viernes, 7 de diciembre de 2007

aresta ribas en solitari

No se perque pero el meu sise sentit s'ha activat mentres dormia i m'ha fet abortar els plans que tenia d'anar a escalar a Oliana tot i tenir-ho tot apunt.
Sona el despertador a les 6 del mati i el retraso una hora,ja que he pensat que anire a Montserrat.
Son les 7:30 que decideixo,ja despert i mirant la guia,que anire a fer la aresta Ribas al Pollego de la Vinya Nova.Aquest sise sentit ha fet que pases un dia realment apasionant descobrint un nou raco de la muntanya que segur que torno a visitar.

De la via ... que voleu que us digui que no aureu llegit ja,donç super maca en un munt de sentits:bon pati,molt ben reequipada i treient algun tram de roca trencada el resto es excelent.Potser li falta continuitat,pero als solitaris ja ens va be aixo,ja que al repetir els trams no et "petes" tant i pots disfrutar mes de l'entorn,per cert,com van aquestes cabres per l'entorn!!!!! sembla que tinguin que matar-se despenyades per les parets!!

El dia no ha estat gaire bo,climatologicament parlant,i he preferit no entretindrem gaire fent fotos per no perdre excesiu temps,ademes,no a parat de bufar aquest ventet que fa que s'et vagi caient el empipador "moquillo" del nas...
De les 12 tirades que marca la guia de Montserrat sur,jo n'he fet 6 empalmant alguns llargs,i ha sortit un temps força bo per tindre 320 metres,he tardat 3 hores 45 minuts.
El tram on mes he disfrutat ha estat en el tram de 6a amb roca perfecte i pati inmillorable,on he tingut que fer un parell de paradetes per enreredir el nus de retencio.Aquest es el llarg mes assegurat.

Us explicare la "meva versio" de la baixada d'aquesta via,ja que es aqui on mes dubtes he tingut durant la jornada.
Despres d'arribar al cim tenim que seguir direccio nord,com si seguisim escalant,i anar superant petits resalts i agulles sempre amb tendencia d'anar a la dreta,fins hi tot hi ha moments que entrarem dins del bosc i d'altres que anirem vorejant trams de roca.Aquest tram encara fa una mica de pujada fins que ens incorporem a un sender que ve de no se on pero que segueix la mateixa direccio que nosaltres.Aquest sender ja es mes transitable i esta marcat amb marques groges.
Tardarem molt poc en trobar-nos un corriol que es desfa del nostre cami enfilant una baixada cap a l'esquerra.Aquest es el que tenim que agafar,i esta marcat amb marques vermelles.Mentres anem baixant atravesarem un torrent el cual no devem seguir,tot i semblar que sigui el Torrent de Pont,que es el que ens porta a la Vinya Nova i que trobarem mes endevant.
Al arribar al seguent torrent el mateix corriol ja s'hi afegeix i ara si que ja estem al torrent correcte.Aqui les marques vermelles es canvien per les blanques,que seran les que ens portin al cotxe.
No us deixeu deshorientar per les restes de pintura groga i vermella que trobeu,crec que aquest cami ha estat marcat varies vegades amb pintures diferents.
A mitja baixada trobarem un altre sender a la dreta i que tira descaradament avall.La veritat es que no tinc ni idea d'on va,pero jo he tirat recte seguint les marques blanques i que en un moment m'han portat gairebe a la base de la via.D'aqui ja nomes cal desfer el cami d'aproximacio baixant fins al torrent,despres el seguim durant uns 100 metres i ens sortim per la dreta seguint el cami que ens dura a la Vinya Nova.
De una hora a una hora i mitja.

8 comentarios:

tinkpor dijo...

Noi, quin valent i fort que estàs...fer tàpia i ademés en solitari. Jo crec que no m'atreviría ni fent tot de segon.

Cada entrada al blog es una petita aventura que m'encanta llegir.

Fins ara

Gatsaule dijo...

Bona descripció, Quimi. Però m'agradaria que em comentessis quins llargs has empalmat, perquè jo fa temps que la vull fer i anar-hi sol veig que pot ser una bona opció.

Quimi dijo...

Ei Salva! no es tan dificil com sembla,pero sobretot t'ha d'agradar anar sol,perque es molt mes cansat!!

Joan: Agafant de referencia la ressenya que he penjat,vaig fer les seguents reunions: 2-5-7-9-12-13.
Per pocs metres no pots ajuntar l'ultim llarg amb els tres anteriors,es una llastima.
Molt xula per ferla sol,de debo...
Ja ens explicaras!

Miquel Sabadell dijo...

Ei dons l'has fet en un bon temps per anar sol...jo quant agafi més vel.locitat potser hi vagi en solitari, la vaig fer l'any passat i coincideixo amb tu amb la ruta de baixada.

Quimi dijo...

Bones Miquel!
Sempre be de gust saludar un altre "solitari".

jclaramunt dijo...

Ja ets valent ja! Aquest viote en solitari, jo com en Salva...en solitari només pujo les escales de casa, hehe!
Moltes felicitats!

Anónimo dijo...

La primera ascensió sí que va tenir mèrit. En Ribas a la seva època, amb el seu material. Nomès hi va clavar uns 8-10 burils. Ara hi han més de 50 parabolts. La escalada ja no és gens obligada,...
No vull liar-la ni res de tot això, però t'ho comento per que siguis conscient del que està passant amb les vies. I a sobre el reequipament va ser amb els diners i el vist-i-plau de la FEEC!
És guay escalar en solitari i mola que ho disfrutis. No et vull tallar el rotllo ni de bon tros. Però és que quan dius a l'escrit "ben reequipada" se'm cau l'ànima als peus. Gràcies i segueix disfrutant! M.Blanco.

Anónimo dijo...

Anónimo, no cal que xapis els 50 parabolts, ni que portis casc que segur que no et fa falta. I si vols ser mes home pots menjar la carn crua, duxarte amb aigua freda i anar a peu a la feina, en lloc de fer servir mijants mecànics