vacances estiu 2007

Be! anem per pams...Aquest estiu esta sent força productiu en quant a activitats muntanyenques.A principi d'agost vaig anar amb la Vane a visitar els meus pares a Granada.
A l'ultima visita vaig ficar l'ull en unes parets a prop del poble on poder obrir alguna via.Donç dit i fet,a taladrar s'ha dit.

La cosa no va anar gens malament,tot i utilitzar un taladro convencional endollat a un motor portatil,l'unic inconvenient es que per fer un forat tenia que pasar tres broques de diferent diametre,de mes petita a la de metric 10 dels parabolts.

I a la foto de dalt tenim a la meva mare catant la primera via: via Sara,un IV- bastant entretingut.
A la segona via,que es diu lluvia de piedras (pregunteuli a la Vane perque),tot i barallar-me una bona estona no vaig resoldre els passos de sortida de la panxa final,i vaig haber de sortir en Ae utilitzant els estebs.Crec que el grau ronda el 6c tranquilament,aixi que ja tinc projectes per encadenar en el futur.

Un altre sortida molt xula que vam fer amb me mare i la Vane va ser pujar al Pico Veleta de 3.390 mtrs.
En aquest cas comprant el forfait per utilitzar "l'ou" i despres el telecadira que et deixen ja a una bona alçada,i que nomes cal caminar una horeta i mitja per culminar el meu primer tresmil (amb una mica de trampa ...)

Tambe vam visitar l'escola d'escalada per excelencia de la provincia de Malaga:El Chorro,on fent una caminada de 30 minuts per la via del tren (hi ha lloc de sobres) pots veure racons com el de la foto de sota,molt espectacular.
El cami que es veu penjat a la roca es "el camino del rey" que esta prohibit recorrel desde 1992 per la seva precarietat,tot i aixi alguns escaladors el travesen,ja per escalar les numerosses vies que començen alla o per gaudir del paissatje.

Les dues darreres fotos estan extretes d'internet i son al-lienes a la nostra excursió.

De tornada cap a casa no podiem pasar per alt un altre parc natural de Malaga,El Torcal,on un mar de blocs esculpits de mil formes generen un paissatje irreal i que a l'hora fan les delicies dels escaladors,on si t'agrada blocar et pots morir sense repetir pedra.

Ja estant aqui a Terrassa i habent descansat uns dies decideixo "fugir" en solitari cap al Pirineu,amb alguns objectius al cap.
El primer;descobrir la vall d'Ordesa,on practicament s'em van caure al terra en observarla en viu per primer cop.
Vaig sortir de Nerin amb l'autocar 4x4 a les 7 del mati amb intencio de pujar al Monte Perdido de 3.355 mtrs.
D'on ens va deixar l'autocar fins al refugi hi ha una hora i mitja sense entretenir-se gaire,despres la pujada la vaig fer en dues hores 45 minuts.Disfrutant del paissatje que m'envoltava les hores passaven força amenes.

Si amplieu la foto de sota,que esta tirada desde el llac congelat,observareu lo petites que es veuen les persones que estan progressant per la ultima rampa avanç de culminar per la tartera de la cara nord,per cert força entretinguda de baixar,nomes 15 minuts,a tota llet!

Aqui teniu la foto de rigor al cim amb la vall darrere.He colocat un punt vermell a la foto per mostrar on ha començat l'excursió.En total 9 hores caminant sense comptar les 3 hores que vaig tindre que esperar a que passes l'autocar a recollirme.

Al dia seguent vaig cambiar de zona,on despres d'entrar a França i que els de aduanas m'escorcollesin tot el cotxe,i d'intentar arribar al poble de Gavarnie per una carretera de merda (era un cami de carro) vaig girar cua i em vaig dirigir cap a Benasque,on just avanç dentrar al tunel de Bielsa en direccio a España vaig trobar una zona de blocs proxima a la carretera,i com no vaig anar a fer el mono un rato.
Cal dir que les autofotos cada dia em queden millor...

A Benasque una de les moltes cosses que es poden fer es pujar a l'Aneto,de 3.404 mtrs,i com deixar perdre l'ocasio....Aquesta historia la explicare millor en el seguent post,que ja us he deixat anar força rotllo,jejeje.