El títol de l'entrada es refereix a que en tots els anys que fà que practico l'escalada mai havia tingut una època de tant bona forma en escalada esportiva,i la cosa s'ha plasmat aquest dissabte en El balcó deSantaïna.Serà que les hores de rata de plafó donen els seus fruïts?
Balcó de Santaïna
Començem el dia escalant al sol i sense samarreta en uns 6b's per anar escalfant els braços.Avui la cosa promet,ja que apart del Marc també ha vingut en Xavi,el seu col·lega i que jo coneixo avui.Tots tres amb ganes d'apretar els dits fins al límit.
El sector està molt bé,però a "l'ombra" del sector del Mal pas.
Hem pogut deixar montat un 7a mentre desequipàvem el primer 6b,així que algú de nosaltres podrà provar-lo a vista amb les cintes posades.
El Xavi escalfant a Camí Ral,6b+
La feina del Max consistia en revolcar-se pel terra tot el possible.
Començo el pegue al 7a,El dia del pare,però el bombo que hi ha a l'alçada de la tercera xapa em guanya la jugada i m'haig de penjar tot i que ja he endevinat la secuència hiperbloquera que dona "el pase a la final".Li demano al Marc que em baixi fins al terra per fer-ho el màxim de legal i al segón pegue supero totes les dificultats fins la cadena.Primer viote de la jornada conseguit,que content!
Marc a la sequència dura de El dia del pare,7a
Després anem al principi del sector a per una deuda pendent que té el Marc amb un altre 7a,Pa negre.Em toca a mí montarla a vista,seria la bomba encadenarla,però a l'hora de xapar l'última assegurança els dits s'escorren de les presses i acabo penjant-me.Baixo amb l'intenció de provar-la després.
S'enfila el Marc a muerte per encadenar,li va fer un pegue la setmana anterior i es va quedar just on jo avui.Però ara la cosa va diferent i ja sap sobre quin terreny juga.Arriba a la cadena del 7a en només dos pegues,enhorabona!
En Xavi sembla que els virus de la grip li fant una mala passada i de moment es dedica a anar fent metres i provant vies.
Em torna a tocar a mí i ara sí,amb les cintetes posades,tinc aqueslla xispa que m'ha faltat abans i tot i pasar un infern a la secció de l'ultima xapa consegueixo estabilitzar-me per "expolsar" una mica els braços i agafar aire pels dos o tres metres que em separen de fer el segón 7a del dia!
El menda fent el segón pegue a Pa negre.
Per rematar la jornada el Marc monta un 7a+,L'arqueig de la rata,un nom mooolt encertat pel tipus d'escalada que té.Deixem el tope rope muntat i com si es tractés d'una coreografia assajada ens anem rotant les posicions per fer tres pegues cada un a un ritme quasi frenètic.El Marc i el Xavi se l'enporten de segón,però per mí,l'arqueig que fan aquestes rates hem supera.
Així que marxem en busca del cotxe que ja fà estona que estem escalant a l'ombra i la temperatura és de tres graus.Una paradeta a la panaderia del poble per pillar unes birres i un cacaolat (no diré per quí era el cacaolat) i enfilem el camí cap a casa tot xerrant d'històries viscudes i per viure.
En la meva búsqueda per treure-li tot el profit a la càmara GOPRO,vaig estar escalant aquesta via intentant treure un angle de grabació innovador mentres escalava sol amb la corda pasada per la reunió i utilitzant un Crol com a mètode d'autoassegurament.
Si voleu mirar el vídeo en alta definició (aconsellable),heu de clicar on diu "vimeo",dins del recuadre de reproducció del vídeo,i us durà a aquesta web on es pot disfrutar d'una qualitat d'imatge bastant superior.Després amplieu pantalla i apujeu el volum!!
Molt de temps feia que no sortia a escalar amb el Marc,així que començo el dia amb moltes ganes de trepar,xerrar i disfrutar d'un lloc genial.
Escalfem a les vies de rigor,Esperó del petitó i Sant Antoni,6a i 6a+ respectivament.L'última és una via perfecte per escalfar i flipar amb la roca de l'escola,com quasi totes les vies.
A sota el Marc a Sant Antoni.
Avui també he quedat amb el resto de la familia,així que poc després apareixen els pares,el Lluís i l'Andrea.
A sota el meu gerà tornant a la càrrega obrint la tandem i l'Andrea repetint-la.
El Marc i jo anàvem probant vies,em va animar a probar un 6c a vista anomenat La pedrafilosofal.Comença per un diedre extrany fins al sostret diagonal on costa ficar-si bé.La lluito al màxim,però a la sortida del sostret no trobo com pasar fins que a ultimíssim moment abans de deixar-me anar trobo una presa que em dona la sol·lució al pàs.D'aquí fins dalt vaig fent intentant reposar el màxim en els cantells que m'ho deixen fer fins que arribo a la R.Primer 6c a vista!!
A sota,jo a la Pedra filosofal.
Continuem probant vies i el Marc em recomana un altre 6c,Volare,que em surt al segon intent.Avui ja puc estar content ja...
De mentres,me mare proba la via que ha obert el Lluís i sense preveure-ho,torna a participar en un dia d'escalada familiar.
A sota,el mateix moment vist desde dos angles diferents,com canvien les coses!
Ja només quedem el Marc i jo,i decidim anar a veure una vella amiga,la via Amic traït,6c+.
El Marc ja la té encadenada d'abans de l'accident,i jo la vaig probar un cop en la meva anterior i unica visita a aquest lloc,així que la monto i li veig bastant color,però els braços no diuen el mateix i en el meu segón intent m'aig d'aturar a mitja via.
Es el torn del Marc,no sembla que tingui un dia tant afortunat com el meu,però el tiu no es tira enradera i prova Amic traït de primer.Poques vegades es veu algú amb tanta insistència d'avant d'una via.A la secció difícil no li surt el pas,però baixa a intentar reposar i torna a pujar fins que en mig d'uns quants crits arriba a la cadena molt content.Segur que en dos dies tornas a pillar la forma d'abans bow!
Donç aprofitant aquest pont m'en vaig a fer una volteta pel Pedra,No puc desperdiciar aquest bon temps que fà i molt motivat per sapiguer si encara em queda algo del fondo físic que he agafat aquest estiu començo el camí cap al refugi Estasen a bon ritme.
Em trobo aquest anunci a la porta del refu que m'avisa del gel que hi ha a la cara nord,curiosament,també del fred.Suposo que deu ser conya del guarda...
Ja comencen les pujades fortes i com no,jo començo a suar de valent.Tot hi els quatre graus que marcava el termòmetre del cotxe quan he sortit,ara vaig en camiseta curta i acalorat.
A sota,un tronc molt curiós i les primeres autofotos (excusa per parar una estona...)
La pujada és dura però constant i puc seguir un bon ritme.
A sota,la cara nord sempre esperant a ser escalada.
Per fí arribo al Coll de Verdet rajant suor,de moment ni rastre de gel però sí un vent que em fa abrigar-me amb el paravent i la braga.
A sota,una foto del coll i dels indicadors nous,o almenys no hi eren quan vaig pujar per primer cop...
Just abans de començar la trepada em trobo una parella d'excursionistes que es preparen ficant-se els grampons.M'aturo a xerrar amb ells mentres plego els meus pals de caminar.A partir d'aquí hi ha força neu/gel,però les roques més altes queden descobertes i prefereixo no ficar-me els grampons mentres pugui pujar sense ells.
A sota,a mitja grimpada entre neu,roques i glaç,i vistes cap a la timba de la cara nord.
No he tingut excesius problemes per arribar al cim sortejant la neu i he pogut fer un bon temps de pujada.Ara si,m'aturo a fer un moç i observar les vistes privilegiades d'aquesta muntanya.
A sota,l'altímetre marca el cim amb el refugi en segón plà i la foto d'honor que marca la fí de la pujada.
Després de menjar l'entrepà,començo a baixar sense perdre temps cap a l'enforcadura,on després de saludar uns altres excursionistes començo la baixada trepidant per la tartera que cada cop està més pelada de rocs i més exposada a les patinades tontes que acaben amb el cul a terra,crec que n'he comptat 7 ó 8...
A sota,aviat l'enforcadura serà coberta per la neu de l'hivern.
Deixo una taula dels temps que he fet avui,molt content del ritme que he pogut seguir.Ja tinc ganes de tornar-hi.L'altímetre,en ocasions no és del tot exacte.
La baixada,com no,l'he fet corrent.
I per no perdre les bones costums,penjo un vídeo graciós de la baixada per la tartera.
No he deixat pasar l'oportunitat d'ensenyar-li a me mare un dels llocs que més m'agraden del món,la vall d'Ordesa,així que després de comprovar que a les sis del matí tots els conductors de Terrassa condueixen hebris,ens dirigim cap a Osca.
La idea és sortir de la Pradera de Ordesa i pujar pel corriol que ens durà fins a la Senda de losCazadores per arribar,disfrutant d'unes vistes espectaculars,fins a la Cola de Caballo i després tornar pel fons de la vall.
L'excursió és un 10,les vistes un 11 i la companyia un 12.Me mare crec que ha disfrutat tant com jo i ha aguantat totes les hores sobradament.Ens ho hem pasat molt bé fent fotos a tot i parlant de muntanya quasi tota l'estona.L'arribada a la Cola de Caballo ha sigut un bon premi per haver arribat fins allà.
Acabada la volta hem agafat el cotxe i hem anat fins a Riglos,on hem pasat nit al seu refugi/hotel.Un altre lloc que li volia ensenyar i que ara tenia l'oportunitat.
El primer premi del dia ha sigut poder veure els Mallos només sortir del refu,ja que ahir vam arribar de nit i només s'insinuaven amb la llum de l'esglèsia.
Hem agafat tots els bàrtols d'escalar i ens hem dirigit cap al Mallo Colorao,on hi són les vies més humils de la zona,però que amb la "pallisseta" d'ahir i el ventet que bufa avui,ja ens ha omplert el dia de sobres.
Anem a fer aquesta via de les Bagasses que m'ha proposat el Miki.De fet jo també la tenia en ment desde que hem vaig pillar la guia.
Sense presa arribem a l'aparcament i ho preparem tot,el dia no acompanya gaire però semnbla que ens aguantarà.
El primer el començo jo fent uns equilibris per no tocar les zones xopes d'aigua.Esperem que més amunt tot estigui sec.
El segón l'afronta el Miki.Desde fà una estona que em comenta que ha llegit que és una mica més exigent del que diu la ressenya.Jo li contesto que per molt collat que estigui el grau no pot ser gaire més de 6b......Cullons si ho és! L'estic fent de segón i m'estic esforçant al màxim.Regletes peques,peus en adherència i bastant vertical,per no parlar dels alejillus!
Tot hi aixó és un llarg guapísim que acabo disfrutant molt.
El seguent és un llarg de tràmit,40 metracos d'anar fent i vigilant amb les lajas i preses sospitoses.
A sota,a la R3.
El dia và molt bé,temperatura ideal i via molt guapa.Ara afrontem dos llargs de 6a abans del desplom final del que tanta gent parla.
El primer es bastant plaquero i amb la mateixa tònica de grau.El fà el Miki força bè,cosa que no és el meu cas.A mig llarg hi han un parell de pasos que haig d'apretar a muerte,són preses bastant fines i em costa progresar,ho intento,faig un pas i zaaasss.....un peu que tenia en adherència deixa de fer la seva funció i ara em trobo un parell de metres per sota d'on era.jodeeeerrr amb els 6a's....!!
A sota el Miki començant el 4art. i més abaix,a la R4.
Ara em toca fer el segón 6a,Comça amb un pas puta però de seguida trobo preses prou bones fins a sota el sostret,m'ho miro i decideixo enfilar-me per l'esquerra,hi ha força canto.Començo a notar els braços infladets,ara afronto una serie de pasos més fins i que a l'hora van perdent verticalitat,xapo una asegurança i ja diviso la reunió des d'aquí.El problema és que no sé com continuar,les preses són petites,els braços els porto inflats i cada cop que intento avançar m'agafa la mal·leida moto que em destroça psicològicament.Acabo demanant un canvi de torn i el Miki em baixa fins on és ell per fer el canvi de corda.
As ota,les vistes del congost sempre són impresionants.
No m'arrepenteixo d'haver-me despenjat en absolut.Quan recupero el llarg de segón em costa un munt pasar per aquell tram i sé que hagués arriesgat una bona castanya.Deu ni dó amb la vieta...
A sota acabant el 5è.
Ja som sota el desplom final.El vent bufa fortet i no tardem en posar-nos en marxa.Li fot el Miki amb ganes i disfruta com un animal,la roca és una pasada i l'ambient brutal.
Aquest és el llarg amb més grau,però aquí les assegurances són col·locades a una distància més normaleta.Acabarem empalmant els dos últims llargs per acabar la via amb molt bon sabor de boca.
A sota,tot hi que no ho sembla,el Miki negociant el desplom de 6b+ (segons ressenya eee...)
Fem la baixada tot comentant la via,i es que m'ha sorpres molt a mí.No pensava que tingués que lluitar tant dins d'uns graus que crec que escalo amb normalitat,però ja va bè que una via t'espavili d'aquesta manera de tant en tant..
A sota,el perfil exacte de la via amb el seu desplom final.Llàstima de la merda dels cables elèctrics.
Que poc m'ho esperava fer el que vaig fer dissabte.El meu proposit era anar a escalar alguna via fàcil de Vilanova,i com que no sabia quina via fer vaig portar vàries ressenyes per poder decidir allà.
Vaig començar per una clàsica,la Necronomicon a la Roca dels Arcs.140 metrets per començar el dia.La via és un deu en tots els sentits,facileta,bona roca i ben equipada.En 1 hora i quaranta soc a dalt amb ganes de més,així que em dirigeixo cap a la Roca Alta a fer,per fí,l'estrella porno!
El començament és bastant dur i un pel exposat.Si no fos per l'arbre no sé pas com es pujaria fins al primer bolt...
De seguida arribo al començament del segon llarg on flipo amb la cuantitat de preses gegants,desplom i parabolts per tot arreu,ademés de la roca extraordinària que hi ha,se m'escapa el riure i tot de lo divertit que és...brutal!!
El tercer llarg és més del mateix i al final de la via tinc la sensació d'haver fet una de les línias d'escalada més bones fins ara.He tardat 1 hora i tres quarts en ferla i tinc els ànims pels núbols.Començo el descens cap al cotxe,però abans d'arribar em desvio per fer l'última del dia,la Camel de 160 metres.
Aquesta via ja no està a l'alçada de les que porto fetes,algún bloc es mou i la corda s'enganxa més sovint de lo normal en els matolls que hi ha pel camí,ademés,estic enfadat amb mí mateix per no haver detectat la sinuositat i travesses que té aquesta via i que per escalar sol és una tortura.Si a tot li sumes una embarcada cap a no sé on i el marrón de tornar pel bon camí,ha sigut un fí de dia una mica extrany.
Aquí he tardat dues hores i vint minuts en acabar la via,i ara sí que agafo la baixada cap a la carretera amb intenció de deborar l'entrepà que duc al cotxe.
