Alone and free

Bones sensacions

2011-12-18T10:25:00.000+01:00

El títol de l'entrada es refereix a que en tots els anys que fà que practico l'escalada mai havia tingut una època de tant bona forma en escalada esportiva,i la cosa s'ha plasmat aquest dissabte en El balcó de Santaïna.Serà que les hores de rata de plafó donen els seus fruïts?

Balcó de Santaïna

Començem el dia escalant al sol i sense samarreta en uns 6b's per anar escalfant els braços.Avui la cosa promet,ja que apart del Marc també ha vingut en Xavi,el seu col·lega i que jo coneixo avui.Tots tres amb ganes d'apretar els dits fins al límit.

El sector està molt bé,però a "l'ombra" del sector del Mal pas.

Hem pogut deixar montat un 7a mentre desequipàvem el primer 6b,així que algú de nosaltres podrà provar-lo a vista amb les cintes posades.

El Xavi escalfant a Camí Ral,6b+

La feina del Max consistia en revolcar-se pel terra tot el possible.

Començo el pegue al 7a,El dia del pare,però el bombo que hi ha a l'alçada de la tercera xapa em guanya la jugada i m'haig de penjar tot i que ja he endevinat la secuència hiperbloquera que dona "el pase a la final".Li demano al Marc que em baixi fins al terra per fer-ho el màxim de legal i al segón pegue supero totes les dificultats fins la cadena.Primer viote de la jornada conseguit,que content!

Marc a la sequència dura de El dia del pare,7a

Després anem al principi del sector a per una deuda pendent que té el Marc amb un altre 7a,Pa negre.Em toca a mí montarla a vista,seria la bomba encadenarla,però a l'hora de xapar l'última assegurança els dits s'escorren de les presses i acabo penjant-me.Baixo amb l'intenció de provar-la després.

S'enfila el Marc a muerte per encadenar,li va fer un pegue la setmana anterior i es va quedar just on jo avui.Però ara la cosa va diferent i ja sap sobre quin terreny juga.Arriba a la cadena del 7a en només dos pegues,enhorabona!

En Xavi sembla que els virus de la grip li fant una mala passada i de moment es dedica a anar fent metres i provant vies.

Em torna a tocar a mí i ara sí,amb les cintetes posades,tinc aqueslla xispa que m'ha faltat abans i tot i pasar un infern a la secció de l'ultima xapa consegueixo estabilitzar-me per "expolsar" una mica els braços i agafar aire pels dos o tres metres que em separen de fer el segón 7a del dia!

El menda fent el segón pegue a Pa negre.

Per rematar la jornada el Marc monta un 7a+,L'arqueig de la rata,un nom mooolt encertat pel tipus d'escalada que té.Deixem el tope rope muntat i com si es tractés d'una coreografia assajada ens anem rotant les posicions per fer tres pegues cada un a un ritme quasi frenètic.El Marc i el Xavi se l'enporten de segón,però per mí,l'arqueig que fan aquestes rates hem supera.

Així que marxem en busca del cotxe que ja fà estona que estem escalant a l'ombra i la temperatura és de tres graus.Una paradeta a la panaderia del poble per pillar unes birres i un cacaolat (no diré per quí era el cacaolat) i enfilem el camí cap a casa tot xerrant d'històries viscudes i per viure.

S'ha de vigilar amb les caigudes cap per avall...

Escalada en HD

2011-12-11T17:36:00.000+01:00

En la meva búsqueda per treure-li tot el profit a la càmara GOPRO,vaig estar escalant aquesta via intentant treure un angle de grabació innovador mentres escalava sol amb la corda pasada per la reunió i utilitzant un Crol com a mètode d'autoassegurament.

Si voleu mirar el vídeo en alta definició (aconsellable),heu de clicar on diu "vimeo",dins del recuadre de reproducció del vídeo,i us durà a aquesta web on es pot disfrutar d'una qualitat d'imatge bastant superior.Després amplieu pantalla i apujeu el volum!!

Un mal pas

2011-12-09T20:29:00.001+01:00

Molt de temps feia que no sortia a escalar amb el Marc,així que començo el dia amb moltes ganes de trepar,xerrar i disfrutar d'un lloc genial.

Escalfem a les vies de rigor,Esperó del petitó i Sant Antoni,6a i 6a+ respectivament.L'última és una via perfecte per escalfar i flipar amb la roca de l'escola,com quasi totes les vies.
A sota el Marc a Sant Antoni.

Avui també he quedat amb el resto de la familia,així que poc després apareixen els pares,el Lluís i l'Andrea.
A sota el meu gerà tornant a la càrrega obrint la tandem i l'Andrea repetint-la.

El Marc i jo anàvem probant vies,em va animar a probar un 6c a vista anomenat La pedra filosofal.Comença per un diedre extrany fins al sostret diagonal on costa ficar-si bé.La lluito al màxim,però a la sortida del sostret no trobo com pasar fins que a ultimíssim moment abans de deixar-me anar trobo una presa que em dona la sol·lució al pàs.D'aquí fins dalt vaig fent intentant reposar el màxim en els cantells que m'ho deixen fer fins que arribo a la R.Primer 6c a vista!!
A sota,jo a la Pedra filosofal.

Continuem probant vies i el Marc em recomana un altre 6c,Volare,que em surt al segon intent.Avui ja puc estar content ja...
De mentres,me mare proba la via que ha obert el Lluís i sense preveure-ho,torna a participar en un dia d'escalada familiar.
A sota,el mateix moment vist desde dos angles diferents,com canvien les coses!

Ja només quedem el Marc i jo,i decidim anar a veure una vella amiga,la via Amic traït,6c+.
El Marc ja la té encadenada d'abans de l'accident,i jo la vaig probar un cop en la meva anterior i unica visita a aquest lloc,així que la monto i li veig bastant color,però els braços no diuen el mateix i en el meu segón intent m'aig d'aturar a mitja via.
Es el torn del Marc,no sembla que tingui un dia tant afortunat com el meu,però el tiu no es tira enradera i prova Amic traït de primer.Poques vegades es veu algú amb tanta insistència d'avant d'una via.A la secció difícil no li surt el pas,però baixa a intentar reposar i torna a pujar fins que en mig d'uns quants crits arriba a la cadena molt content.Segur que en dos dies tornas a pillar la forma d'abans bow!

En fí,un dia collonut amb companyia collonuda.

Volta al Pedraforca

2011-12-05T15:01:00.001+01:00

Donç aprofitant aquest pont m'en vaig a fer una volteta pel Pedra,No puc desperdiciar aquest bon temps que fà i molt motivat per sapiguer si encara em queda algo del fondo físic que he agafat aquest estiu començo el camí cap al refugi Estasen a bon ritme.

Em trobo aquest anunci a la porta del refu que m'avisa del gel que hi ha a la cara nord,curiosament,també del fred.Suposo que deu ser conya del guarda...

Ja comencen les pujades fortes i com no,jo començo a suar de valent.Tot hi els quatre graus que marcava el termòmetre del cotxe quan he sortit,ara vaig en camiseta curta i acalorat.
A sota,un tronc molt curiós i les primeres autofotos (excusa per parar una estona...)

La pujada és dura però constant i puc seguir un bon ritme.
A sota,la cara nord sempre esperant a ser escalada.

Per fí arribo al Coll de Verdet rajant suor,de moment ni rastre de gel però sí un vent que em fa abrigar-me amb el paravent i la braga.
A sota,una foto del coll i dels indicadors nous,o almenys no hi eren quan vaig pujar per primer cop...

Just abans de començar la trepada em trobo una parella d'excursionistes que es preparen ficant-se els grampons.M'aturo a xerrar amb ells mentres plego els meus pals de caminar.A partir d'aquí hi ha força neu/gel,però les roques més altes queden descobertes i prefereixo no ficar-me els grampons mentres pugui pujar sense ells.
A sota,a mitja grimpada entre neu,roques i glaç,i vistes cap a la timba de la cara nord.

No he tingut excesius problemes per arribar al cim sortejant la neu i he pogut fer un bon temps de pujada.Ara si,m'aturo a fer un moç i observar les vistes privilegiades d'aquesta muntanya.
A sota,l'altímetre marca el cim amb el refugi en segón plà i la foto d'honor que marca la fí de la pujada.

Després de menjar l'entrepà,començo a baixar sense perdre temps cap a l'enforcadura,on després de saludar uns altres excursionistes començo la baixada trepidant per la tartera que cada cop està més pelada de rocs i més exposada a les patinades tontes que acaben amb el cul a terra,crec que n'he comptat 7 ó 8...
A sota,aviat l'enforcadura serà coberta per la neu de l'hivern.

Deixo una taula dels temps que he fet avui,molt content del ritme que he pogut seguir.Ja tinc ganes de tornar-hi.L'altímetre,en ocasions no és del tot exacte.
La baixada,com no,l'he fet corrent.

I per no perdre les bones costums,penjo un vídeo graciós de la baixada per la tartera.

Ordesa i Riglos

2011-11-15T20:58:00.001+01:00

No he deixat pasar l'oportunitat d'ensenyar-li a me mare un dels llocs que més m'agraden del món,la vall d'Ordesa,així que després de comprovar que a les sis del matí tots els conductors de Terrassa condueixen hebris,ens dirigim cap a Osca.

La idea és sortir de la Pradera de Ordesa i pujar pel corriol que ens durà fins a la Senda de los Cazadores per arribar,disfrutant d'unes vistes espectaculars,fins a la Cola de Caballo i després tornar pel fons de la vall.

L'excursió és un 10,les vistes un 11 i la companyia un 12.Me mare crec que ha disfrutat tant com jo i ha aguantat totes les hores sobradament.Ens ho hem pasat molt bé fent fotos a tot i parlant de muntanya quasi tota l'estona.L'arribada a la Cola de Caballo ha sigut un bon premi per haver arribat fins allà.

Acabada la volta hem agafat el cotxe i hem anat fins a Riglos,on hem pasat nit al seu refugi/hotel.Un altre lloc que li volia ensenyar i que ara tenia l'oportunitat.

El primer premi del dia ha sigut poder veure els Mallos només sortir del refu,ja que ahir vam arribar de nit i només s'insinuaven amb la llum de l'esglèsia.

Hem agafat tots els bàrtols d'escalar i ens hem dirigit cap al Mallo Colorao,on hi són les vies més humils de la zona,però que amb la "pallisseta" d'ahir i el ventet que bufa avui,ja ens ha omplert el dia de sobres.

Un bon finde que no s'oblidarà.

Flipant en "colores"

2011-11-03T09:27:00.001+01:00

Anem a fer aquesta via de les Bagasses que m'ha proposat el Miki.De fet jo també la tenia en ment desde que hem vaig pillar la guia.

Sense presa arribem a l'aparcament i ho preparem tot,el dia no acompanya gaire però semnbla que ens aguantarà.

El primer el començo jo fent uns equilibris per no tocar les zones xopes d'aigua.Esperem que més amunt tot estigui sec.

El segón l'afronta el Miki.Desde fà una estona que em comenta que ha llegit que és una mica més exigent del que diu la ressenya.Jo li contesto que per molt collat que estigui el grau no pot ser gaire més de 6b......Cullons si ho és! L'estic fent de segón i m'estic esforçant al màxim.Regletes peques,peus en adherència i bastant vertical,per no parlar dels alejillus!
Tot hi aixó és un llarg guapísim que acabo disfrutant molt.

El seguent és un llarg de tràmit,40 metracos d'anar fent i vigilant amb les lajas i preses sospitoses.
A sota,a la R3.

El dia và molt bé,temperatura ideal i via molt guapa.Ara afrontem dos llargs de 6a abans del desplom final del que tanta gent parla.
El primer es bastant plaquero i amb la mateixa tònica de grau.El fà el Miki força bè,cosa que no és el meu cas.A mig llarg hi han un parell de pasos que haig d'apretar a muerte,són preses bastant fines i em costa progresar,ho intento,faig un pas i zaaasss.....un peu que tenia en adherència deixa de fer la seva funció i ara em trobo un parell de metres per sota d'on era.jodeeeerrr amb els 6a's....!!
A sota el Miki començant el 4art. i més abaix,a la R4.

Ara em toca fer el segón 6a,Comça amb un pas puta però de seguida trobo preses prou bones fins a sota el sostret,m'ho miro i decideixo enfilar-me per l'esquerra,hi ha força canto.Començo a notar els braços infladets,ara afronto una serie de pasos més fins i que a l'hora van perdent verticalitat,xapo una asegurança i ja diviso la reunió des d'aquí.El problema és que no sé com continuar,les preses són petites,els braços els porto inflats i cada cop que intento avançar m'agafa la mal·leida moto que em destroça psicològicament.Acabo demanant un canvi de torn i el Miki em baixa fins on és ell per fer el canvi de corda.
As ota,les vistes del congost sempre són impresionants.

No m'arrepenteixo d'haver-me despenjat en absolut.Quan recupero el llarg de segón em costa un munt pasar per aquell tram i sé que hagués arriesgat una bona castanya.Deu ni dó amb la vieta...
A sota acabant el 5è.

Ja som sota el desplom final.El vent bufa fortet i no tardem en posar-nos en marxa.Li fot el Miki amb ganes i disfruta com un animal,la roca és una pasada i l'ambient brutal.
Aquest és el llarg amb més grau,però aquí les assegurances són col·locades a una distància més normaleta.Acabarem empalmant els dos últims llargs per acabar la via amb molt bon sabor de boca.
A sota,tot hi que no ho sembla,el Miki negociant el desplom de 6b+ (segons ressenya eee...)

Fem la baixada tot comentant la via,i es que m'ha sorpres molt a mí.No pensava que tingués que lluitar tant dins d'uns graus que crec que escalo amb normalitat,però ja va bè que una via t'espavili d'aquesta manera de tant en tant..
A sota,el perfil exacte de la via amb el seu desplom final.Llàstima de la merda dels cables elèctrics.

Necronomicon,Camel i Porno Star en solitari

2011-10-18T20:53:00.000+02:00

Que poc m'ho esperava fer el que vaig fer dissabte.El meu proposit era anar a escalar alguna via fàcil de Vilanova,i com que no sabia quina via fer vaig portar vàries ressenyes per poder decidir allà.
Vaig començar per una clàsica,la Necronomicon a la Roca dels Arcs.140 metrets per començar el dia.La via és un deu en tots els sentits,facileta,bona roca i ben equipada.En 1 hora i quaranta soc a dalt amb ganes de més,així que em dirigeixo cap a la Roca Alta a fer,per fí,l'estrella porno!

El començament és bastant dur i un pel exposat.Si no fos per l'arbre no sé pas com es pujaria fins al primer bolt...
De seguida arribo al començament del segon llarg on flipo amb la cuantitat de preses gegants,desplom i parabolts per tot arreu,ademés de la roca extraordinària que hi ha,se m'escapa el riure i tot de lo divertit que és...brutal!!

El tercer llarg és més del mateix i al final de la via tinc la sensació d'haver fet una de les línias d'escalada més bones fins ara.He tardat 1 hora i tres quarts en ferla i tinc els ànims pels núbols.Començo el descens cap al cotxe,però abans d'arribar em desvio per fer l'última del dia,la Camel de 160 metres.

Aquesta via ja no està a l'alçada de les que porto fetes,algún bloc es mou i la corda s'enganxa més sovint de lo normal en els matolls que hi ha pel camí,ademés,estic enfadat amb mí mateix per no haver detectat la sinuositat i travesses que té aquesta via i que per escalar sol és una tortura.Si a tot li sumes una embarcada cap a no sé on i el marrón de tornar pel bon camí,ha sigut un fí de dia una mica extrany.

Aquí he tardat dues hores i vint minuts en acabar la via,i ara sí que agafo la baixada cap a la carretera amb intenció de deborar l'entrepà que duc al cotxe.

Mas-Brullet al Serrat del Moro

2011-09-13T20:36:00.000+02:00

Com qui no vol la cosa ens plantem a peu de tàpia en 20 minutets de no res desde el cotxe,ens equipem de material i començem a escalar amb l'incertesa de si ens fregirem a mitja paret,ja que estem escalant a l'est.Per sort ho hem previst i hem matinat,començo a trepar que són les 7:30.

A mig llarg li dic al Sergi tot eufòric que és el llarg més guapo que he escalat mai....segurament no ho és,però l'alegria d'observar que estava progresant sense cap problema em va dur a dir aixó,ja que m'esperava patir més.
A sota al final del primer llarg on la primera meitat està equipat amb cinc o sis tacs de fusta (curiosament el tram més sencill).

Es aquí on la meva càmara decideix sortir d'excursió amb un trepidant descens de 35 metres fins al terra.Encara no entenc com la vam poder montar i fer-la funcionar només amb una ratlladeta a l'esfera protectora...glubs...
Impossible esquivar el solano,però com a mínim no pica gaire.La recompensa d'haver matinat la tenim darrere nostre cada cop que ens girem.Flipem amb el mar de núbols.

Com és habitual el Sergi li fot canya de primer tot i no entrenar en setmanes.Ara li toca el segón llarg amb una bavaresa molt xulai curta per acabar superant un diedre amb un parell de pasos de 6a.

Anem a bon ritme i la via ens esta agradant molt.Començo el tercer llarg lluitant contra els pasets que diuen que són 6b per després acabar amb un fantàstic diedre a equipar.Cada llarg té algún tram que fa que disfrutis com un nen!

A sota en el tram de 6b.

Després de la travesa cutre (comparada amb el resto del viote) segueix el Sergi empalmant els dos seguents (mala idea) ja que a l'hora de canviar de llarg el fregament és notable i haurà de fer peripècies per poder avançar...

A sota,a meitat del cinquè llarg.

Ja som força amunt i la calda ens convida a fotre canya per arribar a l'hombra.Començo el sisé (foto de sota) que té una pinta increïble.M'adelanto els catxarros gordos perquè es veu fisura ampla.

A meitat del llarg,en el pas equipat amb un spit,miro a munt i em sembla que la fisura s'estreta bastabt,així que decideixo entaforar el C4 per treurem pés de sobre.....mala idea....més amunt torna el fisurote i el C3 balla com una mala cosa.Em toca apretar el cul i pujar 6 o 7 metres a pel fins on puc posar algu.

A part d'aixó,aquest sí que és un llarg memorable.Repetiria la via només per tornar-lo a fer....AMBIENTAZO!!

El Sergi es regala pujant de segón i comparteix la meva opinió sobre el llarg,la via està siguent un 10.Ara li toca a ell de primer fins que ens situem sota el imponent mur fisurat del penúltim llarg.

A sota el Sergi acabant el sisé acariciant la desitjada hombra.

Aquest llarg el decideixo fer en Ae,ja que en lliure pica 6b,que si el comparem amb l'altre del tercer llarg ,aquest es queda mooolt curt de grau.Les asegurances no són gaire bones,però n'hi han moltes i no dona gens de por.

El Sergi de segón es guarda l'estrep i lluita alguns trams en lliure.Ja arribem a l'última R.

A sota el Sergi acabant el llarg de fisura 6b.

Moment curiós a la foto de sota mentres aseguraba al Sergi amb les nostres hombres reflexades a la tàpia.

Foto de rigor al cim,ara són les 12 del migdia i començem a buscar els ràpels per baixar per la mateixa via.

Sorpresa a meitat del tercer ràpel quan em trobo al Pere amb dos companys més que pujaven per la via! Els hi robem la R per uns moments i seguim baixant per no estorbar-los més.

Nosaltres em baixat per la via amb dues cordes de 50 metres sense cap problema amb 6 ràpels.

GOPRO al límit !

2011-09-05T10:34:00.001+02:00

De tant en tant,i com ja sabeu,m'agrada editar un vídeo amb les activitats que vaig fent i grabant,de muntanya o qualsevol cosa.
En aquesta ocasió i aprofitant que fa uns mesos vaig adquirir una nova càmara per grabar esports,n'he fet un recopilant el material que tinc desde llavors.
Obligat pujar el volum del P.C.!

GOPRO al límit from quimi mayolas on Vimeo.

Corrent per Ca la Montse

2011-08-27T15:48:00.005+02:00

Com va dir el company Gatsaule una vegada,si còrrer per la muntanya ja és especial,còrrer per Monserrat encara ho és més.
I és que la volta que he fet aquest matí és un recorregut que acostumo a fer de tant en tant desde que vaig veure al seu blog que ell rondava per allà.

El dia m'ha acompanyat del tot amb una temperatura perfecte,on fins hi tot he pogut rebaixar el temps que vaig fer l'última vegada en 10 minuts!!
He penjat a la web del endomondo totes les dades de la volteta,pero us deixo també una taula de temps parcials que he anat marcant al crono.

Quina agonia!

2011-07-23T18:40:00.005+02:00

Aquest dimecres la Vane m'ha portat a trepar al sector de les Agonies a agonitzar una estona.Ja de bon matí hi cardava una bona solana,així que vaig fer tres pegues i cap a casa que s'ha de currar!
Tot hi que al vídeo no s'aprecia vaig arribar moooolt fos a la R,poques vegades he encadenat tant al límit de forces i braços inflats!!

Escura-xemeneies (o deshollinador...)

2011-07-17T21:26:00.003+02:00

Salvatje és com definiria aquesta via...bufff.He tardat dues hores en trobar el peu de via,mitja hora més del que diu la guia degut a la volteta extra d'equivocar-me de canal,fins hi tot he tingut que avançar de genolls apartant la vegetació per trobar el bon camí,camí que no existeix,però per fí he arribat a peu de la T.I.M.

Començo l'escalada disfrutant de bona temperatura,la xemeneia no és gaire humida i s'avança bé tot hi tenir que portar la motxilleta penjant de l'arnés per poder progresar.Les dificultats dels dos primers llargs no pasen del IV+.Arribo a la primera R que paso de llarg dirigint-me cap a la xemeneia més estreta que he fet mai,diria que quasi claustrofòbica,en ocasions dubtava de si podria progresar!

A l'arribada a la segona R monto el que és per mí la R0.A partir d'aquí progresaré asegurat ja sortint progresivament de la profunditat de l'escletxa.
Aquest és el tram més dificil,però el més asegurat.5 ó 6 claus i un spit,al qual quasi li faig una fel·lació al veure'l...Espectacular el moment en que surts de la travesa de sota el sostre i escales en lliure obligat amb tot el peazo pati sota els peus.

La tercera reunió s'ha de muntar.Jo utilitzo dos micros i un friend mitjà.D'aquí fins el final de la via queden uns 15 metres on el més dificil (diuen IV) és sortir de la R,on s'ha de superar una panxeta.

L'arribada al cim de St. Jeroni és una mica decepcionant degut a la boira,però igualment gratificant per haber escalat la xemeneia més llarga de Montserrat!

CADE a l'agulla del centenar

2011-06-27T23:43:00.011+02:00

Ens trobem amb el Sergi per anar a fer un altra vieta a la cara nord de Montserrat,una que feia temps que voliem fer,la CADE de l'agulla del centenar.Quan arribem a peu de via ens trobem amb un company blogger,en Llembresku.Sempre mola coincidir amb bloggers per la muntanya.Intercanviem unes paraules i continuo escalant el primer llarg que m'està costant bastant més del que em pensava.L'acabo fent tot en A0's.

En els seguents llargs tampoc hi regalen rés,el grau és el típic montserratí i les assegurances fixes en alguns llargs són inexistents.Es aquí on tenim els majors problemes,portem només 10 cintes (la ressenya deia portar 20,error meu...) i 9 friends,els quals més de la meitat no utilitzem perquè són massa petits.Tenim que anar corrent els més grans per progresar amb un mínim de seguretat.El Sergi es treu del mig el segon i el tercer llarg i em deixa a mí el quart,on en teoria hi han els trams més difícils.
A sota un parell d'imatges panoràmiques de la zona.

El quart llarg es va deixant fer,però la meva indecisió a l'hora d'afrontar pasos a vista amb alejes considerables fan que em vagi aturant sovint.Si el pogués repetir segur que el disfrutaria molt més.El final d'aquest llarg,per a mí,és el més difícil,ja que la roca...

Per fí ens trobem a punt de començar el penúltim,li toca ara al Sergi pasar alguns nervis degut a la roca dubtosa del llarg.En quaranta metres es troba dos tacs de fusta i un clau.Tots dos coincidim que aquest llarg desmereix una mica la resta de la via.

L'última grimpada de tercer grau i ja som a dalt de l'agulla.Ens menjem l'entrepà i fem unes fotos i decidim baixar rapelant per la via,ja que ens fà mandra baixar a peu.

A sota,un parell de fotos de la baixada rapelant.

No venguis la pell de lós...

2011-06-22T09:48:00.009+02:00

Per fí estic dins la tenda esperant que pasin unes hores i poder fer la meva primera via a la paret de Catalunya.Estem acampats al prat de Catalunya,a només mitja horeta caminant del nostre projecte.

A les sis en punt sona el despertador i quasi amb puntualitat anglesa arriba el nostre tercer company amb la seva furgo i que no va poder vindre ahir com hem fet nosaltres.

Ja som a peu de via,hi han bones vibracions.Comença obrint el Miki asolint,segons la ressenya,el que serà el llarg amb més grau,de 6b+.Sense cap problema a resaltar arriba a la R i ens avisa perque l'Oriol i jo començem a trepar.

Es la primera vegada que escalem amb l'Oriol,de fet,jo l'he conegut fa un parell d'hores només.

A sota el Miki començant el segon diedre fisurat que té la via.

Tot va bé.L'Oriol es treu la sortida complicada de la primera reunió i amb més o menys problemes per mí,consegueixo serguir-lo.

Ara em toca fer el meu primer llarg de primer.Carregat de friends escalo el que és un dells llargs menys difícils de la via.Tant sols paso una mica de nervis quan la fisura es fà ampla i comprobo que només hi entra el C4 que hauré d'anar corrent per estar protegit mentres avanço.

A sota l'Oriol començant l'inici del cinqué llarg.Una placa de 6b i jo recuperant de segon el mateix tram.

Seguim l'escalada.Ara li toca al Miki tornar a donar la talla amb un peazo llarg de 40 metres de fisura diedre a protegir on torna a demostrar la seva soltura en aquest terreny.Al cap de poc,ja estem recuperant el llarg disfrutant de la verticalitat que ofereix aquesta via.Un llarg bonissim,com està siguent tota la via.

Ja només queden dos llargs.Un el fà l'Oriol que amb molta clase que resolt els pasos més complicats empalmant el que serien dues tirades,així que li surten 50 metracos d'escalada.Quina sort de fer aquesta peazo via amb aquests dos cracs!!

Bé,ens trobem sota els dos últims llargs que també es poden empalmar.Aquí és on haig de donar la talla i no trencar els torns que em seguit fins ara per progresar per la via.No les tinc totes ja que l'últim llarg que he fet de segon he patit bastant,però els meus dos compis no deixen d'animar-me,així que començo els últims 50 metres amb dificultats de 6a amb decisió.

Porto uns quants metres i vaig fent sense complicacions,però no em trec els comentaris a forma de conya que m'ha dit el Miki a la R: no venguis la pell de l'ós fins que no l'aguis caçat!.....joder....

No tarden en apareixer les dificultats,segons la resse afronto una fisura de forats que no veig gens clar ferla en lliure,així que li foto un friend en un dels forats i amb un bonic A1 arribo on col·locare el seguent fisurer on faig la mateixa maniobra fins col·locar un altre friend on ara ja sí,puc continuar escalant en lliure.

A sota els tres magnífics al prat de Catalunya.

Sortim de la via en quatre hores i mitja.No em corregut gens i ni ens ha tocat el sol.

Contents d'haber fet una escalada rodona baixem a fer una birra al bar d'Ager.Aquí ens despedim de l'Oriol i marxem cap a casa.

Us deixo l'enllaç al blog d'en Luichy on hi trobareu la seva ressenya que ens va anar molt bé i el vídeo amb unes imatges de la jornada.A disfrutarlo!

IV open de bloc de Terrassa

2011-06-08T21:47:00.004+02:00

El finde passat el Sergi i jo ens vam apuntar al IV open de bloc de Terrassa.Les previsions climatológiques eren pèsimes,pero tot i així hi van haver força inscrits.
La cosa va anar bé fins a migdia,on els núbols ja no van perdonar més estona i van descarregar contundentment.
Tots els participants i membres de l'organització ens vam reunir a la sala d'actes del centre per dur a terme el sorteig de material,mot generós,com cada any.
Sens dubte una festa anual que esta agafant molts seguidors.

Penjo un vídeo que em va fer la Vane i deixo un enllaç a un blog on hi trobareu un vídeo molt més extens i currat on hi sortim gairebé tots els participants.

La Sense nom

2011-06-04T18:22:00.003+02:00

El fí de setmana passat ens vam poder reunir tota la família,ja que els pares van vindre de Granada,on viuen,per pasar uns dies aquí.
Sense desperdiciar l'oportunitat,vaig portar a ma mare a fer una volteta per ca la Montse i escalar una miqueta.
Vam fer l'agulla Sense nom,una escalada sense cap compromís tècnic,al solet i envoltada d'un paissatge espectacular.
L'aproximació la vam fer pel Coll de Portelles i refugi Viçens Barber,i la tornada la vam fer per la cara nord pasant pel Coll del portell estret anant a buscar el camí de l'arrel fins a Can Massana,fent una parada per pujar a la roca aforadada i observar la cadireta d'agulles.
Un dia ben aprofitat!

Tarda a la Castellassa

2011-05-29T22:18:00.004+02:00

Fa un parell de setmanes vaig anar a tatxar una vieta de la "llista" aquí a St. Llorenç.Es tractava de la via Antonio Alcaraz.No em vaig informar prou bé del material necessari per acabar la via,i com que a pocs metres del cim empalma amb la via Jacint Aguilar,on son necesaris alguns friends,vaig haber de retirar-me desde la penúltima R.

Com no podia deixar tot aixó a mitjes,vaig tornar amb el meu germà i els friends per acabar la feina en una tarda després de currar.Tot va anar rodat i vam poder fer l'últim llarg on es troba la fisura equipada amb tacs de l'època on s'utilitzen els friends i després superar el sostre final amb els pedals.Un bon final per una bona tarda d'escalada!

Aixó de tatxar vietes de la llista no s'acaba mai,ja que rapelant del cim vam decidir que teniem que fer la xemeneia de la cara est,ja que pinta molt guapa!

La Cutreclub

2011-05-22T19:59:00.003+02:00

La regió d'agulles és una d'aquelles zones de Montserrat que sempre hi ha una via per anar afer,i ara més que la temperatura ja permet escalar a l'hombra sense quedar-te glaçat.
En aquesta ocasió,i per què el meu germà i la meva cunyada trenquessin totes aquestes setmanes de no escalar,hem anat a fer una vieta amb no gaire dificultat,però si amb algo de compromís amb la qualitat de la roca i la quantitat d'assegurances en alguns punts.

Ens ha costat bastant reconèixer l'inici de la via,tant que al final em començat a escalar a la primera reunió,ja que pensàvem que s'havia de trepar per una corda fixa que hem trobat per asolir el peu de via,i en realitat era l'inici de la canal del ninet que es troba equipada.

He començat a escalar jo,i crec que sensdubte m'he endut els millors llargs: el segon,quart i sisé,siguent l'últim el més guapo i continuat en dificultat i verticalitat.La resta han sigut una consecució de resalts molt curts on hem tingut que apretar molt els dits per fer els primers metres de sortir de les erres i amb poc grau la resta.

La roca ha sigut,de vegades,un condicionant per poder tibar amb decisió per progressar en els trams amb més grau.
També la col·locació de les assegurances en trams ha sigut incoherent,en llocs molt fàcils em trobat excés de peces i en algún llarg amb més grau n'hem trobat una de sola.

A dalt de tot hi ha la posibilitat d'enfilar-se a la "cafetera",però l'estat de la roca i la inexistent instal·lació per despenjar-se ens ha fet dessistir de probar-ho.

En definitiva,un dia d'escalada entretinguda per passar una bona estona en família.

Intent solitari al Tossal del Coscollet

2011-04-11T10:45:00.015+02:00

Després de molt pensar,decideixo atacar aquesta paret fent un vivac intermig,però això implica varies coses que corren en contra meva,haig de portar més pés a la motxilla.L'altre opció era fer un atac en el dia,però crec que físicament seria massa dur.

Començo a baixar la canal d'aproximació a peu de via,i es que si algo té de singular aquesta ruta és que deixes el cotxe pràcticament al cim i s'ha de baixar caminant per tarteres i fer tres ràpels abans de poder començar l'escalada.Aixó té el seu risc,ja que l'escapada d'aquesta muralla en cas de patir problemes esta chunga chunga.

Fa molts mesos que no suo d'aquesta manera,el sol fa molt bé la seva funció i tot i que és baixada estic desgastant molta energia.Per fí arribo als ràpels.En aquesta ocasió he tingut que endur-me una corda més que després no em servirà per a rés,només per poder descendre l'últim ràpel de 50 metres que amb una de simple no m'arribaria.
La meva decepció és màxima quan observo una R intermitja que no està assenyalada a la meva ressenya i que hagués fet estalviar-me el pés d'una corda extra....en fí...millor no pensar-hi.

A sota vistes desde el cotxe de l'ultima part de la paret.A l'esglaó que es divisa és on penso pasar la nit.

Recupero les cordes del ràpel i després de plegar-les em prenc uns segons de calma.Al·lucino d'on m'he ficat,soc a la fí d'un embut de roca per un costat i un bosc inmens i super tupid a l'altre.D'aquí haurás de sortir tu solet,em dic cap a dins meu.

La cosa no comença gaire bé,porto més de 30 minuts buscant l'inici de la via.Crec que el problema és que he agafat una espècie de vira rocallosa que em deixa uns metres per sobre de l'inici.Estic tant a prop de la paret que no puc observar referències per situar-me.L'horari comença a ficar-me molt nervios,si no arribo amb llum a la feixa hauré de dormir en plena via,i per rematar,ja começo a dubtar si he portat prou líquid per hidratar-me durant dues jornades...

No puc perdre més estona,faré cas a la meva intuició.Faig una reunió en un arbre i a les 15:45 començo a escalar en busca d'algún rastre de pas o de la via sense seguir ningún itinerari ni ressenya.Tinc poc més de 5 hores per trepar 400 metres.
Porto una dotzena d'ells fins que de cop em dono de cara amb un parabolt.Ja era hora OSTIA! exclamo amb alegria,amb uns quans metres més arribo a lo que és la segona reunió! si si la segona,hauré començat a escalar a l'alçada de la primera o quí sap on!

A partir d'aquí començo a deborar metres a bon ritme.La via es deixa fer bastant bé.Només tinc el problema d'arrastrar una motxilla massa pesada que s'emporta gairebé totes les meves forçes a l'hora de remontar cada llarg.
Van pasant els metres i sense fer-me il·lusions calculo que arribaré amb llum a la feixa. El sisé llarg ha sigut especialment bonic,al contrari que el vuité,un llarg que em fa suar de valent i emplear-me a fondo ja que els pocs seguros que hi té semblen amagats expresament perquè no trobis el recorregut a seguir,però el pitjor és la roca descomposta i la sorra ocupant les millors preses i fisures.Un llarg per oblidar...
En el nové i deser,ja començen el festival d'enrampades,sobretot a les cames.El piano que porto a l'esquena ha de ser el motiu de tant desgast físic. Després de quatre hores i mitja arribo per fí a la feixa amb menys d'una hora de llum per buscar un lloc planer i montar el meu vivac.

Ni tant sols tinc gana tot hi trobar-me físicament desfet.Menjo quatre macarrons dels que m'ha fet la Vane aquest matí i repaso les existències de líquid que em queden,un terç de litre d'aquarius i quatre dits d'aigua. A les deu tanco els ulls amb ganes de refer-me del meu esgotament tot pensant si no hagués sigut millor un atac més lleuger en un dia.

La nit esta siguent dura,com tots els vivacs que sempre he fet,aquí la característica és el fort vent.Una gran ventada d'aire ho mou tot al meu voltant i em fa obrir un ull en mig de la foscor amb una mica de negit.De cop,sense esperar-m'ho,en mig del cel apareix el que em farà dormir tranquil i pacient,un estel deixa marcat el seu recorregut al cel durant unes dècimes de segon per animar-me en el meu camí per aplacar aquest bastió imponent.Només per aixó ja ha valgut la pena arribar fins aqui.

A sota,com tots els despertars a la muntanya,senten molt bé.

Al matí la realitat és un altre.Durant la nit he pasat molta sed i he anat fent glopets d'aigua per saciarla minvant les reserves fins a sota els límits necesaris per seguir l'activitat amb bones espectatives. Decideixo sortir per l'única escapatòria que té la via i que ara és l'únic moment que la puc pendre amb seguretat,ja que més amunt la via dibuixa una travessa que em costaria molt rapelarla.

A sota,imatge dels més de 200 metres que em resten per acabar la via.

Esmorzo i recullo tots els bàrtols amb un bon ànim i solet matiner.Començo la retirada en busca de la tartera de baixada que vaig fer ahir.Ara mateix són les vuit.

A sota el sol comença el seu camí a traves del cel blau.

Una bona estona m'ha costat arribar a la canal.He tingut que baixar força troç sortejant saltants de roca i zones compromesses.Al final m´he trobat a sobre d'un tallat i he optat per fer un ràpel des d'un arbre per estalviar-me la volta de sortejar-lo.
Tot just acabo de fer l'últim glopet d'aigua que começo a pujar per la terrorífica tartera típica d'un pas a munt i dos avall que la vaig superant tot escoltant música i observant (a sota) les formacións curioses que la naturalesa ha provocat en un arbre.

De sobte,arribo al camí on he deixat el cotxe el dia anterior.Han pasat dues hores desde que he deixat la via. Obro la porta i busco fins trobar el que ansio desde fà una bona estona.Un llarg glop d'aigua baixa pel meu coll provocant una molt bona sensació...que bona que esta!

A sota el moment que arribo al camí després duna bona suada.

Una bona aventurilla on he conegut un altre racó d'aquest món.No sé si hi tornaré,sol crec que no,però esclar,mai es pot dir mai...

Si voleu info d'on és aquest lloc,de com s'hi arriba i de la ressenya,visiteu el blog d'en Xavi Grané, Alt Urgell

Escalant a Montjuic

2011-04-05T19:35:00.003+02:00

Aquest diumenge abans del dinar familiar que teniem previst,vam anar a treure el cap a les vies del castell de Montjuic,escola ja veterana i una mica abandonada. Vam fer una sola via,la de l'Esperò,ja que vaig comprobar que les assegurances estan completament oxidades,de fet,ja ho estaven fa 5 0 6 anys quan vaig venir per primer cop,i sembla que no hi ha hagut gaire activitat escaladora desde llavors.

Sempre m'ha agradat escalar aqui,donar-te la volta a l'arribar a la reunió i veure tot el port comercial de Barcelona des d'una vista privilegiada,ademés de veure les cares d'alguns guiris flipant amb la teva activitat.

El matí,com no,va proseguir amb una birrilla a la terraçeta que hi ha dins el castell mentres gaudiem del solet de primavera.

Redrum

2011-04-04T10:22:00.008+02:00

Ens tornem a trobar la cordada Valdivieso-Mayolas a peu d'una via.Aquest cop he escollit jo el lloc i la ruta a seguir,i com que aquest any m'he proposat visitar el màxim nombre de parets catalanes i no catalanes possibles,hem anat a petar a les parets d'Àger on sembla que per les ressenyes i comentaris bloggers hi ha alguna via que mola. L'escollioda ha estat la Redrum,sense excesiu grau i equipada.A l'arribada al sector ens han donat la benvinguda no sé quants milers d'orugues formant línies i piles per tot arreu del terra,el que no sabiem és que després arribariem a patir picors i irritacions per tot el cos!

De la via puc explicar que ens ha agradat molt,apart dels passatjes de roca solta i de no ser gaire contínua,té passos molt bons. A sota un exemple de perquè la gent bé a fer aquesta via,i es que la foto de la portada d'un llibre d'escalades fa referència a aquest ,mateix llarg.

La via es troba molt ben equipada amb spits,però als llargs finals (crec que al 7é ) has de donar la talla en algún pas un pel exposat ja que es distancien les xapes. Nosaltres,a peu de començar l'Ae del 8é llarg ens vam equivocar de via i vam començar a trepar per la que hi ha just a la dreta.Algú sap quina es i quin grau té aquell llarg?Al Sergi li faria gràcia saber contra què es va estar deixant la pell intentant alliberar-lo.... A sota jo en un altre moment molt fotogràfic de la quarta tirada i la seguent acabant l'últim llarg.

Els dos últims llargs ens han agradat molt,ja que puja el grau considerablement i et deixa una sensació d'haber lluitat contra la via.

Tot hi estar equipadeta nosaltres vam portar quatre friends mitjans i que algún anàvem posant de tant en tant.

A sota unes imatges amb musiqueta rollito Sergi per acabar el post.

Peladet,la festa en solitari

2011-03-29T10:33:00.007+02:00

Sabeu quan fa masses dies que no feu alló que desitgeu i teniu com unes ansies a l'interior? Donç el dissabte em vaig propossar,tot i els meus dolors d'esquena,aplacar aquesta sensació fent el que més m'agrada...

A les 9 del matí surto de Terrassa direcció a Terradets.Aquesta vegada no hem matinat,ja que la via que farem és a l'hombra tot el matí. Després de dues hores de cotxe i de pujar per la tartera del Peladet(fins ara sempre he pensat que es deia Pedalet...) em trobo sota el sostre inicial de la "festa",la meva primera "festa"!

El primer llarg no té més que anar amb calma per superar el sostre i apretar el culet per sortir d'ell,ja que els cordinillos que hi han per fer A0's ja tocaria canviar-los,però ha sigut un bon començament.

A la segona tirada ja es fa tot en lliure per unes placas molt compactes on les assegurances no es trobaran a faltar.Per cert,mola el rotllet d'haber de ficar plaquetes recuperables entre els espits!Aquest llarg és el que més m'ha costat,i es que jo i les plaques...

L'inici de la tercera és una mica perdedor i el més matojero,però el seu final és deliciós.Una escalada de IV grau amb roca bona i molts cantells.Aquest és el llarg amb menys assegurances.

El quart llarg millor no parlar-ne,és d'aqueslls que hi sobra totalment a la via.Començament potent amb roca dubtosa que empitjora notablement a mida que ens acostem a la seguent reunió.Sort que és el més curt.

I per últim, el famós diedre fisura de 6a.Aquí la càmera ja no tenia bateria,així que no vaig poder filmar rés.En aquest llarg vaig disfrutar molt,tot hi haver d'anar amb presses per por a la possible pluja que amenassava en caure.
Un parell de bons sustos hem vaig endur en aquest tram,ja que has d'escollir bé els cantells d'on tibar.L'equipament és perfecte per donar-li un toc picantet.Sempre que mirava avall i pensava en l'alejillo,aixecava el cap i......taxan!!! spit a la vora cortesia del Paca,jejeje
Aquest llarg el vaig voler alliberar (el Miki deu estar orgullós de mi) i lo meu em va costar,sobretot a l'inici,després hi ha cantell tot hi ser bastant dret.

En definitiva un bon dia d'escalada en solitari on després de 3 horetes justes arribo al cim del Peladet! Un altre tapia que he conegut per primer cop i un altre via a la llibreta.
I ara,després de tota la parrafada que deixat anar us ensenyo les imatges de la jornada en forma de videomontatje.

P.D.: Els dolors d'esquena persisteixen...

Esquiadeta al canto!

2011-03-08T09:09:00.003+01:00

Feia temps que no em pasava per aquesta estació d'esquí.Aquest cop ho he fet amb la companyia de la meva germana Mar i el meu nou company de feina Lluís,què és un fanàtic de l'adrenalina i emocions fortes...
El dia va anar molt bé exceptuant alguna arreboçada per la neu.Us deixo uns vídeos de la jornada:

La primera al Cadí

2011-02-24T19:37:00.005+01:00

El finde passat vaig poder estrenar-me en el tema de les canals de neu.En aquesta ocasió vam anar en Bru,Gerard,Lluís i jo al Cadí a fer una de les seves nombroses canals de la cara nord.Després de passar la nit a Estana ens dirigim cap a la neu amb ganes de probar coses noves.

La conclusio? Mola molt! No tinc ni idea si les dificultats que vam fer són xungues o no,però el resalt mixte de roca i neu que hi havia a mitja canal ens va ficar les piles a tots.
Abans d'arribar al cim decidim agafar una de les feixes que es dirigeixen a la canal del Cristall i començar la baixada,ja que el temps estava canviant una mica tot hi haver tingut un dia collonut.

En aquest post començaré a penjar vídeos grabats amb la meva càmara nova i que en aquesta ocasió vaig estrenar.....benvinguda alta definició!

Exit a l'audiovisual.

2011-02-21T10:06:00.009+01:00

Per fí dimarts passat el Miki i jo vem presentar l'audiovisual que estavem preparant de feia dies.
Màxima assistència a la sala del casal de cultura on sembla ser que es va còrrer bé la veu de la nostra presentació.

A sota uns instants abans de començar.

Tot hi els nervis anteriors al començament,tot va sortir molt bé.El vídeo va agradar força i les felicitacions van ser abundants,així que ens queda un molt bon sabor de boca d'aquest audiovisual i un record innesborrable a les nostres ments.

Gràcies a tots els assistents per ser-hi!

A sota una petita prtesentació que ens va fer el director de la unió excursionista de matadepera i el Miki en plena explicació abans de passar el vídeo.

Ja que alguns no vau poder assistir,he penjat l'audiovisual al you tube i us deixo els enllaços en aquest bloc.Son 32 minuts repartits en tres vídeos,així que preneu seient,apujeu el volum dels altaveus i ja em direu que us sembla!Espero que us agradi!

L'alternativa

2011-02-10T10:34:00.008+01:00

Un altre visita a un dels sectors d'hivern per excelència de Montserrat,Can Jorba,que tot hi que les vies fàcils començen a estar una mica polidetes encara s'hi troba bona roca a les seves llargues vies amb més grau.

A sota el Sergi escalfant en un cinqué amb final de 6a+.Sempre vaig a escalfar a aquesta via i no sé perquè,ja que sempre pateixo un culló per acabarla...

Després vam anar a fer la clàsica del sector,una placa de 6a guapísima amb una entreda fineta que vam esquivar per la dreta.L'intenció era anar fins la segona R i atravessar el sostret,però hi faltava una xapa,així que només vam escalar la placa que és guapíssima.

La via estrella del dia va ser un 6c que hi ha a la dreta de la via anterior.Recordo que fa temps ens hi barallàvem però mai la vem encadenar.

En aquesta ocasió,el Sergi li va fotre ganes i se la va treure tot i la entrada explosiva de cantells petits que té i que li dona el grau.Ademés,els seus 30 metracos fan que la placa superior sigui un infern de braços infladíssims.

A sota jo començant el 6c i el Sergi a mitja via.

Un bon matí d'esportiva al solet no seria el mateix sense fer l'últim quintillo al bar,així que ens vam apropar a la vinya nova on tots els domingueros es fotien fins el c... de calçots per pendre la nostra merescuda birra.

Audiovisual : Escalades a Catalunya i Aragó

2011-02-08T10:41:00.002+01:00

El dimarts 15 de febrer el Miki i jo presentem un audiovisual de les nostres escalades que em anat fent al llarg de la nostra amistat.

Si us vé de gust passar una bona estona amb el millor ambient muntanyenc i escoltar bona música,no dubteu en apropar-vos a Matadepera on farem el pase d'aquests 30 minuts d'imatges i vídeos trepidants.

Us deixo un vídeo de presentació i un enllaç on hi trobareu més informació:

matadepera.cat

Matinal per St.Llorenç

2011-02-01T21:22:00.006+01:00

Fa uns quants dies vaig anar a fer una matinal a St. Llorenç amb el meu germà.L'intenció era anar a trepar al roc colom,però la fatiga i la gana ens van dur a fer una paradeta al sector de la sardineta de baix.

A sota el Lluís maxacant a la Usimàndries,i jo a sota a la Cazo grande.

Ja després de halar l'entrepà ens vam arribar fins al Roc colom on voliem probar algunes vies que encara no haviem fet cap dels dos.

A sota unes fotos de les vies que vam fer.

El matí anava molt bé,pero sens dubte va millorar molt quan vam descobrir que es podia pujar a una agulleta que hi ha al sector i que té unes vistes guapísimes que encara no haviem gaudit mai.La pujada a l'agulla es pot fer desencordats amb una mica de cura.

El camí de tornada al cotxe el vam fer per un altre lloc poc concorregut per nosaltres,i va tindre recompensa,ens vam trobar un avenc senyalitzat i embranat que no sabiem que hi era allà.Mola molt anar descobrint cosetes del massís després de fer tota la vida que ens hi passejem.

També ens vam acostar a veure una via d'A2 que surca tot un arc de roca i que teniem molta curiositat d'observarla d'aprop.La via s'anomena l'arcada del valiente.Així que ja sabeu,si sou valents podeu vindre cap aquí a demostrar el vostre valor escalant sobre un fang del millor de la zona i demostrar lo poc que estimeu viure...

1º minyons climbing party

2011-01-17T22:32:00.014+01:00

El finde passat es va celebrar la primera festa de l'escalada al renovat boulder del local de "minyons" amb una asistència prou considerable.
Hi havia varies categories on tothom va poder disfrutar de l'escalada,dese els més petits que no ho havien probat mai,fins als fanàtics del bloc que dessitjem afrontar problemes presentats pels organitzadors de la proba.

Vam tindre 3 hores per solucionar quasi 20 problemes de clasificatòria on la cosa va estar bastant igualada al capdavant de la clasificació.

A sota,uns moments de les clasificatòries.

El bloc número 9,junt amb el 13 van ser els més durs.A sota,tres fotos per mostrar de lo que costava emportar-se el bloc 9.

La final de les noies també va estar igualada amb uns blocs força potents.

Especialment l'últim que consistia en un llençament una mica incómode per la posició de sortida.

Els guanyadors de la final absoluta masculina van ser en Franc Puig primer,Roger Traverset segon i jo,tot i colar-me a la final una mica de rebot,vaig quedar tercer.

Felicitar als organitzadors de l'event per la bona feina que van fer,ja que no va faltar ni fallar rés en cap moment.

A sota uns vídeos (només n'he aconseguit del Roger i meus) de la final.

La prenyada en solitari

2011-01-04T20:59:00.009+01:00

Per fí em decideixo d'anar a fer aquesta clàsica de St. Benet.Desde les meves primeres escalades llargues al Gorro Frigi amb el meu germà Lluís on vam sentir a parlar d'aquesta via a uns altres escaladors,que tenia ganes d'anar-hi.Aquesta "X" integrada per dues fisures a la Prenyada és el meu objectiu del dia.

Arribo al pàrquing del monestir i avui sí que entro el cotxe dins.Fa una temperatura de zero graus (ni fred ni calor...) i no em bé de gust caminar en excés.

A peu de via,la primera sorpresa.Una cordada just comença a escalar la "Gomez".Vaja,toca esperar una estona amb el fred que carda i tot suat que soc ara..

Després de 20 minuts apareixen una parella de francesos amb la mateixa intenció.Ara entenc tots els comentaris sobre aquesta via de roca polida.

La veritat és que el primer llarg s'ha de fer una mica en compte si es vol alliberar.Es de cinqué grau,però es pot fer en A0.Hi ha un tram de xemeneia seguit d'una fisura prou dreta.Li foto el friend més gros que tinc i tiro amunt fins la R on encara hi ha el segon de cordada assegurant al seu company.

A sota acabant el primer llarg.

Els francessos decideixen que hi ha massa gent i marxen a un altre lloc.Jo després d'esperarm-he una bona estona a la primera reunió continuo amb la via.El solet escalfa lo just per no pasar-ho malament.

Més amunt la cosa cambia.El vent s'apodera de la Prenyada i em fastídia bastant l'escalada.

La via em sorpren en ocasions,ja que afronto passos polidets amb algun alejillo difícil de protegir amb friends.Em pensava que seria més facilet després del primer llarg,o potser és que feia dies que no anava amb el soloist i he pujat una mica tens.De tota manera escalar amb aquest vent gèlid no m'ajuda gens.Estic dessitjant fer cim i baixar per arresarar-me una mica,ja no em noto les puntes dels dits i el sol no fa la seva feina d'escalfar.

A sota una paradeta a l'hermita/refugi de St. Benet i panoràmica dels gorros.

Gelida gèlida...

2010-12-27T18:03:00.005+01:00

La setmana passada vam anar a trepar una mica a l'escola de Gelida.El matí no pintava gens bé,ja que havia plogut durant la nit i feia molt poca temperatura,però tot i els núbols que no deixaven passar els rajos de sol ens dirigim cap allà.
A sota l'Andrea escalfant en el primer 6a del dia i jo en la segona via que vam fer.

En total 6 vies per tornar-nos a ficar a tó,sobretot a alguns...La via més dura del dia va ser un 6b que hi ha just a l'esquerra d'on el Marc va tindre l'accident,i vaig poder contemplar que ja hi van "ficar mà" a l'instalació afectada.

A sota el Lluís lluitant a la fisura final d'aquest 6a

Per fí al mig dia va sortir el sol i ens va escalfar a tots de debò.Ara sí que ha valgut la pena vindre fins aquí...

Volta a St Llorenç

2010-12-18T19:37:00.011+01:00

Una trucadeta d'última hora al meu germà per anar a correr per Sant Llorenç després de dinar ha sigut el plà d'avui.Em decidit fer la volta al massís arribant-nos fins al Morral del Drac.

A sota un dels racons que he descobert avui,unes baumes enormes en direcció a la canal de Santa Agnés.

Un cop arribats al Morral del Drac,moment per descansar una estona i fer unes fotografies.

El sol s'amaga per darrera de l'Obac...

Sescorts.

Les arestes dels caballs.

En total quasi dues horetes de bon xerrar i cansar.

La familia a la Tàrrega

2010-11-18T21:14:00.017+01:00

Em torno a trobar a peu de la Roca dels Arcs per començar una nova escalada en companyia de la família.La via escollida ha sigut la Navarro,que té un grau assequible,però que per el contrari es troba força desequipada.

A sota un efecte solar en aquesta muralla.

Mentre esperem a que una cordada tiri amunt,fem petar la cherrada a peu de via,fins que de cop sentim uns sorollets que ens fan ficar la pell de gallina,efectivament es tracta de pedres caient pel nostre voltant degut a les maniobres dels del davant.
De sobte saltem tots contra la paret per protegir-nos i ens arresarem sota un arbret.

Total,que al final decidim canviar-nos de via i ens dirigim cap a la Tàrrega,que és uns metres més enllà i sembla que no l'està fent ningú.

A sota,la familia a peu de la Navarro.

Així que sobre les 12 del migdia em disposo a obrir el primer llarg sota un solet d'hivern deliciós.

Aquesta via ja l'he fet varies vegades,una en solitari i un altre amb el meu germà Lluís.

A sota la meva mare començant el primer llarg i després foto de Mar,Andrea i jo a la primera R.

Un cop superats els primers metres començem a agafar ritme i alçada gaudint de passatges fantàstics amb trams força aeris.

A sota la meva mare Sara i la meva germana Mar superant el mateix tram,un esperó aeri amb molt bons cantells.

Cal dir que escalar en aquestes dates amb camiseta curta es un regal.Les últimes tres vegades que he trepat per aquí ha sigut immers dins d'una boira espessa a més no poder.Tot està sortint perfecte!

A sota uns moments captats desde diferents angles de l'arribada de la Sara i Mar a la segona reunió.

En ocasions,la sensació de buit es pronúncia,extranyament és on algunes persones disfrutem més de l'entorn,i sinó mireu a me mare descansant a la reunió tota feliç ;D

Al final la tònica ha sigut la de obrir la via amb tres cordes lligades del budrier de manera que els meus companys de cordada poguessin pujar tots de segon i disfrutar d'una escalada sense cap compromís més que el d'apropar llaços familiars.

A sota la familia reunida a la reunió i me mare sortint de la mateixa afrontant un dels passatges més verticals.

Els dos últims llargs de la Tàrrega són una mica de tràmit,una mica rampossos i d'anar fent,però que també estan bé per acabar una jornada com aquesta.

Així que després de 3 horetes i mitja i presenciar un rescat dels bombers amb l'helicopter i tot per treure un accidentat de la paret,arribem al cim de la Roca dels Arcs dessitjant menja-nos l'entrepà.Només queda la baixada relliscosa fins al cotxe i desfer el camí fins a casa tot xerrant de les anècdotes del dia.

Montserrat nord 2010

2010-11-09T10:23:00.005+01:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la cinquena cursa "Montserrat nord",una mitja marató de muntanya.L'any passat ja em van entrar ganes d'apuntar-m'hi,però no em veia capaç d'acabarla.Aquest any,tot i no haber-me preparat més que fent un parell de sortidetes matinals m'he inscrit amb moltes ganes.

He procurat situar-me bastant enradera a l'hora de la sortida,ja que creia que tothom sortiria disparat,i a mi no em senta bé correr sense poder escalfar.La meva sorpresa ha sigut que els del darrera em sortit tots a un ritme fluixet,cosa que és d'agrair,però al primer embut d'entrada als corriols hem agut d'esperar quiets a poder passar degut a tota la gent que hi habia per davant.

Crec que el pròxim any intentaré situar-me més endavant per sortejar aquests embuts i poder establir el meu ritme en els corriols.

A sota una fotografia extreta d'internet on casualment m'han retratat encarant la canal de Sant Jeroni.Soc el de la camiseta groga.

A l'arribada al mirador de Sant Jeroni ja estic patint enrampades als bessons i m'aig d'aturar a estirar una mica.De totes maneres m'he sorprés de lo ràpid que he pujat.En 1 hora i mitja de Monistrol al cim de Montserrat.

La baixada ha sigut una mica agònica,enradera queden tots els adelantaments que he pogut fer a la pujada.Ara es tracta d'establir un ritme "d'anar fent" i aguantar fins a baix.La pujadeta de la Santa Cova m'ha acabat de destroçar i noto alguna butllofa al peu dret,però ja només queda el tram de baixada del camí dels 3/4 on en els trams més tècnics puc avançar a alguns corredors.

Just sobrepassar un cartellet anunciant que queden 2 quilòmetres canvia el camí i es torna planer i ample.A les meves pobres cames no li han sentat bé aquest canvi i m'aig d'aturar per anar estirant i fent algún tram caminant per lluitar contre les enrampades,bufff que dur!!!

Per fí arribo a la meta conseguint acabar la meva primera cursa de muntanya amb un temps de 2 hores 48 minuts i en la posició 190 de 320 corredors que han acabat dins del temps reglamentari,supercontent!!

Felicitar al guanyador de la prova que ho ha aconseguit en un temps d'1 hora 58 minutets i també a l'organització que no ha fallat en rés.

Al balcó de la lluna hi trobareu la classificació final i a sota el reorregut aproximat d'aquesta cursa.

Vídeo de l'arribada:

La fiesta de los biceps....y de los triceps...y de los hombros...y de las dorsales...

2010-10-26T10:46:00.011+02:00

Aunque ronda los 250 metros de altura tiene fama de ser la pared española con más "patio" y sensación de vacio,y no le falta razón para ello,pues escalando esta pared hay que estirar el cuello más de lo habitual.
Todas las vias que la surcan són muy interesantes,algunas de ellas de lo mejor que se puede escalar en toda la geografia española.

Donç aquí estem nosaltres,a punt de començar una de les vies més espectaculars de la península, la fiesta de los bíceps.

Em procurat llevanr-nos lo més dora possible per no trobar ningú devant i així ha sigut.
Començo jo la trepada afrontant dos llargs de cop per guanyar temps,6a+ i 6b,tots dos bastant semblants.Només un parell de passos a cada llarg han sigut punyeteros,el resto s'ha deixat fer amb dificultats bastant sustingudes.Les sensacions són extranyes,suposo que per la sombra d'aquest troç de via que ens prepara dificultats més elevades més amunt.

A sota el Miki navegant entre l'inmens "camp de patates".

De seguida una cordada rera l'altra van arribant a peu de mallo,molts amb intenció de fer "la fiesta".
El Miki comença un dels llargs més durs,el tercer,amb dificultat obligada de 7a.Sense gaires contratemps arriba a la R,ell ja s'ha tret del mig un dels principals escualls de la via.Ara em toca a mi recuperar el llarg,surto de la reunió intentant no molestar a l'italià que ens ha atrapat i que ha compartit R amb mí fins ara.Fins a mig llarg tot bé,però en els passos obligats tinc que demanar que m'ajudi una mica tensant la corda per poder superar aquest infern,que lluny que estic de lliberar aixó...

A sota,l'alçada comença a ser present i un moment en una de les reunions amb l'amic italià.

El quart llarg l'afronta una mica incòmodo,es tracta d'un 6c una mica extrany.Mai he escalat aquestes dificultats obligades en una tàpia com aquesta,els nervis m'estan train i els meus objectius són atrapar les xapes per poder fer A0's.Tot i així,sobre la quarta xapa els meus braços tremolossos i el meu cervell anulat diuen que no volen seguir.

El Miki intenta animar-me constantment,però després d'uns intents per superar el mateix pas li demano que em baixi i que l'intenti ell.Odio fer aixó,i ademés amb una cordada al radera esperant que avançem.

El Miki,amb dos collons em diu que no em preocupi que ho obra tot ell de primer i que lo important és disfrutar.Jo,encara tremolant per la situació s'ho agraeixo.

A sota,el desplom implacable comença a inflar-nos de debó els braços.

Anem a bon ritme,el Miki obra bastant bé els seguents llargs,el que em tocava a mi de6c,i el cinqué i sisé que es graduen tots dos de 6b+.Jo procuro recuperar-los tots el més ràpid possible per no fer esperar massa a l'eroi del dia,ja en té prou d'obrir-ho tot.Clarament li haig de fotre més canya a l'esportiva per poder disfrutar en aquests viotes.

Per fí arribem al llarg estrella de la via,el seté,amb dificultat de 6c+,però que tothom li dona 7a.Som a més de 200 metres del terra i el desplom és màxim,sembla que no hi ha ningún pas inhumà,només s'ha de lluitar contra la grabetat i les teves forçes i procurar no caure entre xapes,ja que et quedaries en situació de "no retorn" a la via degut a l'inclinació de la tàpia.

A sota després del 7a amb els ànims pels núbols.Quina sensació ser aquí penjat!!

Els darrers llargs he pogut desinivir-me de les meves pors i he pogut escalar més animat i disfrutant.Només queden dos llargs,un de 6a+ i una grimpada de III grau.

Ja sóm a dalt de la Visera!! Gràcies Miki!!

Un altre a Riglos

2010-10-17T11:38:00.010+02:00

El dia després d'escalar la Rabadá-Navarro a Ordesa amb el Miki vam decidir anar a trepar a Riglos escollint una via que sobretot estigués equipada,no excesivament llarga,ja que estavem petats,i de grau moderat.Així que l'escollida va ser la caida de los dioses,d'uns 140 metres i amb dificultats puntuals de 6b.

El dia acompanyava amb el sol,cosa d'agrair després del fred que vam pasar a Ordesa.La via ens va agradar molt,ja que presentava els típics bolos i "panzas" de la zona i tenia força cantell.

A sota jo obrint el primer llarg i el Miki després de superar un bon sostret.

La fatiga acumulada ens va fer decidir per aquesta via que no arriba fins dalt de ningún mallo principal,i la veritat és que vam encertar,ja que teniem que tornar cap a casa a la tarda i no ens voliem encigalar.

A sota el Miki afrontant un dels llargs superiors de la via i detall dels mega parabolts que hi ha per aquí instalats a les R o en línies de ràpels.

Com a nota curiosa us comento (jo no ho sabia) que s'esta construint una autovia desde Lleida fins a Osca (la A-22) i que fà que el trajecte Terrassa-Riglos es faci en només 3 hores!! UEEE!!

Un petit vídeo:

La Fragel de l'Aeri

2010-10-17T09:54:00.013+02:00

A aquesta via li tinc molt de respecte.Les ressenyes marquen un grau excesiu per a mi,ademés,les plaques montserratines em donen molt de respecte i aquest itinerari és quasi tot plaquero.
La cosa canvia quan arribem a peu de via,sembla molt més fàcil de lo que em llegit.Tot i no confiar-me gaire començo a trepar amb ganes aguantant el fred que carda.A l'aparcament de Santa Cecília on hi tocava el solet,al termòmetre del cotxe hi marcava 7 graus,i aquí sembla que el sol no el veurem en tota l'escalada.

Ja porto mig llarg i sembla que es vagi deixant fer tot i algún paset on m'agafo de la cinta per descansar i mirar-m'ho bé.Lo més difícil es el tema psicològic,ja que entre assegurances s'ha d'escalar uns quants passets obligats.

A sota jo acabant el primer llarg de 40 metres.

Estic satisfet,em superat el primer esquall i el que en teoria és el més difícil.Ara li toca obrir al Sergi.A ell sí que se li donen bé les plaques,tot i no entrenar durant mesos es fica a obrir llargs de 6a a mitja paret de lAeri! ole!

A sota el Sergi obrint el segon,pasant pel costat dels sostrets de la Easy Rider,i jo acabant el mateix llarg.

Portem bon ritme tot i el fred que suportem,crec que aquesta serà la despedida de la nord montserratina.

Las seguents fotos són del Sergi obrint el quart llarg de V+ i jo amb la paret central de l'Aeri al fons.

Ja som al davant dels dos últims llargs de la via.Aquests llargs totnen a apretar de grau.Ens oblidem de sortir per la escapatòria de la Easy Rider com habiem parlat en cas de que fés molt de fred.De fet,encara fà més fred que abans,però volem acabar aquesta via.

A sota el Sergi afrontant la explosiva sortida de la penúltima reunió.

L'últim llarg em toca obrir-lo a mí.Surt per lloc descompost (l'únic de tota la via) on hi han més assegurances de lo normal per protegir aquest perill.Després torna la tònica d'escalar entre xapes buscant els millors cantells.

Mare meva! quin pati hi ha radera i aixó es fica dret com una mala cosa.La roca és de primera,sembla que no siguem a Montserrat.Els foradets i les regletes es succeeixen fent-me disfrutar i patir al mateix temps per la impresió del lloc.

Un llarg innolvidable,com tota la via.No ens esperàvem que fos tant divertida i tingués tant bona roca.Sens dubte s'ha de fer alguna vegada a la vida,però us aconsello que aneu bé de coco més que de grau com aconsellen algunes ressenyes,ja que preses,grans o petites,sempre n'hi han,però les assegurances,en ocasions desitgeries que estiguessin un pel més juntes.De tota manera,el Sergi i jo coincidim que estant molt bé així,ja que li donen un toc picantet a la via.

A sota el Sergi acabant l'ultim i espectacular llarg.Mirar enradera mentre l'obria,ha sigut una sensació collonuda!

Són les 14:30 h. quan arribem a dalt i ens halem el dessitjat entrepà asseguts en el dessitjadíssim solet.Molt contents per haber superat aquests 260 metres de viote en mig del fred de la tardor.

Sanchez-Martínez en solitari

2010-10-02T21:22:00.031+02:00

Em sona el despertador a les 6:45 i gairebé d'un salt surto del llit.No he dormit gens bé.Sempre em passa lo mateix abans d'una escalada com la d'avui.

Són les 8:50 i em dispossso a començar un nou intent a la "Sanchez-Martínez".Es la segona vegada qué soc aquí i espero que aquest cop la xemeneia no estigui xorregant

Efectívament tot està prou sec i arribo a peu de segon llarg molt animat.Decideixo fer els dos llargs de xemeneia sense assegurar-me ja que el Miki em va dir que no hi habia expansions,i com que no passa de quart grau no tindré problemes.

Ha sigut una bona jugada,he guanyat molt de temps i no ha sigut arriesgat.Tot i trobar-me dos parabolts en aquest últim llarg he fet una bona decisió,vaig a bon ritme i guardant forçes.

Els metres es succeeixen ràpid,suposo que per culpa d'aquesta boira espessa que no em deixa entretindrem a observar el paissatje.

Per fí arribo als famosos sostres que té aquesta via.Aquí és on la cosa es comença a ficar seria.No he pillat tot l'equip necessari i en algún pas haig de fer una mica de peripècies.Només porto cintes i dos friends que ademés són massa grans i no entren en lloc,però lo pitjor ha sigut no pillar les plaquetes recuperables........gggrrr!!

A sota apunt de començar el segón sostre amb la boira com a companya inseparable.

Em pensava que em costaria horrors rapelar els sostres,però no m'ha costat gens.He deixat la corda bastant tensada de reunió a reunió i així m'ha guiat ella sola.La sortida en lliure del segón sostre ha sigut de lo millor,llàstima que no hagi pogut gaudir del buit que hi ha sota els peus de gat.

A sota ja en les plaques dels llargs superiors i una mostra de com ha de ser la presa perfecte.

Uns quans pasets d'aquells de fé per superar els trams de 6a on m'he ajudat dels estebs m'han ficat el cos amb una mica de cangueli,i es que per a mi el 6a anant en solitari em va una mica gran,ademés,l'humitat de l'ambient està fent malas passades a la corda i no em corra bé pel soloist.Bé,tant se val,ara ja soc a pocs metres de l'aresta final.Una miradeta a la ressenya aviam que diu: -grimpada fàcil de tercer grau,"neta"-.Em deslligo de la R i cap a munt hi falta gent! Aquest llarg el torno a fer desencordat,ja que no hi ha posibilitat de xapar rés.

Ja soc a pocs metres del cim caminant gairebé planer,no crido per vergonya però dins meu estic gisclant eufòricament.Per fí aconsegeixo tombar aquesta muralla!

He arribat al cim a les 14:10,en total 5 hores i 20 minuts,bon temps,però estic una mica desilusionat amb la boira que no m'ha deixat disfrutar de lo millor d'aquesta via.El clima no millora a l'hora de marxar desde Santa Cecília...

Rabadá-Navarro al Gallinero

2010-09-28T20:56:00.025+02:00

-Caballeros! Les informo de que no se puede pernoctar aquí.

Joder,acabem d'arribar a la Pradera d'Ordesa i el forestal ja en está foten fora...

-Hay algún sitio donde se pueda acampar cerca?-li dic.

-Hay varios cámpings en Torla.-i tal i com ha vingut d'entre la foscor,s'allunya de nosaltres sense dir res més.

Donç dit i fet.Són les deu de la nit i anem a Torla en busca d'un lloc per plantar la tenda i poder pasar la nit a la espera del nostre atac a una de les vies més importants que haurem fet com a escaladors.

Som a dins la tenda intentant dormir sobre aquest terra una mica hostil.La nit es preveu dura.Les fulles dels arbres aplaudeixen al pas del fort vent que bufa a tot el Pirineu.La nostra preocupació principal és la climatologia,sobretot les probabilitats de pluja que porten anunciant a la televisió els darrers dies.

El despertador anúncia l'hora de la veritat.Són les 5 del matí i ens preparem l'esmorzar sense sortir del sac.Volem ser la primera cordada de la via i per aixó s'ha de matinar.

Inesperadament comença a ploure feblement però sense pausa.No ens ho podem creure,els nostres pitjors auguris s'estan fent realitat.

Vora les sis del matí,tot i el plujim constant,decidim pujar a la Pradera i decidir allà què farem.

No sé quina hora és.Mirant la foscor absoluta del bosc a través de la finestra del cotxe,m'entretenc mirant el display del radio cd que es reflecteix al vidre.De mentres,el Miki,va i bé voltant pels demés cotxes intentant entretindres xerrant amb algún excursionista.El fred és molt acusat i l'estat de nervis es pronúncia.

Ara són les 8 i mitja.Hi ha molta més claror i tot i que el plujim no para decidim pujar a peu de tàpia per probar sort amb la roca.Esperem que no estigui molla i poguem fer un intent a la via.

-Que fem Quimi-em pregunta el Miki a peu de paret,suportant un vent gelat i les gotetes caient del cel.

-Pàsam els friends que tiro amunt!-li contesto enèrgic per comvèncem a mí mateix que és la millor opció-Estem on voliem no?

Sense deixar pasar el temps em trobo obrint el primer llarg de la via entre mig de tremolors provocats per les baixes temperatúres.Intento ficarli coratge tot i la situació desfavorable que patim.Escalo amb soltura tirant-me l'alé a la punta dels dits sovint per intentar recobrar la sensibilitat.

A sota el Miki recuperant el primer llarg,aguantant la maleida aigua-neu que cau.

Ens retrobem a la primera reunió,els ànims no són els millors.

-No deixa de ploure tiu,i fot molt fred!

-Ja veurás Miki,a la que comencis a tastar aquestes regles i fisures t'oblidarás de tot lo demés.Fotli tiu,que sembla que el sol es vol endur aquests núbols.

Per nosaltres escalar a Ordesa és algo molt gran,és de lo que més ens agrada,i el Miki no tarda començar a xalar amb l'escalada i disfrutar de l'ambient que ofereix aquest lloc.

A sota,fent la travessa per sota dels sostres buscant la millor manera de superar-los.Impresionant!

Els llargs es van succeint amb més o menys dinàmica.Un "embarque" sortint de la tercera R ens fà perdre molt de temps,però conseguim trobar el fil per on discorre la via.

A sota,el Miki superant el pas clau del sisé llarg,el més potent de tots,ja que supera un sostre que quan mires cap a baix s'encongeix tot a dins teu.Són passos molt aeris on depens de la teva força per superar-los i del teu valor per no acollonir-te.

Després d'un ensurt arrancant un tac de fusta d'una de les escletxes del sostre,el Miki arriba a la reunió seguent.

-REUNIO!!

Mai abans he escoltat un "reunió" amb més mala llet que aquest,s'ho ha currat el bou.

Per fí gaudim d'estones on ens toca el sol.Tot comença a rutllar com voliem i avançem cap a munt amb molta ilusió,ademés,ara ja no podem rapelar,aquesta via té varies travesses i amb el sotre pel mig ho tenim impossible.

A sota la sisena reunió i el començament del vuité llarg,la famosa i característica travessa que té aquesta via per tal d'esquivar una franja rocallosa podrida que pateix la tàpia.

El final de la travessa pel jardí penjat ens torna a ficar mal cos.Es molt fàcil,però és totalment desequipat.Arribem ensamblats a lo que creiem que és el principi del desé llarg,un altre tram amb bastanta dificultat que li toca resoldre al meu company,tot i no trobar-se en un bon estat d'ànims,ademés,em decidit empalmar el seguent tram per guanyar temps.

M'ha costat horrors i suors,però ja soc arribant a la R on escolto xiular al Miki.En contra de totes les espectatives diu que s'ho ha pasat genial obrint aquests llargs i no para de repetir frases com

-Aixó ja esta fet! ,Vinga Quimi que ja hi sóm!

Realment sí que podem dir que hem pasat lo pitjor,només ens faltem dos llargs de xemeneia que ronden el cinqué grau i un altre trepada molt sencilla per sortir als plans superiors.

Aquests dos llargs vam decidir fà uns dies que els obriria jo,així que començo a obrir lo que seran 85 metres de xemeneia en ocasions quasi clautrofòbica i molt llisa on no podré asegurar-me en condicions,però que les ganes de sortir de la tàpia faran la feina bruta.

A sota jo començant la fí de la via.Les assegurances fixes brillen per la seva ausència...

Aguantant un vent endimoniat i gelat asseguro al Miki mentre fà l'ultim llarg.Se'm fan uns minuts eterns i ja no tinc tacte a les mans que semblen de fusta.

Per fí veig apareixer al Miki,una encaixada de mans quasi eufòrica,i ja deslligats,pujem fins al cim de la paret del "Gallinero".

9 hores d'escalada i patiment per superar aquest mur de 400 metres ens han deixat en un dels llocs més paradisíacs del Pirineu.Amb molt poca estona de llum per endavant ens dirigim ràpidament en busca de "las clavijas" per on retrobarem els boscos de les cotes inferiors.Aquest tram de la baixada el volem fer amb la màxima claror diurna possible degut a la seva verticalitat,però serà difícil,ja que el començem sobre les 8 i mitja.

A sota,ja retornant al cotxe,assenyalant le R 9 de la via,just a la fí de la travessa,i el Miki en un tram de "las clavijas de Cotatuero.

Després de baixar per tot el bosc completament de nit i amb un sol frontal,que per cert,vam tornar al cotxe després de sortir al matí per agafar-lo (menys mal),arribem a la Pradera després de 13 hores d'activitat consecutiva.Ens fem una abrassada per donar acavada l'aventura i decidim anar a menjar a Torla per celebrar-ho.Abans,un cotxe dels forestals se'ns acosta a la furgo i baixa la finestra.

M'acosto amb un pas decidit i li dic: -No se preocupe que no pernoctaremos aquí!

Els agents s'ho prenen amb humor i els hi comentem una mica com ha sigut el nostre dia.Poc després,la cambrera del restaurant ens està obrint una ampolleta de ví mentre ens fan el sopar.

tarda bloquera

2010-09-08T21:44:00.005+02:00

Aquesta tarda he pujat a fer una mica de bloc a la zona dels diposits de St. Llorenç.Com que al final ningú ha pogut acompañar-me, he pujat sol i he aprofitat per fer uns vídeos made in alone and free....

Indagant una mica en la documentació que tinc sobre aquests blocs,he pogut averiguar els noms d'ells.He començat escalfant al "Truglud" i després he caminat fins al "Tret".

Una tarda de fí d'estiu profitosa,i es que cada cop s'escurçen més els dies!

Desirée en solitari

2010-08-21T17:22:00.020+02:00

Sense esperarm-ho del tot em trobo al peu del Cavall Bernat empapat de dalt a baix per culpa de l'aigua acumulada durant la nit en totes les fulles de plantes i arbres de Montserrat i que al passar a la vora d'elles et regalen una dutxa matinal.

No porto ressenyes del Cavall,però recordo els bons comentaris del meu germà parlant de la Desiré i que jo tinc com a via pendent,ademés crec recordar on és el seu inici.

Són les onze del matí i em preparo per començar l'escalada.Em fico els mitjons que he tingut de resguardar perquè no s'empapessin en l'aproximació.Els gats que he portat penjant de l'arnés també els tinc xops,i de la roba,millor no parlar-ne.

Supero el primer llarg bastant bé,tot hi haber de fer varis A0's.

Mentre el recupero,observo un noi que baixa per la canal tot carregat d'estris d'escalada.Sembla ser que bé sol.Ens saludem no gaire efusivament i segueixo remontant tot intrigat per saber quina activitat ha vingut a fer.

La sortida del segon llarg és de categoria.Amb una llastra que sembla que s'ha de desenganxar i que em fa les delícies com a escalador progresant en bavaresa.

El noi d'abans s'ha ficat a escalar l'Anglada-Gillamón,buf.. quin valor.Encara recordo els llargs superiors quan la vam fer amb el Serra i que ens van ficar les pulsacions a doscents...

L'equipament de la via és molt bó,tant que de vegades no sé si s'ha d'anar en lliure o en Ae,si tingués la ressenya potser aniria més tranquil,per aixó,la meva solució és no forçar gaire en lliure de primer i disfrutar més recuperant cada llarg.

A meitat del tercer llarg arribo a una vira cap a dretes que té la roca desgastada del pas de les cordades i que al final s'hi veu una reunió.Faig un cop d'ull al voltant i no hi veig cap xapa,així que em dirigeixo cap a la R.Un cop allà tinc molts dubtes de per on continuar.Hi veig varies línies de seguros en diferents direccions,i la meva reunió no és del mateix model de les que he estat utilitzant en els llargs anteriors.Merda! Segur que m'he desviat,però quan?

Una trucada amb el móvil al meu germá,i posteriorment a la Vane,em confirmen el que m'imaginava,no sóc dins la via,però la idea de la Vane d'enviarm-he una fotografia amb la ressenya de la via em treu tots els dubtes.

A l'inici de la vira cap a dretes,hauria d'haber seguit recte amunt,però el color de les xapes identic al de la pedra,m'ha fet una mala passada,decidint anar en direcció errònia.

Bé,no és un gran problema,ademés ara sé a que m'haig d'enfrontar,placa de 6a obligada....glubs....

A la fí del llarg,em trobo a l'alçada del meu veí de l'Anglada,ara sí que parlem una estona.Es un noi Basc que és instalat a l'hermita de Sant Antoni.Quina pasada poder escalar al costat d'un altre solitari i anar comentant les "jugades".

A sota,unafoto de l'Alex a l'Anglada-Guillamón desde l'últmin llarg de fisura de la Desirée,impresionant!

El seguent tram és d'Ae bastant desplomat en algun punt.Aquí l'esteb treballa de valent.L'acabo físicament molt esgotat.

A sota,pas aprofitant un merlet en mig de l'Ae.

A l'últim llarg de nou no hi tinc informació,ja que la fotografia enviada per la Vane només m'ensenyava els llargs intermitjos.Començo a trepar amb els braços amenassant d'enrampar-se en qualsevol moment.Tot i ser escalada obligada de V+(ho descubriria més tard) no dubto en seguir utilitzant l'esteb i fins hi tot,en algun pas,utilitzo una ungla per poder progressar més segur i arribar a la seguent xapa,sembla que els músculs no volen saber rés de les ordres del cervell.

Després de quasi 5 hores soc al cim del Cavall amb la companyia de la moreneta.Espero a que el noi basc acabi la seva via per xerrar una estona i compartir sensacions de les vies escalades en solitari.

Acabem fent els ràpels junts i ens despedim a peu de la normal del Cavall.

Jo i els meus braços matxacats ens dirigim cap a Santa Cecília baixant per la canal i desfent el camí de l'Arrel,ara sí,amb totes les plantes que rodejen el sender ben seques.

Vídeo de la quarta tirada de la via.La més vertical:

El monstruo de la "Galletas"

2010-08-07T17:58:00.012+02:00

Dimecres 4 d'agost.

Després del meu intent d'aquest matí d'escalar una via al Midí d'Ossau i de la consequent retirada,diguem,per questions de coco,em dirigeixo cap a Riglos per aviam si li trec bon profit al fí de vacances pirenaiques,i perquè no,treurem l'espina que se m'ha quedat clavadeta aquest matí.
La manera serà intentant la via Galletas al Mallo Fire.

Una bona via es mereix una bona ressenya.

Arribo al refugi a mitja tarda.Demano un llit i em quedo alucinat de que les habitacions,amb quatre lliteres,tenen dutxa i vater a dins.Quin luxe! i tot per 9 euros.

La meva sorpresa no acaba aquí i descubreixo que també tenen una cuina oberta als excursionistes per poder fent-se el halar.Genial!

Prenent una birra disfrutant de millors temperatures.

Fent el sopar a la cuina del refu.Te un microones i tot!

Comparteixo habitació amb un basc i un altre noi que diu que no és de ningun lloc en concret...

Dijous 5 d'agost.

M'aixeco a les 7:30 i després d'un bon esmorzar,em dirigeixo cap a la via escollida amb moltes ganes d'apretar els dits.

Decideixo entrar per la via veina per estalviar-me el primer un llarg i la travessa de la Galletas,ja que per ferla amb el soloist és un pal.

L'entrada directa és més dureta i té les xapes més distanciades,però vaig amb moltes ganes i no m'arronço davant de ningún pas,crec que avui sortirem per dalt.A tope!

A la quarta reunió que jo vaig fer.

Per guanyar temps em passo les R's antigues i que el llibre de ressenyes desaconsella montar.A la ressenya que he fet,les he marcat en groc.

Aixó es un viote!té llargs que són una passada.Assegurats a la seva mida.El tram de 6b el faig quasi tot en A0's,però quan el remonto per segona vegada recuperant el material,intento alliberar-lo tot i la seva roca algo relliscosa per el pas de diferents cordades.

Aquí,fent-lo de primer em passa algo que no m'habia passat mai.A causa del fort vent,tota la corda que forma el bucle fins al meu nus de retenció es fica vertical per sobre meu.Alucino! Quina putada! A causa d'aixó,la corda que ve de la R fins al soloist no te contrapés,sinó tot lo contrari,de manera que comença acorrer cap a baix provocant una comba considerable.Menys mal que tinc un parabolt a prop i em puc lligar per ficar-ho tot a lloc.

En especial em fa gaudir com mai el llarg de travessa ascendent a dretes.Es el tercer llarg que faig i crec que és dels millors llargs que he fet mai en una tàpia,assequible i disfrutón.

Ja es divisen els llargs de xemeneia,tota la segona meitat de la via.

Desde l'interior la seguretat té més presència.

Els últims llargs canvien notablement el caràcter de la ruta.Els parabolts brillen per la seva absència i en el seu lloc floreixen unes cintes ronyosses de l'any de la Mariacastanya llaçant ponts de roca cada 7 ó 8 metres.

La cosa és més delicada aquí.Ara toca extremar precaucions i pujar amb tots els sentits.No valen errors.La fisura/diedre del cinquè llarg és una mica cutre i no permet l'autoprotecció com deu mana.Sort que és relativament fàcil grimpar amb la tècnica de diedre/chemenèia i vaig sumant metres.

Procuro descansar sempre desprès de recuperar cada llarg,així al tornar a arrancar començo un troç nou,i aixó em motiva més.

Per fí entro de plé dins la xemeneia i em puc resguardar del sol.Aquests llargs encara són més nets que l'anterior,però aquí sí que no tinc problemes per avançar.Aquí no fa gens de por caure.En l'hipotètic cas de caiguda,només tindria que inflar els pulmons d'aire i em quedaria encaixat!!

Soc al coll on mor la chemeneia.Fa un vent com mai n'he trobat.Tinc que esperar per coronar l'estret cim a que deixi de fer les ratxes més potents.Les parpelles se'm separen dels ulls,i el casc el porto a l'orella a causa del vent.FUAAAA!...Pels meus coll... que pujo aquí dalt!!

Després de 5 hores i mitja sóc al cim de la Punta Mateo del Mallo Fire!!!

Al cim de la "Galletas" enganxat al terra com una lapa per protegir-me del vent.

Ja a terra ferma em retrato amb la mole de códols que acabo d'escalar.

El descens no és complicat i en una hora sóc al cotxe.D'aquí ja només queda fer un altre via fins a casa,l'AP-2,que donarà per acabada aquesta setmana voltant entre núbols,ocells i roques.

Algunes imatges de l'ascensió:

Cobo-Pamplona a Patriarques

2010-06-21T20:17:00.016+02:00

Molt de temps ha pasat desde l'última vía d'aquest tipus compartint cordada amb el meu germà i la meva cunyada.Potser va ser quan vam fer la CADE a les Bagasses i escalàvem amb ensamble i preteníem protegir els llargs amb famelles comprades a la ferreteria amb un cordino de 6 fent les funcions de tascons.
Aquest dissabte la cosa canvia molt.Portem prop d'una dotzena de friends,joc de fisurers i corda bessona que ens ha deixat el Sergi.
A les 10:15 ens plantem a peu de via apunt per afrontar-ho tot,o aixó pensavem....
A sota,jo obrint el segon llarg després que el meu germà obrís el primer.

Els meteoròlegs ens pintaven un dia molt xungo,però de moment feia el dia perfecte.Ara som a la segona reunió i no em tingut cap entrebanc.Es l'hora que el Lluís començi a currar-se un llarg que ronda el cinqué grau i que s'ha de protegir bastant.
Anteriorment es feia amb claus,però tothom parla que ara no sòn necessaris i que amb el joc de micros passes bé.
-Reunió!! (crida el Lluís)
Per fí podrem pujar,aquest tram ens ha fet esperar una bona estona a l'Andrea i a mí per sortir.
Mentre escalo aquest llarg amb la corda per dalt penso que no és gens sencill trepar per aquí i haber de protegir-lo a l'hora.
-Menys mal que li ha toca a ell,jejeje (penso)
Avui l'Andrea ens ha comentat que preferia no obrir de primera i que ens tornessim nosaltres.A mi no m'importa gens,però lo curios es que a mig llarg m'esta deixant enradera!
-Andrea! com has pasat per aquí?!
Tinc que fer alguna trampa per superar algún passatge i arribem a la R.Ara em toca a mi anar devant...
A sota l'Andrea i jo recuperant el tercer llarg.

La cuarta tirada ha estat genial,es de Ae/A1 i no em dona gaires problemes.Només lluitar una mica per encaixar un friend i poder superar el passet d'A1.
El cinqué llarg és el més dificil de tota la via amb diferència,però aixó ho descubririem més endavant.
Comença el Lluís per la fisura d'Ae progressant amb els claus de l'època amb els seus respectius cordinillos.Ja estem de plens en màxima verticalitat i els núbols començen a presentar-se al nostre voltant,ademés,una cordada de tres comença a fer la via.
-No nos alcanzaran no? (em diu l'Andrea).
-No creo hombre,van tres...(li contesto).
A la poca estona el Lluís em comunica desde 20 metres més amunt que no ho veu del tot clar afrontar els passatges d'artificial i em cedeix el lideratge de la via,així que el despenjem fins la incomodíssima reunió i em passa tots els estris per atacar la segona part del llarg,però primer tinc que remontar fins on era ell,uns exercicis extra per als biceps...
A sota jo progressant en l'A2,segons ressenya.

Menys mal que fa poquet vam fer la Manel-Blanch al Cap de Mort de St. Llorenç i vam poder practicar aquestes tècniques,perquè s'ha de tindre molta sang freda per progressar amb estreps de friends i tascons.Personalment li vaig tindre que ficar lo que ja sabeu per avançar més o menys dinàmic.
Crec que la fisura en lliure és un 7a.
Ara estic a tansols dos metres del penúltim clau i no veig de cap manera com arribar-hi.La roca és cutrilla i no trobo fisura amb tanta herba pel mig.Després d'uns bons minuts aturat al mateix punt i siguent conscient que no trobaria la solució,acabo fent lo últim que volia:
-Andrea baixam!
Torna a ser el torn del meu germà,li toca remontar encara més de lo que he fet jo fins que arriba on m'he donat la volta.No sembla que es queixi gaire i de seguida escoltem el desitgat... reunió!
-Menys mal(penso jo) ja comença a gotejar i ens està pasant per davant una borrasca que esta regant mig Catalunya.Increible la perspectiva de les cortines d'aigua mullant les poblacions desde mitja paret de Patriarques.
A l'hora que pasa tot aixó el "megalolo" de la cordada perseguidora que està obrint tots els llargs ens ha atrapat i s'ha fet amo parcial de la nostra reunió.Nosaltres ja tenim la mosca radera l'orella.
Ens preparem per recuperar el llarg i sentim desde dalt el Lluís cridant:
-Pujeu d'un en un que m'he deixat la cistelleta per assegurar-vos!
Total,que en el llarg més difícil i vertical estarem assegurats amb un 8.,..
Decidim recuperar el llarg els dos a l'hora per guanyar temps i no quedar-nos amb l'intrús de la reunió.
A l'Andrea li costa una mica avançar amb els estreps.Anem una mica lents però seguim.
De cop escolto un gemec de l'Andrea i al moment noto un impacte fort al meu casc que em fa desplaçar el cap bruscament.Un bon troç de llastra se li arrenca de la paret creant uns missils del tamany de taronjes que els nostres veins de sota no poden fer res més que resar per no pillar algún.
Per si no fos poc a l'instant escoltem al meu germà cridant.
-No us penjeu de la corda!!
-Ostia puta quina situació(penso)com vol que progressem per aquest terreny sense tindre la seguretat d'anar pillat?
Per fí arribem a la reunió i sense perdre ni un minut em menjo una barreta,miro la ressenya i començo el seguent llarg,els nostres "veins" aviat ens tornaran a atrapar.
A sota una de les vistes a l'Aeri més guapes que ens regalarà aquesta tàpia més amunt.

Finalitzo la tirada lo més ràpid possible i començo a assegurar perquè recuperin el llarg.
Ens em lliurat de la pluja pels pèls i les forçes començen a esbair-se.
El Luís es prepara per començar el 7è llarg,que segons ressenya es una chimenea "algo expuesta".
No sembla tenir gaires problemes i mentres li vaig donant corda veig com el "mega-lolo" arriba per apoderar-se de la nostra R.
Li demano que s'esperi a lúltima xapa a que sortim per evitar un lio.Accedeix,però al moment ens comenta que montarà una reunió a la sabina que tenim al costat i es disposa a fer els últims metres que el separen d'ella.
Quasi còmicament li demana amb uns sutils copets de mà als peus de gats de l'Andrea que li deixés utilitzar una presa per progressar.Lo que va pasar a continuació és una d'aquelles coses que estic segur que explicaré en infinitats de tertúlies.
Mentre l'Andrea es recolocava per deixar lloc a l'intrús,li va trepitjar els dits sense adonar-se'n .Els crits que es van sentir semblaven sortits de la peli de Moretadelo & Filemón...
vaig fer esforços per no descollonar-me tot i la serietat de la situació.
-Però home,com vols que no passin aquestes coses....(li vaig dir).
A sota jo afrontant l'aresta que condueix al cim.Un terronet de sucre per culminar aquesta via.

Apart de la reunió improvitzada que va montar el Lluís a un arbre que no tocava,vam acabar aquesta via sense gaires contratemps més (que ja n´hi habien prous).El nostre "amic" de la cordada veina ja no ens va presionar més i es van esperar sempre una R per sota,com nosaltres fem quan ens trobem en la seva situació.

Vaig pensar en un parell d'ocasions en demanar la retirada.Ja quasi sense forçes degut al munt d'hores encaramats a la tàpia vaig culminar amb molt de cansament.Sort que els últims llargs no eren gaire complicats.

A sota l'Andrea i el Lluís superant l'aresta que marejava només d'abocar-te a mirar el "pati".

La nota negativa després d'escalar aquest viote va ser que vam tardar una hora i cuart en trobar el camí de baixada.No quedava gens clar el descens.Segons la ressenya teniem que anar a trobar la canal dels Avellaners tot seguint una canal i després trobant un camí que ens hi portava.

Donç bé,a les 21:15 hores de la nit començàvem el descens que per fí,pensavem que era el correcte.Gairebé a les fosque degut a l'hombra que fan els arbres tirem canal abaix confiant que fòsim en bona direcció.

Al cap de poc trobem el camí marcat perfectament amb indicadors i que ens portarà a la canal dels Avellaners,però decidim tirar direcció al monestir pensant que la baixada per la canal de nit pot ser massa perillossa i llarga.

A sota la foto al cim amb la paret de l'Aeri com a telò abans de que comensés la "odisea" de la baixada.

El camí fins al monestir que passa per les escales de St. Benet el vam fer correns.Amb tots els catxarros penjant de l'arnés i les cordes i motxilles penjades a l'esquena vam arribar a les deu de la nit al monestir.

Tot contents per retrobar-nos amb l'asfalt,i ja de nit,només quedava una passejada de quaranta minuts per la carretera fins a Santa Cecília on teniem el cotxe,tot rient de les anécdotes del dia que segur que recordarem molt de temps...
A sota,després de no sé quantes hores sense halar,el nostre premi personal:Un Mc Donals i una birra a la salut del Sr.Cobo i el Sr. Pamplona que no sé com carai van pujar per allà ara fà quasi 40 anys!

RESSENYA DE CARA NORTE

I open de velocitat de Terrassa

2010-06-12T20:34:00.007+02:00

A la 1 de la matinada del divendres m'arriba un SMS del meu germà canviant els plans d'anar a fer clàsica a Montserrat per apuntar-nos a una competició de velocitat al rocòdrom de St. Llorenç de Terrassa,"ni que sigui pel sorteig de material" acabava el missatge...

Ales 9 erem fent la inscripció,en aquesta ocasió erem el Lluís,l'Andrea,la Yesi i el David.
No hi va haber gaire afluència de participants,degut a que el dia coincidia amb altres competicions,i aquest open era el primer d'aquest tipus que s'organitzava aquí.En total crec que erem sobre els 20 participants.

Cal reconeixer un altre cop la excelent organització del Club Munntanyenc St. Llorenç que no defrauda mai en ninguna prova que organitza.

Com que ja sabeu que el meu estil es penjar vídeos de l'activitat feta,aquest cop no serà menys i aquí us deixo les imatges de la jornada.

Homedes humida

2010-06-10T10:45:00.008+02:00

Ja fà alguns dies que vam anar a fer la via Homedes a la nord del Pedraforca el Lluís,l'Andrea,el Sergi i jo.La primera intenció era fer dues cordades a diferents vies.El Sergi i jo teniem que anar a la Mª Antonia-Estrems,però la boira que envoltava la cara nord i les poques referències que teniem d'aquesta via ens van fer canviar d'opinió i anar a fer la mateixa via que el meu germà.

La veritat és que va ser un encert,ja que les condicions no eren gaire bones i era millor fer una via coneguda.La roca en molts trams de l'escalada era completament molla i la persistent boira feia difícil la "navegació" per la tàpia.

No comentaré gaire més de la via ja que el vídeo que penjo és prou explícit.No deixeu de veure els darres minuts! (imprescindible l'audio).

Terrassa-Montserrat

2010-06-06T18:32:00.013+02:00

Un altre cop el trio de la muelte es decideix a fer un altre excursió.M'estic referint al meu germà,la meva cuñà i jo.
Aquest cop ens plantejem anar a Montserrat caminant,cosa que sempre m'ha quedat pendent de fer.
Per la tarda de divendres truco al Serra i li demano consell per l'excursió,ja que ell la fa cada any amb la seva familia.
M'aconsella sortir desde les Pedritxes i seguir el camí de la Matagalls-Montserrat i que ho fem sobre la 1 de la nit.
A sota el recorregut a seguir i el gràfic amb els desnivells que habiem d'assolir.

Despres de sopar i fer unes birres a casa amb l'Aleix i el Marc ens acosten amb el cotxe al punt de sortida escollit.Es la 1:30 del divendres i en mig de sorolls de tota mena i una notable foscor ens disposem a començar la caminada.

A sota a l'estació de Renfe de Vacarisses (si no es pel meu frontal ni s'ens veu...)

Les primeres hores transcorren ràpid superant molta part del recorregut entre senders sortejant arbres i teles d'aranya amb les seves respectives aranyes,cosa que a ningú dels tres ens fà gens de gràcia.

A sota ja a Monistrol de Montserrat amb les primeres llums.

Ha sigut un encert indiscutible resseguir el camí de la "Matagalls",ja que les característiques marques verdes i vermelles eren constants en tot el recorregut fent que fos molt difícil perdrens.

A sota creuant el pont de Monistrol sobre les 6 del matí.

La dificultat d'aquesta sortida es centra en el seu final on s'ha d'ascendir fins al Monestir,tot lo que ho precedeix coincidim els tres que no és gaire exigent.

A sota l'Andrea observant la sortida del sol i començant a patir els efectes de la calor i la suor degut a l'inclinació del terreny.

Tots tres anem força bé,fins hi tot algú de nosaltres ens porta amb la llengua fora apretant el ritme,per alló d'entrenar una mica.

A sota arribant al camí cimentat que va a la santa cova....en deu minuts arribarem!

Una vegada a la plaça del monastir (a sota), pasem a veure la Moreneta.Són les 7:50 del matí.Hem invertit 6 hores i 20 minuts en fer la travessa,estem satisfets amb el temps.

Li faig una trucadeta a la Vane per dirli que estarem sobre les 9 a Monistrol i li dic que vingui a esmorzar amb nosaltres i que ens porti a casa que les cames no estan per tirar cohets i tornar en tren.
Però abans tenim que desfer la "drecera dels 3/4" que arriba al poble i que són 4 kilòmetres més.En total caminarem sobre els 26.

A sota la Vane esmorzant una bona buti.

Nosaltres ens vam demanar la tradicional butifarra amb mongetes que ens va sentar de maravella,només asseurem al cotxe em vaig clapar a l'instant,i es que 26 hores sense dormir es noten!

Esbarzers a St. Llorenç

2010-06-04T19:28:00.007+02:00

Després de currar el dijous vaig arribar a casa amb ganes de fer algo però no sabia el què.Per sort la Vane em va animar a fugir de la ciutat i anar a trepar per st.Llorenç.Així que sense perdre temps encaro una vegada més el camí que em porta als dipòsits tot pensant quina vía faré a les Onze Hores.
Després de fer la mini aproximació de 5 minuts em planto a peu de cinglera amb totes les vies al meu abast,bueno,totes no,ja que hi vaig trobar un escalador solitari afrontant els primers metres de la via Punta Camps.Jo ja tenia decidida la feina a fer de la tarda,seria la via Esbarzers,de dos llargs amb un tram d'Ae (en realitat a les ressenyes fica tres llargs,però es fan dos tranquilament).
A sota l'inici de la via.

Feia molt que no trobava algú escalant aquí,i menys en solitari,així que saludo al meu veí d'aquesta tarda i despres de creuar algunes frases i intercanviar-nos els noms començo l'ascensió.
Ara són les 19:25,en teoría no hi ha d'haber problemes de llum,però no penso entretindrem gaire.
Ja porto uns metres i m'adono del reequipament que ha patit la vía,de fet el sobreequipament que ha patit.Hi han nombrossos parabolts de més just al costat dels antics espits que a l'hora estan,en ocasions,al costat dels antics burins ......... ¿¿¿¿????.Home,s'agraeix que en aquesta roca peculiar que tenim aquí escalem segurs,però no sé,tenia la sensació com de conduir un Ferrari pintat de color rosa "barbie",suposo que ja m'enteneu.
A sota una foto del meu company esporàdic Pascal fent la Punta Camps.

Aquest llarg es un llarg de triar i picar....aquest còdol si,aquest no,aquest altre tampoc,aquest ni el miris,aquest potser,aquest suposo que si,aqui li dono uns copets aviam quin soroll fa.....
A l'hora que anava triant les meves preses,quinze metres a la dreta s'anava sentint a intervals intermitents de dos o tres minuts un munt de pedres rodolar per la paret i caient al buit precedit d'una frase que es repetia: "Piedraaaaas..." jajajaja,que n'és d'especial trepar aquí!
En fer el primer llarg he invertit 30 minuts,vaig bastant bé!
A sota estic sortin de la bauma en Ae.

El final del segon llarg és realment increible,una placa fàcil que ronda el V grau amb la millor roca del massis i extraassegurada.Una joia de llarg,ademés han adelantat la reunió del cim un 4 ó 5 metres de manera que eliminen un munt de fregament i suposo que ara sí que ens podrem sentir quan escalem en cordada de dos o més.Per suposat dos parabolts que em van semblar del 12!
He tardat una horeta en poder acabar el segón llarg,així que sobre les 21:00 hores arribo a dalt.
Si voleu xapar-ho tot aquí,vaig comptar 20 assegurances entre reunions,aixó sí,jo la reunió de dins la bauma no la vaig fer,vaig sortir de la R de l'arbret,la primera.Em va quedar un llarg de 33 metres.
Per cert,nota al reequipador:estaria bé que els espits robellats que són al sostre de l'Ae ficats en el còdol que forma part d'una llastra de fang i que tens que pasar penjan-te obligatòriament també es canviessin,els de la placa de IV no feien falta.
Bé,després d'aquesta crítica constructiva us diré que m'ho vaig pasar molt bé.Quan vaig arribar al cim em vaig despenjar per despedir-me d'en Pascal que era a punt d'afrontar l'últim llarg,i vaig anar a veure la posta de sol desde el cim del Cap de Mort (a sota)

Una tarda romàntica per als romàntics d'aquesta muntanya.Perfecte!

xiqui-parc

2010-05-23T08:20:00.014+02:00

Ja tenia ganes de tornar a provar l'experiència de trepar sol per Montserrat.Fa molts messos que no li trec la pols al Soloist i penso que amb aquesta temperatura ha arribat el moment d'anar cap a la nord a provar un projecte pendent,la Urquiza-Olmo de l'Asiàtica.

Carrego la motxilla amb tots els estris per pasar el dia.Abans de sortir de casa vaig al lavabo a pesarla a la bàscula...."Osia!,20 kilos i mig! potser me pasat pillant trastos..."

A sota a meitat del primer llarg.

Aquesta via és bastant aventurera,de les que m'agraden.Dos primers llargs en xemeneia que no pasen del V grau i a continuació dos llargs que combinen Ae amb A1,per aixó em pillo tots els claus,martell,friends i tascons,no sigui que em fés falta rés...

Després de fer l'aproximació de 30 minuts de rigor per arribar a peu de via,(tot en pujada constant) devoro l'entrepà de llom amb formatge que m'he currat a casa.Ja començo a notar els nervis de no saber que t'espera per endavant,però tot forma part del joc i deseguida estic buscant on montar una bona R per començar a trepar.

Els primers metres s'em atravessen una mica, "aixó es un IV+?,donç ho portem clar Quimi..." em repeteixo en veu alta.

Intento progresar constant,però la meva fòbia de no trobar emplaçaments per assegurar-me no em deixen fer-ho.A la segona assegurança que consegueixo colocar em paro a reflexionar i procuro templar els nervis."Tinc que disfrutar més del moment,com ho feia abans!".

La meva autocrítica funciona i tiro amunt molt més dinàmic,disfrutant i xalant d'aquesta magnífica xemèneia que ademés està ben seca i en perfectes condicions.

A sota estic a meitat del segon llarg.

Acabo el primer llarg que m'ha deixat molt bon gust de boca.He pogut aplicar les tècniques de xemeneia perfectament i he trobat emplaçaments per ficar friends,tascons i claus,ja que en els 25 metres no hi ha cap expansió.

La segona tirada es veu més "guarrilla" però li foto amb ganes.Ja no m'entrevanco com als primers metres.La xemeneia ara és mes tancada i dona més seguretat,però a l'hora és més incòmoda.En els 25 metres que té el llarg coloco dues assegurances,un friend i un pitó.Tampoc es deixa assegurar molt més...

Després de recuperar el meu material em disposso a caminar per la canal fins a trobar la línia de xapes que marquen el tercer llarg "per fí,xapes ,xapes!".

Em preparo tots els bàrtols per afrontar la fisura que hi ha a mitja tirada,els claus endavant i el martell ben a mà.De moment desplego els meus estreps i començo a progressar.

Els primers metres d'artificial equipat són fàcils,no sé perquè no paro de repetir una frase dins del meu cap: "aixó és un xiqui-parc"...

Evidentment no és un xiqui-parc,però en una ocasió parlant amb el meu amic Mohawk després de que ell fes la Sanchez-Martinez a Diables amb en Jortx em va comentar que fent la via en Ae era un xiqui-parc....Quin bow més bow!

D'aquí que per alguna extranya raó el meu cervell s'entreté o s'abstrau de la por repetint frases inútils en aquells moments.

A sota,vista del troç recorregut del tercer llarg abans d'afrontar l'A1.

Sóc penjat a l'última xapa sota la fisura que li dona caràcter a aquesta via.Segons ressenya són 15 passos seguits de pitonar.Entre els meus claus i els del meu germà en porto 12,però no serà aquest el motiu que fà que rumii aturar-me a pensar quines opcions tinc.De fet,una vegada vam escalar l'Anglada-Guillamón del Cavall amb el Marc Serra superant trams d'A1 amb les habituals cintes i res més...

Aquest cop és diferent.D'on estic jo fins a poder acariciar la fisura hi ha un metre i mig que tinc que superar en lliure,i la primera pregunta que em faig és com poder pitonar si tinc que estar trepant en una paret cent per cent vertical.

La veritat és que no tinc problemes per decidir que donaré la volta.Ademés no deixo de pensar en la caiguada de fa uns messos mentre intentava obrir una vieta d'artificial a St. Llorenç i que gairebé em costa els dos turmells al aterrissar al terra despres d'arrancar dos claus...

A sota la mencionada fisura,(a l'imatge tot es veu més fàcil,però allà ho vaig veure mooolt clar)

Dona la casualitat que dues xapes més abaix hi han químics que m'aniran de conya per fer un rapel i retornar a la canal.D'allà només tinc que desfer la vía aprofitant de línia de ràpels que hi pasa per allà.En 25 minuts soc al camí halant-me un altre entrepà i gaudint de les vistes amb el sol de la tarda escalfant les agulles.

Penjo un vídeo que vaig fer desde la meitat del primer llarg on es veuen les increibles parets quasi paraleles entre si que formen la xemeneia.

Calienta que sales!

2010-05-11T12:00:00.007+02:00

Un altre dia d'escalada familiar amb el meu germà i la meva cunyada.Aquest cop vam escollir l'escola de Sorralta (crec que es diu així) a la vora de Roda de Ter.
Amb les plujes caigudes el dia anterior no les teniem totes de que la roca estigués en condicions,però no ens quedarem a casa assegudets oi?
A sota el meu germà Lluis encadenant un 6a amb un dels passos clau ven empapat.

Aquesta escola es molt peculiar,ja que la majoria de vies han sigut "tunejades" d'alguna manera i que fan del sector quasi un rocòdrom.De fet penso que o t'agrada molt escalar aquí o no hi tornes més.Jo soc del que hi torna.
A sota jo matxacant els braços intentant un 6c de forats bastant desplomat.

El dia va anar molt bé amb bont sol,però la meitat dels sector estava empapat i regalimant aigua per tot arreu,així que ens vam centrar en les vies de la meitat esquerra que eren les més seques.
A sota l'Andrea batallant contra un 6b complicat.

El qui més va sorpendre va ser el meu germà que estava hiper motivat i fotent canya,i es que desde que ha deixat de ser cap de colla ha tornat amb ganes a l'escalada.M'auré de fotre les piles!!!

A sota el Lluis a la mateixa via d'abans superant el sostret.

Per acabar la jornada vam probar un 6a+ a la placa de forats on a tots tres sens va resistir alguns passos.Aquesta va ser la del "rebenton"!

Esportiva al faraó

2010-04-28T18:27:00.011+02:00

Fa uns quants dies que vaig anar a escalar amb el Lluis i l'Andrea a cara sud de Montserrat,al sector del Cap del Faraó.
Va ser una retrobada amb l'escalada,ja que tots nosaltres feia un munt que no tocavem roca.
A sota l'Andrea en una placa de V sup.

L'intenció era pendre-nos'ho amb molta calma,així que vam localitzar unes vies de quart grau per començar i vam anar pujant poquet a poquet.
A sota jo fent el gorila en unea de les vies que més maldecaps ens va donar (6a+).

El resultat de la jornada va ser supersatisfactori.En total 7 vietes escalades al solet de primavera.Que més es pot demanar?

A sota el final de la mateixa via que abans.

Anar tres a escalar és de conya,ja que mentre un li fot canya a la via l'altre pot descansar i el tercer es dedica a tirar fotos als demés,que també mola tindre instantànies xules.

A sota el Lluis encarant el desplom final.

I com no també ens va dedicar la bandera,aquesta vegada ben feta,no com la meva...

Per acabar vam fer l'ultim quinto a la masia de la Vinya Nova tot arreglant el món i somiant en pròximes escalades i projectes...

A sota l'Andrea foten-li canya als braços al 6a+.

Caminada i petada

2010-04-26T19:05:00.006+02:00

La IV ruta per els camins històrics és una caminada popular que es fà cada dos anys pels camins més tradicionals del parc natural de St. Llorenç i l'Obac.No vaig dubtar en apuntar-me amb el meu germà Lluis i el meu colega Jose per pillar una mica de fondo.De fet fins ara no habia caminat una distància tant llarga,i la veritat és que sí que hem fa falta fondo....
A mida que ens anàvem acostant a l'arribada els dolors a les cames i peus apareixien més sovint,però vam poder fer una bona mitja de temps,en total 7 hores 40 minuts fent una boooona parada per esmorzar,que feia falta.
La prova va estar molt ben organitzada,recorregut i desnivells molt acertats,potser l'únic que va faltar va ser una butifarrada final,però bueno,aquí llenço la primera pedra aviam si algún organitzador de l'event em llegeix i s'inspira per l'any que bé,jejeje

La gran flipada!

2010-04-10T20:55:00.006+02:00

Aquesta setmana santa la he tornat a pasar amb els meus germans i la Vane a casa els pares a Granada.Sempre que hi anem surgeixen aventures muntanyenques per la província,i es que els gens de la meva familia deuen ser una mica especials ja que no es comprén com passejant per als voltants del poble vam poder gaudir d'un dia d'emoció al límit.

Encara recordo el moment que vam divisar una cascada en mig del paissatje abrupte d'aquelles muntanyes i el meu comentari EN TO IRONIC de......"podriem fer un ràpel per la cascada!"....

Especial menció a la meva germana Mar i la meva mare Sara que siguent pràcticament debutants a la muntanya van lograr resoldre dos ràpels de màxima dificultat en condicions bastant xungues.

A gaudir del vídeo!

Les Agudes

2010-04-10T20:46:00.006+02:00

Ja fa uns quans dies que vam anar el meu germà Lluís i jo a fer una canal al Montseny quan encara hi quedava neu de lúltima nevada que va caure.El nom de la canal no el recordo,però crec que és la que puja més directa al cim de Les Agudes.
Era la segona vegada que calçava uns grampons i agafava un piolet,i crec que per a l'hivern que bé tindré que fer un pensament i comprar nou material perque és molt guapo el rotllo de fer travesses i canals per la neu.
Va ser una jornada molt entretinguda com veureu en el video-montatje que he penjat.Crec que vam estar més temps fent l'animal que res...

1a duathló de Terrassa

2010-03-13T21:22:00.009+01:00

El finde passat va ser la primera duathló de Terrassa,es tractava de fer 6 quilòmetres correns per un circuit de muntanya,20 amb b.t.t. donant dues voltes a un circuit i per acabar 3 quilòmetres correns pels voltants dels boxes.

Jo mai habia fet una duathló i feia temps que ho volia probar.La inscripció va ser una mica cara per no estar federat,30 euros,pero va valer la pena com a experiència.
El primer track correns el vaig portar bastant bé,sense obsesionar-me en seguir el ritme de ningú,ja que semblava que tots anaven molt més forts que jo....cosa que a la primera pujada forta després de 2 quilòmetres em vaig adonar que no era així i vaig poder remontar una mica.

La transició a la bici en principi no va ser un problema i em vaig trobar còmode als primers quilòmetres,però acabant d'afrontar la pujada més llarga de la primera volta les rampes a les cames van aflorar de manera insistent.
Una paradeta a la cuneta del camí per estirar músculs mentres tothom em rebasava semblava ser la solució,però de seguida que vaig montar-me a la bici vaig adonar-me que no podria "apretar gaire" o patiria moltes més rampes.

El meu xip va canviar.De cop em vaig centrar en poder acabar la proba i no en fer un bon temps.Vaig necessitar tres parades més per estirar els meus bessons abans d'acabar en el lloc 119 amb un temps de 2 hores i tres minuts.

Felicitar al meu colega i guanyador de la prova,al Sr.Xavi Roca! quin bow més bow.Auré de sortir més a entrenar amb ell...
L'any que vé penso tornar a rebaixar marca personal (costarà poc) ja que ha estat una bona experiència.

Obrint traça a la Mola!

2010-03-08T19:20:00.009+01:00

Una de les coses bones que té treballar a mitja jornada és que en dies com aquest pots fer excursions improvitzades.De fet,ha sigut una de les excursions per la Mola on més he disfrutat.Si la gent de Terrassa es sorprén de la neu que hi habia per els carrers,Jo he flipat amb la neu que m'he trobat a la Mola.

Amb el cotxe no he pogut arribar ni a entrar a Can Robert,on he començat a pujar pel camí de Can Poble fins anar a trobar la Canal que puja al Bolet,tota una aventura pasar per algun tram on hi han resalts de roca.

D'allá la meva intenció era pujar per la canal de Can Pobla que passa entre la cinglera dels Cavalls i la Punta Serreta,peró ja no em quedava temps per continuar i he donat la volta.

Un dels majors inconvenients amb tanta neu ha sigut seguir el camí correcte,ja que el pes de la neu a sobre les branques dels arbres han fet que aquestes es trenquessin bloquejant el pas i distorsionant l'apariència lógica dels senders.

Qui ho diria que es podria parlar d'obrir traça per pujar a la Mola!!

Quan la muntanya vulgui

2010-02-28T15:03:00.010+01:00

Després de molt de temps ausent d'activitat de muntanya,per fí torno a poder explicar l'última sortida que he fet amb el meu germá Lluis i l'Andrea aquest cap de setmana al Pedraforca.
L'inteció era pujar per la canal del Verdet fins al cim per després baixar esquiant per l'enforcadura.Un repte bastant suculent,ja que mai m'he calçat uns grampons ni he tocat un piolet,ademés auriem de fer tota l'activitat carregats amb els esquís i la planxa d'snow.
Sortim del refu sobre les 8 i quart sense preses i començem a pujar sense gaires problemes.Poc a poc ens acostumem al pes de la motxilla fins que no és ningún inconvenient.
Cada vegada trobem més neu en el recorregut,i ens alegrem molt de poder seguir la traça que han obert dos excursionistes que van més endavant nostre.La situació va creixent més en quant a problemes per progressar.La neu és molt toba i a cada pas ens enfonsem fins el genoll.Que poc ens imaginàvem que la situació es pronunciaria encara molt més.
Ens trobem gairebé enfonsats contínuament fins la entrecuixa,fer el seguent pas és en ocasions no és posible degut a la pronunciada pujada.Ara estem anant a un ritme extremadament lent i extremadament extenuant.Qui ho diria que sóm a mitja pujada del Pedraforca!

Al cap de poc ens creuem als excursionistes que anavem davant i que tornen al refu,ja que el temps enpitjora i no es volen emmerdar a la pala final de la canal.Els hi agraim la feina d'obrir traça i seguim pujant amb l'intenció de veure la pala de neu que remata la pujada fins al coll de Verdet,pero siguent conscients de que no fariem el cim.Ara ja neva amb molta insistència.

El resto de l'excursió no cal que os ho expliqui oi? ens calçem els esquís i enfilem una baixada fins on s'estreta el camí de tornada i on ens ficarem de nou els grampons per tornar al refu.L'última hora de camí la vam fer sota la pluja per culpa dels 6 graus de temperatura que hi habia a la zona.

Suposo que hi tornarem algún dia,però ens informarem millor de l'estat i la quantitat de neu...

puigmal

2009-11-07T19:03:00.011+01:00

Aques matí tenia la intenció de fer una ruta per la vall de Núria fent la pujada al Puigmal per Fontalba,baixar al santuari de Núria i tornar cap a Fontalba.
Surto de casa a les 7 i mitja amb un cel poc esperançador,i em dirigeixo cap a Queralbs per agafar la pista de terra de deu quilòmetres que em durà fins a la collada de Fontalba.
Aquesta zona és totalment desconeguda per a mi,però no tardo en reconèixer el camí a fer...només cal seguir al primer excursionista que pasi...

En poca estona ja estic inmers en una boira bastant espesa i trepitjant les primeres neus,per no parlar del vent que bufa i la poca temperatura que hi ha,de seguida em fico el polar,l'anorac,els guants,el gorro,la braga.....quin fred!!

Quina és la meva sorpresa que després d'una hora i mitja aixeco el cap i veig la creu del cim...bua!! si jo vaig llegir ahir en una web que es tardava mínim dues hores!

Fa un vent terrible i no es veu res,és el moment de ser sensat i no atrevir-se a baixar per el vessant nord en busca del camí cap a Núria.Porto un mapa prou bó,però no tinc ninguna referència més enllà de 20 metres i ningún excursionista que arriba al cim va cap allà,així que giro cua i baixo per on he pujat.

Ja son un munt de cims que he fet i que la boira no m'ha deixat veure res de res,però es clar que en quant arribo a Fontalba de nou,com era de preveure,els núbols es retiren del cim i em deixen veure el Puigmal per primer cop en el dia.

A sota perspectiva que es té baixant per la carena.

La baixada l'he fet amb una mica més d'alegria,i en 45 minuts he arribat al cotxe.Una sortida que no ha estat lo que jo volia,però que la climatologia li ha ficat el puntet d'aventura que buscava.
A la foto de sota es veu el recorregut que fa aquesta ruta per tota la carena.

Penjo un vídeo d'alguns moments de la sortida.

vídeo impressionant

2009-10-26T18:42:00.006+01:00

Pilar de 8 descarregat dels Minyons de Terrassa despres d'una actuació immillorable.
Felicitats germà.La veritat es que no sé d'on treus aquesta veu... ;D

escapadetes suculentes

2009-10-10T17:36:00.012+02:00

Ja fa unes setmanes que el Sergi i jo quedem de tant en quant per repetir alguna vella glòria de St. Llorenç.Desde que el Mohawk em va dir que va reequipar a la paret oest del Cap de mort em anat fent feina per allà.Sortides improvitzades a propet de casa per no perdre el contacte del tot amb la roca.
A sota el Sergi a la reunió intermitja de la via Matiné.

El primer dia vam fer potser la més clàsica del sector,la Camel,una via que sense tindre grans dificultats et fa apretar els dits amb passos i roca bastant bons,sobretot ens va sorpendre la constància en el grau durant tot el primer llarg,no com d'altres vies on es concentra el nivell entre dues xapes.
El segon llarg ofereix la millor roca que ningun escalador pot trobar,sembla que l'estrenis tú per primer cop.
A sota,jo en els passos difícils de la via districte apatxe.

En un altre excursió vam fer la via Matiné,que discorre paralela a la Camel.Aquesta via només té una secció dura en el primer llarg,6b/A0,on el mestre Sergi la va encadenar de primer i estrenant les cordes bessones,buf! quin valor,sense la seguretat del gri-gri.
A sota descansat de l'apretada de dits al cim de la paret.

L'última incursió en aquest sector la vam fer intentant la Districte Apatxe,la més difícil amb diferència.Una primera secció amb passos sobre fang de la zona amb algun alejillo per continuar amb un altre amb millor roca però amb nivell de 6c que ningun dels dos va poder superar netament.Tot parabolada.

I per fí aquest matí he pogut tatxar una via de la llista de pendents,la Monistrol.Fa temps vaig encadenar el primer llarg,però mai he continuat pel sostre tant suculent que segueix al segon,i com sé que al company li xiflen els sostres en artificial,perqué no probarla?

A sota esperant al Sergi penjat a l'incomodísima primera reunió.

Com he dit abans,el Sergi estava desitgós de fer el sostre,i li he deixat que s'el fes de primer,jajaja,quin patiment e?,però ha estat divertit,sobretot quan se n'ha adonat que les últimes assegurances eren xapetes de cocacola rovellades i reforçades amb filferros...

La tercera tirada és de pur tràmit,ja que l'hem fet amb A0's poc complicats.Seria un bon llarg en lliure si estigués millor equipat,ja que la roca torna a ser de la millor.

A sota jo arribant a la segona R després del sostre de la Monistrol.

Com que ens quedava una estona abans de dinar ,despres de baixar per la acanal de les Gaites hem probat una via que vaig intentar fà molt de temps i recordava que era molt dura.Aquest cop no l'he trobat dura,sinó mega-dura,l'he pujat tota amb l'estrep.

De fet no sé quin grau té,així que els coneixedors de la zona ja teniu feina i aviam si m'ho podeu dir.A la web del Pere surt ressenyada com la vía número 2 de la paret del cap de mort,i surt com via d'Ae.
A sota el Sergi lluitant contra la via sense grau.

laponia

2009-08-22T18:57:00.011+02:00

Tants dies corrent i fent exercici cardiovascular ja em venia de gust una mica "d'acció",i una trucada del Miki a mitja setmana va ser lo que necesitava per cumplir-ho.

Quedem pel divendres al matí per fer algo a la regió d'agulles on el company encara s'ha d'estrenar,i com que busquem una via per no patir gaire li proposo fer la Laponia a la Portella Superior.Jo ja l'habia fet una vegada,però no em feia res repetir la via que crec que serà ideal per avui.

A sota el Miki forçant en lliure el tercer llarg equipat per fer en A0 i que va resoldre no sense lluitar una mica.El grau deu anar pel 6b/+.

En 25 minuts ja som dins la cova a peu de via amb ganes de començar i recordar moments passats en altres aventurilles.
En una hora i tres quarts ja vam ser a dalt amb la satisfacció d'haber alliberat tots dos (jo de segon) la tercera tirada i d'haber gaudit d'un dia perfecte.
A sota un moment de l'escalada amb la Miranda de la Portella i la seva ximeneia CADE al fons.

Molts projectes son els que es divisen des d'aqui dalt,sens d'ubte una zona de Montserrat molt guapa.

I per als qui no heu vist al Miki amb el seu nou look,us deixo una foto en primer pla del nou sex-simbol de Matadepera. :D

retornem de les vacances amb una mica de bloc

2009-08-13T13:13:00.011+02:00

Bé,donç ja em tormat de la nostra primera setmana de vacances on em pogut gaudir del sol i les platjes de Sardenya.Una mica cansats pels viatjes amb els vaixells que duren 12 hores,però d'aquesta manera ens vam poder endur el nostre cotxe i tot lo que voliem a dins.
A sota una de les platjes de l'illa de Caprera,a l'arxipèlag de la Madalena,al nord-est de Sardenya.

En total a l'illa ens han sortit uns 1100 quilòmetres,i aixó que només em fet el guiri a la meitat nord duran uns vuit dies sense contar els viatjes.
A sota en una platja privada d'un càmping a la costa oest.

De l'illa personalment hi vaig trobar un contrast molt gran entre la costa i l'interior,on el paissatje és bastant bulgar.Per comparar podriem dir que el paissatje interior de Catalunya és molt més ric en tots els aspectes.
De les platjes no cal dir que son una passada,per els penyasegats,les aigues transparents i el sol inesgotable que sempre llueix.
Per contra,també s'ha de dir que quasi ninguna té serveis de dutxes,només les més grans i massificades,tot i que en cap cas arriva a haber-hi la gent que hi ha a les platjes del Mediterrani.

També és curiós que en algunes,si vols accedir en cotxe(a més que no vulguis caminar un parell de quilómetres sota un sol abrasador) et feien pagar alguns euros,7.5 si entraves al matí,o 4 si ho feies a la tarda.Només hi vam trobar dues d'aquestes i la veritat es que van ser de les més boniques,pero tranquils,que si hi aneu i no voleu pagar trobareu caletes xules "a patades".
A sota una posta de sol molt especial al Capo Caccia.

La nostra tònica del dia era visitar un parell o tres de platjes cada dia com a mínim,de fet poques vegades ens quedavem dues hores seguides en alguna d'elles,i es que sempre tens la intriga de saber com serà el paissatge una mica més enllà.
Lo pitjor i lo que menys ens va agradar amb diferència es la manera de conduir d'alguns italians prepotens i desconsiderats.La cultura de la conducció se la pasen per el cul posant en perill quasi constantment la seguretat dels demés usuaris de les carreteres.
A sota el matí de l'últim dia que vam aprofitar per fer una excursió a "la gruta de Neptuno" situada al Capo Caccia,zona on vaig divisar xapes que recorrien les parets emergents de l'aigua del mar.

Ja de tornada i amb ganes de tocar roca quedem una tarda el Sergi el Marc i jo per anar a apretar els dits als blocs de Savassona.Només hi habia estat un cop fa temps i tenia ganes de tornar-hi.Recordava es que hi habien la òstia de mosquits i que la pell de les mans acabava inexistint,pero la quantitat de problemes que té la fan una escola extraordinària.
A sota el Sergi escalfant en uns romos típics d'allà.

En el bloc de la foto de sota sempre intento enfilar-me fins d'alt de la fisura pero em jinyo i acabo saltant.Tot i així m'encanta la sequència de passos.

A sota el Sergi a la mateixa fisura,l'únic de nosaltres que la va fer fins a dalt.

I una panoràmica de la pedra gegant que hi ha en mig de l'explanada i que té un nom que no m'enrecordo.Hi té un munt de problemes de diferents nivells.Aqui es veu el Marc probant un d'ells.

I de moment res més.Segueixo de vacances i de ben segur que escriurem algo ben aviat...

la boleta del portell estret

2009-07-19T22:19:00.016+02:00

Aquest fí de setmana he buscat una via amb ambient pero sense compromis,i quan busco això gairebé sempre esculleixo una via d'artificial equipat.
Em vaig encaminar cap a la Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret,on he llegit que ha estat reequipada parcialment.Què més es pot demanar?

He començat sobre les dotze del migdia i la veritat es què he pasat fresca i tot.
La via son quasi 150 metres d'Ae en ocasions un pel monòtom,però també es pot fer en lliure sense dificultats extremes.Jo començo el primer llarg i de seguida he tingut que treure el meu estrep per superar algun pas cabronet.

Sincerament ha estat en general bastant més dur de lo que m'imaginava,no crec que sigui una via d'iniciació als pedals com he llegit en alguna piada,un munt de passos a l'ultim graó de l'estrep i sobre assegurances bastant deteriorades.
Si voleu fer la via pilleu un parell de plaquetes recuperables o algun cordino per escañar algun burí sense xapa si no us voleu menjar algún tram en lliure delicat com he agut de fer jo.
A sota un exemple de les antigues assegurances.

El reequipament és molt encertat colocant un parabolt cada tres o cuatre burins vells,de fet jo només xapava els bolts per no haber de carregar amb 30 cintes...
El primer i segon llarg m'han ficat les piles en algun pas,potser els més tècnics de la ascensió.
A sota la tercera reunió.

Un altre punt calent ha sigut la sortida de la segona R,on despres de xapar un burí antic arribes amb l'estreb a un clau ficat de sota cap a munt (i que es movia una mica) i d'aquí uns tres metres en lliure fins al parabolt,bueno,a la meitat i tens un plom que podeu xapar per la vostra "tranquilitat"....

L'arribada a la quarta reunió també ha estat mogudeta,hi han un parell o tres de passos en lliure després de més de cent metres d'artificial equipat (aixó ja fa yuyu de per si) per arribar a la R.

Em preparo per sortir,no es veu difícil,la roca deixa molt a dessitjar pero és lo que hi ha.Un paset,dos pasets i....òstia! tibada de l'arnés que no em deixa pujar més!Per milèsima vegada el nus de retenció s'ha enganxat en mig d'un dels pocs passos en lliure de tota la via,quina casualitat!

Estic pillat de còdols que no inspiren gens de confi,a sobre són una mica bruts de sorra,els brassos comencen a engarrotar-se i només hi ha una solució,em preparo per deixar anar el ballestrinque que fa de nus de retenció.Aixó suposa tindre que aguantar una tibada més cap a baix en quant el pes de la corda es torni a tensar metres avall.

Un...dos...tres...el deixo anar i...aguanto bé la estrebada.Bé,segueixo tirant.

Un altre inconvenient és que aquest pes l'aguantarà directament el soloist i que per aixó tampoc podré avançar amb normalitat.Em dono corda amb en braç alliberant aquest pes i així puc avançar fins la penúltima reunió de la via.Buf!

Ja no hi auran més sorpreses fins a la fí.De fet,lúltim llarg,el de la boleta que surt a la foto de sobre,és el més fàcil.

Es increible les figures que té aquesta muntanya,i incomprensible com s'aguanta sense derrumbar-se cap algun vessant dels que la rodeja.
Al final he tardat tres hores 45 minuts.Bastant més de lo que tenia previst,pero bueno,ha estat entretingut ;D

A sota us deixo un vídeo de les vistes desde la meitat de la via i per no perdre el costum un altre autovídeo de com supero amb Ae el llarg de la boleta.

escalant al mont-roig

2009-07-12T21:30:00.012+02:00

Ja fa temps que desitjava fer una escapadeta de les meves el divendres a la tarda i acampar a peu de via per poder escalar dissabte,i aprofitant que la Vane s'en va de sopar amb les amigues no ho dubto i preparo els bàrtols per dirigir-me cap a la serra de Mont-roig a escalar la via diedre blanqueta que tenia pendent.

A sota la serra de Mont-roig.

Arribo sobre les deu a prop de via i ho preparo tot per dormir dins del cotxe i em fico a sopar amb les últimes llums del dia.Ja començo a notar l'esperit d'aventura que tant trobava a faltar.

No tardo gaire en ficar-me dins del sac i adormir-me amb la lluna plena que senbla un focus penjat al cel.

A sota el diedre blanqueta ressenyat a "groso modo".

La meva intenció es llevar-me ben dora per no patir les consequències del sol,així que em fico l'alarma del mòbil a les 6:15.

Sona el despertador i tot i tenir el cul més pla que una taula em faig el ronço 20 minuts més,entre pitos i flautes començo a escalar a les 7:30 amb una temperatura i un fanatisme ideals.

A sota "l'aparcament" on he passat la nit amb tota la serra al costat.

Els primers llargs sòn ideals per escalfar amb una roca perfecte que ofereix un munt de formes i preses amb possibilitat de protegir amb friends en algunes fisures que ofereix el recorregut.

Son llargs disfrutons de placa fàcil,de fet,jo crec que si busquem la definició disfruton al diccionari surtiria una foto de la via.Molt bon ambient encarant el diedre estrella de la via que esta al tercer llarg.

A sota autofoto a la R 2.

Començo el llarg del diedre intentant encadenar,pero un petit lio amb els nusos de retenció em fa penjar-me a la segona de les tres xapes que té el tram més vertical de diedre.Bueno,ja li fotaré quan el recuperi,es la ventatja d'anar sol,que si no et surt a la primera ho fas a la segona,jejeje

A sota la corda delata la línea que fa la via en el tercer llarg.

El quart llarg es un xic menys exigent i curt,pero no desmereix interés,fins ara estic disfrutant com un nen amb tot,sobretot el tipus de roca que és molt agraida.

A sota a l'última reunió,amb dos spits.

A partir d'aquí la via fa un canvi bastant notori.Fins ara la tònica era "d'anar fent" i ha canviat a la tònica "d'anar patin".Sobretot amb la sortida de la reunió on el primer bolt és a 3 metrillos i amb un pas tècnic de fisura pel mig.Pot ser no vaig saber pasar per allà i un altre ho faria xiulant,pero jo vaig flipar una miqueta per superar-lo i amb algun pas més a munt,tot i que la ressenya marca V+...

Lo bo que té aixó es que a l'acabar la via tens una sensació d'haberte-la currat més.

A sota ja al cim assegut a sobre d'una senyal d'un punt geodèsic saborejant l'amanida de pasta i la carn arrebossada que m'ha preparat la Vane,sens dubte el millor final que podia tenir l'aventura!

He tardat dues hores i quart en pujar tot i que l'ultim llarg no l'he recuperat,es a dir,que només l'he fet una vegada i a l'hora de rapelar per marxar he recuperat el material que hi he deixat a la pujada.

En quatre ràpels i 20 minuts em planto a peu de via on tot just són les 10:15 i comença a petar el sol.Genial!
A sota una foto panoràmica del pantà se Sant Llorenç de Montgai desde ele cim del Mont-roig.

segon open d'escalada en bloc de Terrassa

2009-07-10T16:12:00.006+02:00

El passat dissabte va ser festa major a Terrassa i com l'any passat es va organitzar un open d'escalada en bloc.Tot i no tenir la mateixa forma física de fa un any no hi vaig dubtar en apuntar-m'hi,de fet ho vaig fer també al campionat de lances i al de velocitat,buff quanta feina tindria per endavant...

Aquest any l'organització ja ha previngut la calorada de l'any anterior i va colocar unes teles enormes per sobre de l'estructura per cubrir l'efecte abrasador del sol,ole ! per ells,ja que s'hi estava una mica millor.Els jutjes també van estar molt més a l'aguait a l'hora de verificar els tops garantint la màxima igualtat entre competidors.En definitiva,que s'ho van currar molt.

El Sergi i jo vam començar a resoldre problemes sobre dos quarts de dues,i no vam parar fins les cinc de la tarda.Jo només vaig poder encadenar 17 vies de les 30 que proposaven i es que els braços estaven super castigats.

Per la contra de l'any passat no em vaig poder classificar per la final,cosa que no vaig lamentar gaire ja que així podria donar una mica de treva al cos i afrontar els lances de la nit amb més energia.

Els lances començaven a les onze de la nit,ja amb més fresca.Una primera ronda amb uns lances assequibles i la presència d'un munt de colegues em van fer disfrutar a tope.La segona ronda ja es van cremar una mica més amb la dificultat i diguem que em vaig arrastrar una mica aconseguint dos tops dels set proposats.

El campionat de velocitat ja va ser la rebentada mare,pero va estar super divertit,va començar sobre les dues de la nit,amb aixó us ho dic tot.Només espero poder estar més fort l'any que bé i poder donar més guerra!

Menys mal que em vaig embenar els dits a saco perque després d'un total de set hores fent boulder els dits van acabar llimadísims,pero sense punt de comparació amb les agulletes que he patit fins dijous en els avant-braços,una passada en serio.

salt de la minyona

2009-06-28T00:29:00.013+02:00

Abans d'arrivar a Vilanova de Sau hi trobem el salt de la minyona,una cinglera molt curiosa on hi tenia pendent alguna via.
He volgut probar d'escalar sol en una via facileta i sense compromis i recordava que en Gatsaule en va parlar bé d'aquesta.

Com que és orientada a l'est surto de casa vora les dotze del migdia per tal de no pillar solana,i menys mal perque no vegis com ha apretat!
A sobre el recorregut de la via Mare de Déu dels cingles.
Trobar l'inici de la via m'ha costat una mica,ja que el corriol que dú a la paret és una mica "incert",però no he tardat més de 20 minuts,(bona característica a tindre en compte...)

La roca es bastant argilosa,pero m'ha sorprés gratament el primer llarg amb la notable adherència que ofereix.També cal resaltar l'excelent equipament.Consta d'unes "pes" que penetren 15 centímetres la roca i donen bastanta seguretat,ademés dels químics del primer llarg i d'algun parabolt esporàdic.
A sota el segon llarg i el més atractiu de la via amb alguns passos de cinqué grau.

Una vegetació extranya m'ha acompanyat tota l'estona...aixó al forn deu quedar bo oi??

En tot moment les vistes valen la pena i tot i que jo he pillat sol a l'inici de la via després he tingut un clima ideal,així que aquesta és una via d'estiu i de tarda!

A sota i al fons el poble de Vilanova de Sau,i més al fons hi ha el pantà de Sau.

Un parell de llargs d'artificial equipat li han ficat la cirereta a la via,pero lo que ha valgut molt la pena han sigut les vistes del mirador que hi ha al cim de la cinglera on hi ha una verge com a monument.

A sota el final de l'últim llarg,(reunió a la brana).

Per baixar cal agafar el camí asfaltat que pasa pel costat del mirador cap a l'esquerra (baixada) i no deixar-lo fins que trobem un corriol a l'esquerra marcat amb marques vermelles i blanques que ens durà a la carretera.Aquesta és l'opció llarga (30 min.),també hi han unes instalacions de ràpels,pero no sé on paren...

A sota la foto de rigor amb la verge.

Us deixo un autovídeo de l'inici del quart llarg en Ae.

moments d'escalada

2009-06-07T13:18:00.005+02:00

Hola a tothom !

S'em fa extrany tornar a escriure despres de tants mesos,pero de fet ja en tenia moltes ganes.Fins ara he estat ocupat preparant l'oposició a bomber,intentant treure-li profit a aquest any,pero vist que la sort no ha estat de la meva part,m'he plantejat enfocar els estudis a diferent ritme.

Així que torno a rondar per aquí,tot i que el metge m'ha allargat el post-operatori fins a finals de mes.De moment una remodelació del blog em servirà per escalfar motors,i que millor per recordar on vaig deixar l'escalada (ara fa vuit mesos) que un montatje fotogràfic amb els moments que m'han fet anyorar aquesta manera de viure.

Atenció visitants perque crec que sortiu molts dels companys de cordada i aventuras que he tingut fins ara.

y nos dieron la una,las dos i las tres...

2008-10-27T18:07:00.003+01:00

Dijous vam anar amb el Miki i el Jordi al audiovisual que presentaven els germans Pou a Barna sobre el seu projecte "siete paredes siete continentes".
No cal dir quina mena de bows estan fets aquests,ademés de congeniar molt be amb el públic,ens van firmar uns posters i vam poder parlar amb ells.

Ja el dissabte al matí anem el Sergi i jo cap al Serrat dels Monjos...si,un altre cop...crec que em fgare una cabana per allà i em quedare a viure jejeje
Aquest cop volíem probar la oferta especial 6c/A2,que en realitat d'A2 només en te els primers metres,pero com que nosaltres no n'em fet mai cap,donç ja ens anirà be que sigui curtet.

La vía comença en una petita bauma i el primer emplaçament que es veu per ficar un clau es força amunt,així que començem amb el bricolatje,trec la meva ungla i la fico en un furadet,hi penjo l'estreb i m'enfilo fins anclar-me a ella,buf,ja estic cagat i només soc a un metre del terra...
Ara ja puc ficar la "U" que tampoc em resulta gaire segura,ja que queda encarada cap avall...
Despres un plom per la dreta ...fico l'estreb al plom...aiaiai...remonto i m'enganxo a ell...procuro no mourem gaire i fico un friend una mica precari en un forat,d'aqui puc ficar un universal ben parit,despres un altre plom i sortir en lliure fins trobar l'espit...bua! quin cague,pero mola!
La foto de dalt i la de sota son del segon llarg de 6c,molt estetic (el llarg...)

Al Sergi li va costar menys recuperar el tram d'artificial tot i arrancar el plom mentre treia els claus,jajaja,un altre que proba l'elasticitat de la corda :D

El segon llarg es on recau la máxima dificultat de la vía,un 6c curtet no obligat bastant ben assegurat.Nosaltres vam fer un petit A0 d'un friend per pasar el pas clau,tot lo demès un disfrute de fisura totalment horitzontal.
A sota dos moments del Sergi,esto es arriba.......esto es abajo.....jajaja!

Fora conyes,m'alegro que el teu dit estigui recuperant-se per fi Sergi!
A sota et penjo una foto on no surts caient... ;D

Del resto de la vía millor no parlar-ne,despres de començar el tercer llarg de 6a i comprobar els alejillos que te la placa prefereixo baixar-me fins poder cambiar-me a l'altra banda de l'esperó on hi pasa la pic-nic i que serà el nostre objectiu final per al dia.
No se,va ser un d'aquells moments que no trobes les preses que et donen la confiança per tibar,portant molts metres de fisura i cambiar a la placa tampoc mola,i ademès amb els "pisamierdas" que no em donen gens de confi...millor donar la volta,pero ja se sap,ara el cap no para:que si tindries que haber probat,que nomes es 6a...laralari...laralara...

un cuart de segle

2008-10-18T20:46:00.000+02:00

Aquest bloc està de celebració,es el 25é aniversari de la Vane.

PER MOLTS ANYS!!!

A sota un moment de l'escalada als Escortins,al costat del Montcau.

mescalina a les bagasses

2008-10-12T21:29:00.004+02:00

Definició de Mescalina:
La mescalina es un alcaloide de origen vegetal con propiedades psicodélicas y alucinógenas.Fue aislada del peyote (cactus mejicano fuertemente alucinógeno) por primera vez en 1896.

Donç el nostre objectiu d'aquest finde a sigut anar a la paret de les Bagasses a confirmar els bons comentaris que la gent fa d'aquest traçat.
Ja som a peu de vía amb el Miki pasant un fred de collons.Comença ell a escalar i la nostra intenció es arribar a la R0 d'una tirada,ja que per arribar s'ha d'escalar un llarg fins al "jardin",atravesar-lo i llavors comença la Mescalina,a la foto de sota en vermell,i en blanc la primera grimpada que s'ha de fer.

El miki ja porta mes de 40 metres i no para de pujar,ja no el tinc a la vista de fa rato...li queden 20 metres de corda.....10.....li crido avisant-lo,sembla que afluixa pero segueix pujant,nomès tinc 5 metres de corda al terra,buf que es posa xunga la cosa,em poso els gats i em fico la motxila apunt per pujar amb ensamble,quant nomès tinc la corda justa per encordar-me sento un xiulet i un tímit -reunió!...
70 metres justos per arribar a la R0 que em improbitzat en una sabina a peu de la mescalina,començem amb sensacions fortes...
A sota el Miki començant la divertida cinquena tirada.

El primer llarc el começo jo i marca 6a a la ressenya,cosa que em desmoralitza una mica ja que tinc un parell de saques a la placa sense consequencies pero el meu cap ja esta pensant,com deuen ser els 6b? joder!
Les seguents tirades ja es fiquen mes a lloc amb els graus i començem a funcionar be com a cordada,el Miki fa els llarcs alliberant el màxim de moviments i jo faig els llarcs procurant no viciar-me als A0's...
A sota el Miki arribant a no se quina R,que ni han un munt,pero s'ha de dir que son quasi totes molt cómodes.

Arribem a la primera proba de foc...el 7a que per suposat es pot fer tibant de cinta.L'encara el Miki i veu els primers passos fotuts,pero les últimes 5 o 6 xapes se les treu en lliure el cabrón.Jo amb la motxilla faig el que puc,pero el tram es veu guapu per alliberar.
A sota començant el tretzè llarc de 6a+ amb els braços ben calents.

Per mi els llarcs que mes m'han agradat han sigut el penúltim avanç de la feixa de 6a+ sostingut i que es posa fi al final i l'espectacular i bestial segon llarc per sobre la feixa de desplom de 6b,una pasada!

El famos llarc de 7b que te la vía,que en realitat son tres passos,li ha tocat al Miki anar al devant,jejeje,i que l'ha superat amb un parell d'A0's ben monos fins colocar-se sota la seguent panxa (just on està a la foto de sota) i que es de 6b+ OBLIGAT,res de 6a com diu al llibre de ressenyes,ho dic perque hi ha un parabolt sota la panxa i el seguent es un metre per sobre d'aquesta,obligant-te a fer el pas de bloc en lliure.

Aqui el mestre Miki em va tornar a sorpendre fent un llençament intuitiu i a lo loco a sobre la panxa per pillar algún canto,buff,jo no se si l'hagues pogut fer,suposo que coneixent-me el pas si...de fet va trobar un peazo maillon al parabolt de sota panxa d'alguna retirada...

Ja nomès queden tres tirades per sortir per dalt,una delícia de vía,un pati increible,portem bon horari i la roca millora per moments!!

A sota jo finalitzant la penúltima tirada,si us fixeu al costat del riu es veu un acotxe vermell,el meu,des d'allà em començat a pujar...juas!! quin pati!...500 metracos!

Ens ha costat 6 hores fer la Mescalina i 6 i mitja tota la tàpia.Molt bont gust de boca pero m'haguès molat poder forçar mès en lliure,tot i aixó ha molat molt,encara no habíem baixat de la paret que ja parlàvem de nous projectes,sobretot tenint a la vista la paret de Roca Regina...

A sota un parell de moments de l'escalada.

La baixada l'em fet en una horeta pasant per els ràpels volats de rigor,aqui el menda desprès de baixar amb la cistella a tota òstia m'he cremat els dits un cop a peu de ràpel treient-la de la corda...conclusió...la he deixat anar,ha fet un lleuger "clinc!" al terra i la he vist desapàreixer tot volant per el segon ràpel...adèu cistelleta meva...nomès tenía 5 messos...

picnic als monjos

2008-10-05T21:09:00.005+02:00

El refredat del Sergi a últim moment em fa cambiar els plans per dissabte d'anar a fer esportiva a la sud de Montserrat.Com que tampoc puc tornar gaire tard al final decideixo anar al Serrat dels monjos a fer alguna vía en solitari i no gaire llarga.
Ja gairebè he fet totes les clàsiques del sector,pero em falta una de les estrelles,la Picnic.
A sota el Serrat dels monjos.

Tot lo que he llegit d'aquest itinerari han sigut bones opinions i crec que reuneix totes les característiques per pasar un bon matí d'escalada tranquila i agradable,ademès,avui tinc bones vibracions i em be molt de gust estar en contacte amb la roca i utilitzar els friends.
A sota la vista desde la tercera reunió.

Tot ha anat molt bé,ningun llarg m'ha deixat indiferent,tot a la seva justa mida,la dificultat,l'equipament,l'exposició,la roca,l'itierari,la temperatura...
A sota un dels passatjes que em tenien intrigat amb els comentaris que he llegit,es tracta del diedre de 6a del tercer llarg i que he superat fàcilment per l'esquerra de la placa i oblidant-me d'anar pel mateix diedre.

Cada cop que faig una vía en aquest serrat m'en vaig molt content,quasi totes les víes d'aqui tenen un llarg inolvidable,per anomenar algún parlaría de la placa de forats de IV+ del segon llarg de la Picnic,l'últim llarg de l'Alta fidelitat,la fisura semiequipada de 6a del tercer llarg de la Psicodelia,l'últim llarg en diedre fisurat de 6b semiequipat de la Bikini o la aeria travessa de 6a+ per sota el sostre a la vía Graffiti.

L'ultima tirada de la Picnic es de 35 metres amb un sol clau,pero no hi ha problemes per anar equipant,ademès en aquest clau nomès hi entra un cordinillo per el seu forat,i si no el tens,donç res,fots un friend por ahí i cap amunt.

A la fí de la vía m'he assegut a menjar una barreta energètica escoltant una mica de música amb el meu mp3,unes calades al cigarret i més mirades a l'horitzó...que bonic que es viure ostia!

Tierra de nadie a Vilanova

2008-09-27T20:08:00.005+02:00

Despres de pasar una setmana assegut al sofà de casa per culpa d'un pinçament a l'esquena per fi he pogut començar a fer alguna coseta.Dijous un peazo entreno amb el Sergi a la panxa del bou ja em va ficar les piles,i per dissabte despres d'estar pendents en tot moment del temps i fer i desfer mil plans al final m'en vaig cap a Vilanova de Meià a fer la Tierra de nadie.

Em llevo a les 6:20 i vaig a recollir al Miki que ha sigut el que ha proposat la vía.Sobre les 10:15 ja som amb el arnès posat i apunt de pujar.La temperatura que hi fa a l'ombra es de 9 grauets...menys mal que escalarem al sol.

Puja el Miki el primer llarg sense dificultats,crec que es un cinquillo de regles una mica curtet per escalfar.Ara em toca a mi i disfruto com un nen tastant aquesta roca,es hiper adherent amb les franjes horitzontals típiques de la zona.

Un cop a la R em toca anar de primer a mi,cambi de material i cap a munt.

"Ostia...ara em toca fer una sortida de 6b i els braços els tinc tope freds,buf...bueno ,aviam com va"(penso)

-Miki! portam ven pillat tiu!

M'agafo de dues regles,pujo peus i veig la sequencia que li dona el grau.

"Joder hi ha un putu bidit avanç de pillar la bústia..."
Intento progresar amb el bidit pero em tremola tot el braç fins que...

-Merda! pilla!no estic a to per fer aquest pas ara.

Total que fins al tercer intent no surto d'aquesta panxa i podre acabar el llarg que ha resultat ser una pasada de guapu.

"Aixo milora per moments."

Ara li toca al Miki enfrentar-se amb el llarg amb mes grau de la vía i que la dificultat recau en superar una bona panxa de 6c,a la foto de sota en el primer intent de lliberar el llarg,i es que s'ha lluitat al maxim pero els braços infladisims li an dit prou i ha tingut que fer una parada curteta per acabar.

Jo encara he hagut de fer una parada mès recuperant de segon,i es que aquesta vía es molt atletica!

Ara be en teoría un llarg assequible que comença amb una bauma seguit d'un desplomillo de V+.

"Aviam com s'em dona aixo,total,nomes es un cinquè"

Nomes per sobrepasar la bauma ja s'ha de fer un pas de bloc inhumà.

"Si es tot així no arribare a dalt,espero que tingui prou pila per sortir del desplom"

Els meus pensaments inquiets es fan realitat i aurè de fer una parada per descongestionar els abantbraços,els resto del llarg no tindrè problemes.

Un cop a la reunió el Miki comença el penultim llarg que serà el que mes feina li portarà,sobretot per pasar per una placa de 6a (segons ressenya) i posteriorment un altre panxa de 6b,i que al final amb molta alegría logra encadenar.

Ara em toca a mi recuperar el llarg.

"No te pinta de ser difícil,ademés ja em pasat lo xungo..."(M'autoanimo interiorment)

Supero una primera panxeta i em dirigeixo cap a la placa,on hi ha un repòs bo de peus a l'inici.Des d'aqui sento al Miki cantant no se quina canço an plan opera,s'el veu i s'el sent content,no se perque.

"Aquesta placa es mes xunga del que em pensava,probarè d'atravesar-la pel mig"

Em pillo d'unes mini regletes,pugo els peus en adherencia,bloquejo els braços preparat per llençar una mà amunt i enjegar el limpiaparabrisas en busca d'alguna rebaba on pillar-me.

"Merda! aqui no hi ha res!!"(penso)

"Haurà triangulat be la reunio?,quines tonteries de pensar,donç esclar que si"

Zas!! primera en la frente.Ara soc un troç mes abaix debut a la meva caigudeta.

-Que pasa Quimi!jajaja (sento desde dalt).

"Que cabron,s'en enfot el puta"

-No res! estic probant la elasticitat que te la corda...!(li dic mig rient)

Es un tram que m'ha costat dues llepades,pero ja se sap que com anar de segon no hi ha res,jejeje

Ara estic dabant de la segona panxa i no pinta molt millor que la placa.

"Com s'ho ha fet? nomes hi ha una regle de mitja falange i despres el bolo de dalt que esta super lluny..."

Ho intento com puc pero sense voler torno a probar la elasticitat de la corda.

-Quimi! Tens que fer un dinamic al bolo que es veu a dalt!.

-Al bolo de dalt?estas flipant!

-Que si tiu!proba-ho!

Em preparo per ferli cas al Miki,suco magnesi,busco unes rebabes per pujar al màxim els peus,agafo inerçia i...

Zaas!! pa abajo!

"Quina mena de dinàmics fa aquest tiu?"

-Segur que es aixi Miki?

-Que si que si.

Ho torno a probar,i aquest cop els de la vía del costat s'han pres un descans per mirar com faig els llençaments,que per suposat si anès de primer no els faria.

Torno a corre la mateixa sort i ja estic fart d'anar mès enredera que cap a endevant,així que trec un cinta,la torno a pasar per el seguro i faig un bonic A0 logrant atrapar el bolo sense gaires problemes.

Quan em reuneixo amb el Miki em diu que està molt content d'haber fet en lliure el que per ell es el llarg mes difícil de la vía,i li dic que estic totalment dacord,tot i que la ressenya no ho plasma així.

Ja nomes em queda l'ultim llarg on no hi hauràn mes sorpreses,nomès que els parabolts t'obliguen a fer ziga zagues i que la roca no es del tot fiable aqui.

En general una vía moolt bona amb roca inmillorable,bastant ben equipada i que ens deixa amb ganes de tornar-hi ben aviat.

Hi hem estat tres hores i cuart i com sempre la baixada ha estat una mica salvatge,pero encara em tingut ganes d'anar a fer uns pegues d'esportiva quan em arribat al cotxe i aprofitant que hi ha el sector de la cúpula ben aprop em fet un parell de 6a's que curiosament teníen mes alejes que els cinquens de la Tierra de nadie.

A sota un vídeo de l'arribada a la últimareunió del Miki.

Per cert,ja tornen a funcionar els enllaços de "escalades en solitari" que tinc al bloc.

l'aeri en solitari

2008-09-13T20:56:00.006+02:00

Per fí ha arribat el moment...el moment d'acabar un projecte inacabat.
Per mi escalar sol es una manera de superar-me com a escalador,de vegades no es posible pero d'altres es molt gratificant i a l'hora molt dur.
Llegint una entrevista feta al Paca a una Desnivel de fa un temps comentava que els solitaris ens tornem una mica egocèntrics,espero que no sigi el meu cas i desprès de rebutjar algunes invitacions per trepar durant aquest pont em disposo a realitzar un petit somni...un de molts...

Ara fa quasi dos anys i mig la meva ambició em va dur a probar l'aeri en solitari.
Nomès amb una incursió a la paret amb el meu company Sergi a la TIM,i que va acabar en retirada,era tota la meva experiència a la tàpia.

Llavors vaig començar amb el meu soloist el primer llarg desequipat de la vía,45 metres amb passos de V+ i amb un sol parabolt...encara no sè com el vaig finalitzar amb nomès un friend i un joc incomplert de tascons...

Pero encara vaig poder tastar el segon llarg ja equipat (al estil de Montserrat),es tracta d'una placa típica montserratina de cinqué grau que em va fer veure les meves provabilitats reals d'acabar amb exit.

El resultat va ser un altre retirada ben asumida.

A sota podeu comparar dues fotos fetes en el mateix peu de vía en anys diferents.

Set messos desprès de la primera fotografía vaig poder realitzar la vía amb el Sergi i sortir per dalt per primera vegada,quedava pendent la solitaria.

Amb la informació exacte de la vía ara nomes calía trobar el moment d'intentar-ho i he decidit fer-ho en aquest pont.

L'aproximació ha estat poc motivadora ja que els nubols grisos i el vent no em deixen indiferent.El bosc es moll de les plujes de la nit anterior i em van mullant la roba creant una sensació de fred quan bufa el vent.

Ja soc a peu de vía,una barreta energètica i cap amunt.Aquesta vegada disposo de cuatre friends mès,pero el meu primer problema es presenta en forma de sorra dins les fisures,per no parlar de la vegetació,un autèntic llarg de jardinería,que supero sense pena ni glória fins la primera R.

Ara em disposo a fer el llarg on mès por vaig pasar les ultimes vegades que he estat aquí.Realment no disfruto,pero se que son uns metres que tambè s'han d'escalar per fer cim.

Arribo a la reunió amb algun que altre susto,una petita parada i decideixo empalmar el tercer,que recordo que no es difícil pero costa d'assegurar si no tens algún alien.

Ara bè el llarg de la travesía fàcil que acaba en fisura que està "matojera" per variar.Aquest llarg ès molt ben equipat i no tinc problemes.Decideixo empalmar amb el seguent,que per mí es el meu preferit de tota la vía,una fisura en diagonal a l'esquerra semiequipada que et fa disfrutar amb els seus cantos i els metres de buit sota els peus,una pasada! Els friends mitjans i alguna baga van de conya.

A sota una foto mostrant l'impresionant buit que te aquesta tàpia.

Ara be el sisè llarg que continua amb fisura per desprès començar la festa de les expansions,pero avanç m'enrecordo que hi ha un pas tècnic i cabrón a la sortida de la R i que em torna a ficar el cor a mil,la resta de la fisura es va fent,es mès fineta que l'anterior i algún alien no estaría de mès,jo tiro fins a caçar el seguent seguro,V+.

La segona meitat d'aquest llarg acaba en A1e,que ja no deixarem fins dintre de 100 metres,buff...

A sota un invent del sr. Picazo i que no vaig saber esbrinar que hi va fer.

El setè llarg es tot Ae i començo a notar enrampaments per tot els braços i les cames,procuro progresar de manera constant,pero es difícil no parar-se a recuperar l'alè.

Està siguent un infern,he agut de recular en un parell de passos per culpa d'enrampaments als bíceps,i pensar que encara ho tinc que remuntar tot en júmar...

La corda no m'ajuda gens ja que al ser tot vertical tinc que portar tot el seu pes penjant de l'arnès,a sobre aixó!!

A les paradetes que faig miro al meu voltant i recupero forçes nomès de veure el paissatje,els núbols ja no hi son i fa la temperatura ideal.Ja queda poc!

L'ultim llarg d'artificial el supero amb mès armonía i fluidesa per la meva sorpresa,l'equipament d'aquestes tirades es inhumà,igual que deuría ser obrirla desde sota.

Porto quinze expres i procuro xapar un de cada cuatre xapes per no quedar-me sense (es pot fer molt be).

Ja soc a l'ultima reunió i tinc a la vista la caseta on arribava l'antic aeri,estic baldat i començo a desitjar arribar.

Ja recuperant aquest últim llarg inesperadament començo a estar una mica marejat i patir molta gana de cop,es la típica pàjara que tantes vegades vaig patir quant corría en btt.Si m'hagues trobat així avanç segurament no hagues acabat.

A sota ja en les antenes mentres menjo una mica i em preparo per la "pasejada" fins el cotxe.En fer la vía he tardat 6 hores i mitja.

Penjo un vídeo d'aquesta aventurilla que per fí podre deixar de somiarla i asumirla com una realitat :D

Música de la casa...

homedes a la nord del pedra

2008-09-05T21:14:00.004+02:00

Ja feia molt de temps que no sortia a escalar amb el Pere,de fet crec que no habíem fet mai una tapieta junts,així que hi vam ficar soluciò ràpid.
Tan ell com jo volíem estrenar-nos a la nord del Pedraforca i el Pere em va proposar la vía Homedes,algo facilet per començar a coneixer la nord i a coneixens a nosaltres com a cordada.

El dia va començar fort amb una aproximació d'aquelles de "tira parriba sin mirar lo que queda".
Un cop a peu de vía ja es nota l'ambient que volíem,fa una mica de fresca pero s'en va rapid a l'hora de començar a pujar.
Comença el Pere a fer el primer llarg sense gaires problemes,si no fos perque va acabar a la R de la Pany...pero res que no es solucioni amb una petita travessa ;D
A sota jo recuperant el tercer llarg.

La veritat es que em va sorpendre l'enginy del Pere a l'hora de ficar catxarrets i buscar-se la vida equipant, fixeu-se a la foto de sota la primera assegurança sortint de la cuarta R...

A sota el Pere obrint un dels llargs avanç d'arribar a peu del Gat on orientar-se era lo més complexe de la vía debut a la manca d'expansions que t'indiquin el camí.

El tram central d'aquesta vía son cuatre llargs ben assequibles de segón i tercer grau,i vam decidir probar d'anar ensamblats.

La cosa va anar molt be i vam guanyar força temps.Un altre vegada el G.P.S. integrat al cervell del Pere va funcionar de maravella i em va guiar sense pèrdues anant ell de primer.

A sota halant una mica avanç de començar l'ensamblatje.

Per als qui no escaleu us diré que aquesta tècnica es basa en escalar tots dos a l'hora separats per uns metres de corda on hi han assegurançes intermitjes que fica el primer i recull el segon.Si cau un ,l'altre actua de contrapès i frena la ciguda.D'aquesta manera no s'ha de parar a cada reunió per assegurar al company.

A sota una foto super guapa del Pere recuperant el llarg de la travessa que ens duría al peu del Gat i a punt d'encarar els últims tres llargs.

La veritat es que escalar el Gat es lo mès espectacular de la vía,la roca millora i els llocs per ficar frinds abunden,tambè es on ens vam trobar els passos mès durillos i verticals.

A sota el Pere recuperant el penúltim llarg,que aprofitant que dúiem corda de 70 metres el vam empalmar amb l'anterior i va sortir una pasada de mega llarg de 60 metres encaixant friends per tot arreu amb un pati inmillorable!!

L'ultim llarg ens reserva una sortideta una mica precaria amb el factor 2 present,ja que la roca trencada no deixa assegurar la sortida de la R com cal,tot i aixó es un llarg amb molt d'ambient.

A sota jo a mig llarg ja buscant la sortida entre les orelles del Gat.

A sota el Pere afrontant els últims metres avanç de fer cim a quasi 2400 metres!

Un ràpel per la cara oposada ens deixaría a una canal que desseguida es converteix en tartera i que ens duría al GR que porta al refugi.Una bona excursió despres de la escalada,buf!!

I com no podía ser d'un altre manera la baixada per la tartera va estar mooolt divertida i entretinguda,com que no es la tartera principal encara hi ha prou pedres per fer alguna carrera,amb millors o pitjors conequències,e Pere?

Clikeu al video,jejeje

mal pas,pic del martell i psicobloc!!

2008-08-31T19:47:00.002+02:00

Demà començo a currar de nou i amb la feina bè la depresió post-vacacional.Sort que l'ultima setmana ha estat força entretinguda,el dimecres quedo amb el Marc Serra per fer una visita a l'escola berguedana del Mal Pas de no se que...perdoneu la meva poca cultura peró es que no m'enrecordo...
Vies moolt guapes amb un conglomerat diferent i atraient que van fer que disfrutessim del matí extra asolellat que vam patir.

A l'hora de dinar el plà era reunir-nos amb l'Ivan i la Montse a Can Ramon per fer un dinar tots junts aprofitant que l'Ivan treballa al poble de Montmajor,a deu minuts de les víes.
Entre l'amanida que va preparar la Montse,la carn arreboçada i el lambrusco,ens vam ficar les botes,i ja a la tarda debut a un camvi climatológic desfavorable ens vam entornar cap a Terrassa.

Al dia seguent em vaig llevar amb ganes d'investigar un sector on no hi había trepat mai,el Pic del Martell al Garraf.Així que vaig pillar el soloist i la resta de trastos i em vaig plantar a peu de sector.
La via que vaig escollir va ser La matanza de Prexas,una via de cuatre llargs rapelables tota equipada amb bolts i que no pasa de V+.
El resultat no podía ser millor,un viote amb molt de canto i sense perdre vertcalitat,amb una roca sorprenentment bona i sense polir.

Jo la vaig fer en dos llargs aprofitant que els solitaris no patim de fregaments de cordes,pero l'ultim llarg dels cuatre originals el vaig trobar més atlétic i sostingut que la resta,tot i que les ressenyes indica el mateix grau per a tots.
Com que aquest racó de la paret ès orientat al nord,vaig poder resguardar-me del sol mentre trepava,pero després no vaig dubtar en anar una estona a la platja,un contrast en el mateix dia al-lucinant.

Ja el divendres vaig tornar a quedar amb el Serra i en Rai per anar a Tossa a fer psicobloc,pero quan vam arrivar hi habia una plaga de meduses i una mica de brutícia acumulada a la cova.

Mentres ens ressignàvem allà va apareixer en Tranqui i la seva dona que veníen amb les mateixes intencions,i despres destar una estona xerrant vam decidir anar a Sant Feliu de Guíxols on hi ha una mena de canal natural amb un mur vertical d'uns deu o dotze metres i que te prou fundària per fer el mono.

A la foto de sota en primer pla en Rai volant des del cim de la tápia,poca broma que son més de deu metres,i en Tranqui al fons relaxan-se en víes de sisè grau.

Al final ens ho vam pasar de conya,ens vam ficar morenos i vam poder xerrar d'aventures i escalades pasades,sense nombrar l'atac indiscriminat a pedrades que els hi vam fer a unes meduses que es van atrevir a pasar per el canal...jejeje

A sota el Marc en plena travessa.

el retorno del quimi

2008-08-25T18:56:00.002+02:00

Be! ja tornem a ser per aquí despres de voltar una mica per la península.Una primera setmana voltant pel nord visitant les principals ciutats del País Vasc i Cantàbria i com no,cuatre dies visitant els llocs més emblemàtics del Picos d'Europa.
A sota una foto mentre visitavem el parc natural i reserva animal de Cabárceno,un lloc sorprenent on els animals típics dels zoològics tenen grans extensions de terreny per viure.

També hem tingut temps de relaxar-nos a les platges del Cantàbric on pasàvem les hores fent coses que normalment no fas...(foto de sota)

I l'excursió estrella (per a mi) de les vacances va ser fer l'aproximació al Naranjo de Bulnes on ens vam quedar a dormir al refugi i vam baixar a l'endemà.

Aqustes fotos son de la caminada de quasi 4 hores que hi ha per arribar a peu de Naranjo,una delícia per als qui adoren les muntanyes i tot una gesta física per les que no tenen ningún interés en arribar allà dalt,pero es lo que té ajuntar-se amb una persona mig cabra mig mono... ;D

També vam estar entre d'altres llocs als Lagos de Covadonga i a Funte De.Diguem que vam rodejar tots els "Picos".

A la setmana seguent,que vaig estar per Terrassa,em va donar temps a fer una trepada en condicions amb el Miki a l'escola de Mont-Ral.I vam pasar tot el dia i ens va sorpendre el grau "apretadet" de les víes,pero ens va encantar el lloc i segur que tornarem a descobrir més sectors.A destacar el 6c de 25 metres a vista del mestre Miki despres d'haber provat 5 o 6 vies...aquestes series a la Soleia fan efecte e Miki!!

A sobre el Miki a la primera vía del dia.Un 6a+ que puja per l'esperó on tots dos coincidím que li falta un plus per estar ben graduada.

A sota jo tantejant un 6c que despres no encadenaría ni de lluny,pero segur que tornarem...

La meva tercera setmana de vacances torna a coincidir amb las de la Vane i tornem a carregar el cotxe enfilant cap a casa dels pares a Granada,per si feia poca calor...

La meva mare ja m'esperava amb l'arnés posat i un dels díes vam anar al parc natural del Torcal,a la província de Màlaga a fer unes apretadetes.

A sobre me mare escalfant amb un cuartillo de la zona assegurada per la Vane i a sota fent la vía veina de cinqué grau ja apunt de que el sol ens guanyés tot el terreny i donguessim per acabada la jornada.

Encara vaig tindre temps de fer una de les meves en solitari i vaig anar a intentar obrir una nova vía a l'escola de Los Vados,molt a prop de Motril i de casa els pares.

Vaig començar just al costat d'una caseta de llum que hi ha a la dreta de la nacional en direcció Granada.

Es la primera vegada que utilitzava els claus i van anar de conya.També portava cinc friends i els tascons,ademés de l'espitador que utilitzava cada 30 metres per ficar un spit (llógic) i així assegurar-me una retirada.

La roca d'aquesta tàpia en concret té molts blocs trencadissos i força matolls de punxes,pero l'ànsia d'obrir una nova vía em feia anar amunt,fins que a 15 o 20 metres d'acabar la paret em vaig trobar amb un mur massa precari per escalar-lo,i ja cansat del mateix tema vaig decidir baixar.

A sota el recorregut aproximat on el nivell mig deu ser el cuart grau amb passatjes de cinqué i una longitud d'uns 150 metres.

Així que després d'una setmaneta de relax,aquesta vegada pel sur,ja tornem a ser aquí per afrontar els últims set dies de tranquilitat laboral i de tranquilitat al volant,i es que he sumat vora els 6 mil quilómetres al contador del cotxe...bufff

la falconera

2008-08-01T20:23:00.003+02:00

L'ultima via llarga amb el Sergi avanç de les vacances ha sigut La que faltava a la paret de la Falconera,una via d'uns 100 metres i cuatre llargs on la màxima dificultat recau en superar el primer llarg que li dona el grau a la vía,6a+.

No es la primera vegada que la feiem i es que es una bona vía per pasar la tarda i a prop del cotxe,ademes el paissatge del voltant ja val una visita per si sol.
A sota jo recuperant el segon llarg.

A sobre el Sergi recuperant el tercer amb la característica tirolina del sector,i a sota posant en la reunió.

A sota jo en el tercer llarg que potser es el més divertit amb bons passatjes de V+ que no et fan patir tant com el primer llarg que sempre s'agafa en fred.

A sobre sortint de l'ultima reunió per fer el llarg que potser es un xic perdedor,ja que s'ha d'anar a buscar el lateral de la bola de la falconera,cuan lo llógic sería escalar-la.

A sota fent els últims metres.

En general roca discreta menys la primera tirada que es excelent.Algún llarg molt curt per el mig.I dir que l'última R es monta en un arbre molt ben parit on estarem ben comodos.D'aqui ja ens fiquem les bambes i arribem al cotxe en un no res.

Sr. Ravier... : Donde estan los clavos?

2008-07-27T16:02:00.004+02:00

Per fi ha arribat el moment de treurem l'espineta que tenia clavada del meu primer intent al Tozal del Mallo,aquest cop contava amb els reforços del Miki.
Divendres avanç de sopar ens dirigim cap a Ordesa per pasar la nit allà i atacar la Ravier el dissabte.Arribem sobre dos quarts d'una i montem la tenda a prop de Broto que està a deu minuts de Torla.

El despertador sona a les cinc i anem amb intenció d'agafar l'autocar de les 6 que ens durà fins el prat d'Ordesa.
Els plans no van començar bè ja que l'atocar estava a tope i només hi habia lloc per ua persona més.Ens vam haber d'esperar a el de les 7.Almenys vam tenir temps d'esmorzar decentment i preparar els catxarros amb més calma.

L'aproximació al Tozal ès d'una hora i mitja,pero si aneu darrere el Miki durant la pujada tardareu 55 minutets de no res...total...només son gairebé 700 metres de desnivell...

La segona sorpresa del dia ens la trobem només arrivar a peu de via on hi ha una parella de maños que comença la Ravier i que ells sí que han pillat l'autocar de les 6 del matí.

No tinc per costum descriure els llargs de les víes que faig,pero aquesta sí que s'ho mereix.

De la base del tozal s'ha de fer una grimpada de 70 metres fàcil pero exposada si no ens encordem.Com que ja em coneixía el camí vam decidir només posar-nos els gats per guanyar temps.

L1:Ideal per escalfar motors,50 metres de IV+ on només hi ha un clau i una baga en un a sabina.Els friends entren a cañón per tot arreu.El llarg es una mica perdedor.

L2:També molt espectacular i que es deixa fer amb uns passos guapisims que tot i el retard que estem patint ens fa disfrutar com animals.

L3:Aquest es el llarg que resta punts a la vía,el llarg de la xemeneia patinosa,i es que sembla que s'hagi encerat la roca.Tots dos optem per els A0's que ens faran patir igualment.

L4:Comença a haber pati impresionant,li toca al Miki enfrentar-se amb el llarg de més grau segons la ressenya i amb més prestigi de la via per la seva tirada espectacular i aeria que no ens defraudarà.Aqui els pitons guanyen la partida als friends.

L5:Ataco el seguent llarg al-lucinant amb tot:les presses de cantos grans,la verticalitat,els friends que es poden ficar sense problemes,estem xalant com bojos.En aquest llarg hi ha una falsa reunió amb tres claus que cada un té una baga penjant,pero la bona es uns metres més amunt.

La cordada devantera ha comés el mateix error i haurem de seguir esperant a cada R una bona estona a que ens deixin espai per tirar amunt.En ocasions em pasat algo de fred,sobretot jo que no em vaig treure el jersei en tota la via!

L6:Torno a tirar jo ja que la reunió improvitzada ens ha fet cambiar les tornes.Aquest ha estat el llarg més dificil amb diferencia.Diguem que aqui cambia radicalment el grau físic per el grau técnic amb algún passatje mal protegit i delicat que vam superar alegrement amb un pas de genoll...

Cal dir que poc després de començar el llarg no s'ha de seguir una serie de claus visibles a l'esquerra i que sería lo més llogic,lo correcte es anar a la dreta on no es veu res fins encarar el diedre.

L7:A partir d'aqui ja ens endinsem en xemeneies molt pronunciades pero amb molt bona roca que ens permetran usar les técniques adecuades per el moment.Aqui es comença a notar una falta de pitons que obliga a esforçar-se mes en buscar fisures per equipar.

L8:Aqui tenim la ultima tirada de xemeneia on lo més difícil torna a ser buscar algún lloc per ficar algún catxarro ja que sembla ser que al senyor Ravier se li va acabar el material per equipar aquesta vía.Crec que només vaig comptar tre claus en 45 metres amb passatjes verticals de cinquè grau.Mai había ficat un tascó en un forat,pero es veu que va quedar ven ficat no Miki?D'aquí el nom d'aquest post...

Ja a dalt no donem credit a lo que estem veient,un dels paisatjes més impressionants del pirineu,parets infinites i verticals s'alçen per tots els voltants,sens dubte un lloc idílic per practicar l'escalada.

A la vía li donem un 9 (la xemeneia del tercer llarg li ha restat un puntet) ,s'ha d'anar amb un bon joc de friends per disfrutar,gràcies Sergi per deixarme els teus "amics",els he cuidat com si fossin meus.

El camí de baixada fins al prat d'Ordesa es de dues hores,bé...una hora i vint minuts si baixes d'arrera el Miki,tot i les meves parades per recuperar l'alé les figues em van fer cames tota l'estona...

Vam estar 6 hores i mitja escalant,pero si no trobeu "transit" a la via i aneu ben informats del recorregut la podeu fer en 5,que es lo que creiem que hauríem tardat nosaltres.

CADE a la miranda de la portella

2008-07-20T21:03:00.005+02:00

Amb la calor que fa es questió de buscar bones víes a l'hombra,i aquest finde amb el Sergi vam decidir fer la cada vegada mès popular C.A.D.E. de la miranda de la portella.

Vam decidir fer l'aproximació per el mateix corriol que porta a la Laponia.Una vegada davant d'aquesta només cal fer el porc senglar una estona per arrivar a peu de vía,be,a peu de vía no,primer s'ha de fer una grimpadeta fins arribar al lloc.
Una vegada arribats i esgarrinxats ens preparem per superar el primer llarg que es fa en Ae excepte els ultims metres fins la R.
A sota jo superant aquest llarg.

El seguent,es l'estrella de la vía,una chemeneia en diagonal que recorre tota la gran llosa de la paret.Había llegit que en aquest llarg era fàcil deshorientar-se,pero no hi va haber cap problema,només s'ha de seguir lo llógic,ni sortir per dalt,ni anar arran de terra,així fins sortir de la llosa.
Com que no hi han assegurances dins la chemeneia vam decidir desencordar-nos i ferla tots dos junts,i va ser una bona idea,ja que vam poder estar fent el mono plegats una bona estona.

El perill de caure cap abaix es mínim,la roca no es la millor de la muntanya,pero sens dubte es un llarg diferent i a l'hombra!

El seguent llarg despres de la llosa tampoc defrauda,surt per una placa en diagonal a la dreta i despres s'enfila per un esperó força aeri on podrem forçar bons passos ben assegurats.

A sobre el Sergi a la penúltima reunió i a sota jo començant el llarg de l'esperó aeri.

La vía ens va agradar molt,com a mínim es curiosa i la recomano tot i l'aproximació un pel selvàtica que te.

A sota el lesionat Sergi i jo al cim de la miranda de la portella.

un parell de vídeos

2008-07-13T21:42:00.007+02:00

Divendres a la tarda quedo amb el Miki per fer uns pegues a la via el clan del bonsai a les Agonies de Sant Llorenç.En principi no tenia intenció d'escalar,pero aquesta paret té com un iman per a mi.
La vía es un infern de cullons,els passos van sortint,pero encadenar això del tiron ho veig molt poc factible.Fem tres pegues cada un i jo ja en tinc prou per acabar arrossegant-me per la paret.Avui dormire pla...
A sota el Miki a la part final del viote.

Com que el dissabte l'he dedicat a fer de marujo per casa i el diumenje no acostumo a escalar,penjaré uns vídeos per entretindre al personal.
Alguns de vosaltres ja els heu vist.El primer es el regal d'aniversari que em va fer la Vane fa tres setmanetes,i l'altre son un parell de vídeos sobre la final de la compe de bloc disputada la setmana pasada.