sábado, 10 de octubre de 2009

escapadetes suculentes

Ja fa unes setmanes que el Sergi i jo quedem de tant en quant per repetir alguna vella glòria de St. Llorenç.Desde que el Mohawk em va dir que va reequipar a la paret oest del Cap de mort em anat fent feina per allà.Sortides improvitzades a propet de casa per no perdre el contacte del tot amb la roca.
A sota el Sergi a la reunió intermitja de la via Matiné.

El primer dia vam fer potser la més clàsica del sector,la Camel,una via que sense tindre grans dificultats et fa apretar els dits amb passos i roca bastant bons,sobretot ens va sorpendre la constància en el grau durant tot el primer llarg,no com d'altres vies on es concentra el nivell entre dues xapes.
El segon llarg ofereix la millor roca que ningun escalador pot trobar,sembla que l'estrenis tú per primer cop.
A sota,jo en els passos difícils de la via districte apatxe.

En un altre excursió vam fer la via Matiné,que discorre paralela a la Camel.Aquesta via només té una secció dura en el primer llarg,6b/A0,on el mestre Sergi la va encadenar de primer i estrenant les cordes bessones,buf! quin valor,sense la seguretat del gri-gri.
A sota descansat de l'apretada de dits al cim de la paret.

L'última incursió en aquest sector la vam fer intentant la Districte Apatxe,la més difícil amb diferència.Una primera secció amb passos sobre fang de la zona amb algun alejillo per continuar amb un altre amb millor roca però amb nivell de 6c que ningun dels dos va poder superar netament.Tot parabolada.
I per fí aquest matí he pogut tatxar una via de la llista de pendents,la Monistrol.Fa temps vaig encadenar el primer llarg,però mai he continuat pel sostre tant suculent que segueix al segon,i com sé que al company li xiflen els sostres en artificial,perqué no probarla?
A sota esperant al Sergi penjat a l'incomodísima primera reunió.

Com he dit abans,el Sergi estava desitgós de fer el sostre,i li he deixat que s'el fes de primer,jajaja,quin patiment e?,però ha estat divertit,sobretot quan se n'ha adonat que les últimes assegurances eren xapetes de cocacola rovellades i reforçades amb filferros...

La tercera tirada és de pur tràmit,ja que l'hem fet amb A0's poc complicats.Seria un bon llarg en lliure si estigués millor equipat,ja que la roca torna a ser de la millor.
A sota jo arribant a la segona R després del sostre de la Monistrol.
Com que ens quedava una estona abans de dinar ,despres de baixar per la acanal de les Gaites hem probat una via que vaig intentar fà molt de temps i recordava que era molt dura.Aquest cop no l'he trobat dura,sinó mega-dura,l'he pujat tota amb l'estrep.
De fet no sé quin grau té,així que els coneixedors de la zona ja teniu feina i aviam si m'ho podeu dir.A la web del Pere surt ressenyada com la vía número 2 de la paret del cap de mort,i surt com via d'Ae.
A sota el Sergi lluitant contra la via sense grau.


4 comentarios:

Mohawk dijo...

Fiera!

Encantat de tornar-te a veure. De la via del Cap del Mort no et puc ajuda, no l'he fet, però de la Paret Oest, t'he de recomanar la Reencuentros amb entrada directa, una via boníssima i com deien abans "para hombres", ja, ja, ja...

A tibar-li!!

Quimi dijo...

Ei!

Igualment!
Donç l'apuntare per ferla pròximament,aviam com surt aixó de l'entrada directa "pa los hombres" jajaja.
Arreveure!

PGB dijo...

Ole Quim! quina bona tatxada!!!!

Jo només he fet la Matiné, i sobre la punta Monistrol... brbrb quina por aquell artificial al sostre podrit amb xapes de llauna de coca-cola! No crec que m'hi vegin pas! ;)

Quimi dijo...

Ei Pere! Que el sostre de la Monistrol està equipat amb bolts.També n'hi ha algun a la primera tirada,el resto ja no...

Tela amb el primer llarg de la Matine e?