L'inteció era pujar per la canal del Verdet fins al cim per després baixar esquiant per l'enforcadura.Un repte bastant suculent,ja que mai m'he calçat uns grampons ni he tocat un piolet,ademés auriem de fer tota l'activitat carregats amb els esquís i la planxa d'snow.
Sortim del refu sobre les 8 i quart sense preses i començem a pujar sense gaires problemes.Poc a poc ens acostumem al pes de la motxilla fins que no és ningún inconvenient.
Cada vegada trobem més neu en el recorregut,i ens alegrem molt de poder seguir la traça que han obert dos excursionistes que van més endavant nostre.La situació va creixent més en quant a problemes per progressar.La neu és molt toba i a cada pas ens enfonsem fins el genoll.Que poc ens imaginàvem que la situació es pronunciaria encara molt més.
Ens trobem gairebé enfonsats contínuament fins la entrecuixa,fer el seguent pas és en ocasions no és posible degut a la pronunciada pujada.Ara estem anant a un ritme extremadament lent i extremadament extenuant.Qui ho diria que sóm a mitja pujada del Pedraforca!
Al cap de poc ens creuem als excursionistes que anavem davant i que tornen al refu,ja que el temps enpitjora i no es volen emmerdar a la pala final de la canal.Els hi agraim la feina d'obrir traça i seguim pujant amb l'intenció de veure la pala de neu que remata la pujada fins al coll de Verdet,pero siguent conscients de que no fariem el cim.Ara ja neva amb molta insistència.
El resto de l'excursió no cal que os ho expliqui oi? ens calçem els esquís i enfilem una baixada fins on s'estreta el camí de tornada i on ens ficarem de nou els grampons per tornar al refu.L'última hora de camí la vam fer sota la pluja per culpa dels 6 graus de temperatura que hi habia a la zona.
Suposo que hi tornarem algún dia,però ens informarem millor de l'estat i la quantitat de neu...
3 comentarios:
Taaaanki Quimi, bow!
ës una sortida IMPRESSIONANT, molt guapa...la vam fer amb la LILa i les taules fa un parell d'anys o tres..no recordo..pero cal tenir en comte algunes coses:
1) la "baixada" si no vols anar petat, millor pujar i baixar per l'enforcadura...Quan aneu de "pujada" fixa't amb un tallafocs que hi ha aproximadament una mica abans ( crec ) de passar sota la paret de Cabirols...duu directament a la Carretera...per sota del parquing del mirador...és un bon descens si enllaces la enforcadura amb aquest tallafoc...( hi ha un minipateo des de la sortida inferior e la canal fins el tallafoc...en horiutzonatl.
2) el descens de la canl, a la part baixa DESVIA't a la teva dreta...evites un embut amb un bon salt o un tram de roca...molt guapo.
3) apart de la aprox, si pujes pel verdet amb el pes a l'esquena OJU que hi ha un tram delicat ( grimpada) on segons si hi ha neu, glaç o roca has de anar amb compte...un cordino i un parell de friends no van malament en previsió...sempre hem anat a pèl però en estiu hi ha hagut algun accident molot greu...oju...
La putada es que un cop a dalt pe pujar al Calderer ( evitable al final si aneu molt petats), tens una sèrie de pujades i baixades per collets i canals de la cresta que fan que arribis MOLT PETAT al cim i aleshores a la baixada les cames es ressenteixen...
Salut bow...i quan la muntanya vulgui!!!!
Content de tornar a llegir-te Quimi!
a seguir-ho intentant, que a la muntanya, sempre mana ella.
Ok Tranki! prenc nota per la pròxima...veig que no som els primers iluminats que provem aixó...
Bones Jaume! aviam si m'animo i començo a fer activitat de veritat que entre una cosa i l'altra he estat parat força temps
Publicar un comentario