via dels sostres a l'aeri i el lloro a la regió de frares

Dissabte passat amb el Marc vam decidir fer una tapieta per Montserrat.Encara de camí a la muntanya no sabíem que faríem,i la guanyadora va ser....la via dels sostres a la paret de l'Aeri,via que tenia a la llibreta de projectes.

L'inconvenient mes gran sens dubte va ser la forta calor que fotía.Aquetsa paret te orientació a l'est i en consequencia patiríem unes cuantes hores al sol...vaja,una animalada...

S'ha de dir que vam patir lo nostre en alguns trams de la via,pasant jinyes importants,ja que no es del tot assegurada i te trams força verticals.

A sobre el Marc començant el primer llarg com una bala sobre les 11 del matí després de suar lo nostre fent l'aproximació per la canal.A sota el Marc recuperant el segon llarg,un dels que més vaig flipar,sobretot només començar-lo on s'ha de superar un petit sostret on no hi han expansions.

Ja el tercer llarg es va deixar fer millor tot i la verticalitat i la impresió que dona.Aquest sens dubte es un dels llargs mes guapos de via llarga que he fet desde que escalo.Mireu la foto de sota i ho entendreu...

Les reunions van siguer la nostra segona creu,ja que quasi totes son penjades i els besons van acabar per l'arrastre.

Ja només quedava un llarg fins a la "palça de Catalunya" que el Marc va superar força bè.Després vam anar a buscar la David Aparicio per acabar la paret.La guia diu que son tres llargs de 6a.Donç flipes amb els 6a's!! Jo al primer li vaig trobar passos de 6b,no se si es que no tenía el dia o que,pero vaig tibar de cinta un munt de vegades.

Al segon si que li poso 6a,i al tercer no se,com que ens vam escaquejar del bombo final em va semblar V+ potser.
A sota tot just començar el primer llarg de placa de "6a"...

Per fi després d'un munt d'hores arribem a les antenes per fer-nos les fotos de rigor...jejeje

Enhorabona Marc! La teva primera a l'Aeri!

El dia 3 d'agost del 2006 vaig intentar fer la via Realitat Virtual al Lloro de la regió de Frares Encantats en solitari.Feia poc que escalava sol i per mi va ser un bon repte.

Després d'escalar sobre els 200 metres i situar-me sota el sostre final envoltat d'uns avismes enormes em va recorrer una sensació de por per tot el cos.

Ni tan sols sabía si es podía superar un sostre amb el soloist.No podía enfrentar-me a algo així amb aquesta sensació dins meu.Vaig decidir rapelar per on había pujat deixant el cim del Loro a 15 metres del meu abast...

Donç be! Uns cuants mesos han passat i ha arribat el dia de treurem l'espina.

Dilluns al migdia encaro la carretera de Manresa amb molta ilusió per començar l'aventura,com no,en solitari.

-El primer llarg es deixa fer bé per la canal.S'ha de pasar per llocs estrets entre les dues parets,es ideal per escalar a l'estiu ja que no hi toca el sol mai.

-El segon comença amb un parell d'apretades amb roca no gaire bona,pero que superarem bé amb la técnica de xemeneia.Aquest llarg es força curt.Fins aqui les assegurançes justes.

-Al tercer ja comença el ball de les xapes,mare meva! gairebé puc xapar dues sense mourem d'un sol punt! Es un pel exagerat,ja que té la mateixa dificultat que els llargs anteriors.Pero no ens queixarem oi?Al final d'aquest si que hi ha una alejillo d'uns 7 metres,pero amb la técnica de xemeneia i una mica de decisió ens ho pasarem genial.

Fins aqui he pujat empalmant i m'ha donat uns 68 metres de via...buf! quasi tinc que improvitsar reunió..

A sota el començament del cuart llarg amb el seu "miler" de xapes.

-El cuart es força curt,i com que tinc l'intenció de seguir empalmant deixo una cinta cada 7 o 8 xapes,pero les utilitzo totes per progresar.Aquest es el primer llarg d'Ae oficial que surt a la guia,pero es pot forçar en lliure.

-El cinqué ja cambia la cosa,es fica bastant dret i ens haurem d'esforçar en algún pas a sobre de l'ultim esglaó de l'estrep.

-El sisé el segueixo empalmant tot i tenir cinc cintes penjant de l'arnés.Aquest combina algún pas en lliure al principi i al final del llarg.Aquest l'he hagut de repetir ja que la corda m'ha fet de les seves i s'ha enganxat en unes arrels (coses dels solitaris...)Fins aqui he utilitzat uns 60 metres de corda.
-El seté llarg ja son paraules majors.Es un llarg molt guapo que supera un desplom força pronunciat amb un pati increible,pero el desplom no concentra la major dificultat,sino un parell de passos només sortir de la R per encarar el desplom,exactament en un bong rovellat que hi ha i que obliga a fer un pas "de fé" per superar el tram sense pensar que pasaría si petés...

A sota a punt de remontar el seté llarg amb els braços contents.

-I per fí la joia de la via,el sostret de tres metres que dona pas al cim.Comença l'espectacle,estem a dos cents metres de res que ens pugui parar en cas de caiguda,l'aire bufa per donar-me la benvinguda a la meva fantasía que tant he somiat de fer realitat.

Vaig amb molta calma assaborint cada pas,cada parabolt,cada mirada a l'horitzó,seguint el volt dels ocells que observen la meva proessa personal.Ja estic totalment penjat dels estreps,es una passada les sensacions que tinc,per molts no serà res,per a mí s'ha parat el temps.

Tardo 15 minuts en avançar tres metres,ja soc al vértex del sostre excelentment equipat.Un núbol passatjer deixa pas al sol que enlluerna el meu camí a seguir.

Un parell de passos de nadador sobre els estreps i arribo de seguida a l'ultima reunió amb una satisfacció que omple tot el meu interior.Només cal rapelar i recuperar,la rutina del solitari que tantes alegríes m'ha donat.

En total no han arrivat a les cinc hores.Ara toca fer el ràpel just de 35 metres fins una sabina on podrè fer el segon que em deixa al corriol de marques blaves.Després rodejaré el Lloro fins trobar una canal entre l'Asiatica i aquest,on es pot baixar a peu fins trobar les instalacions de rápel que ens duran a l'inici de vía.