Km vertical Galatzó

Hoy hemos celebrado el Km Vertical, en la Finca Galatzó. El recorrido ha comenzado en el parking de la Finca Pública y ha consistido en la subida, por el recorrido de Ses Sínies, hasta el Puig de Galatzó.

El día ha amanecido nublado, pero ni la niebla, ni el agua han impedido que estos fantásticos deportistas se enfrentaran al, ya de por sí, difícil recorrido de 8km y de casi 900 metros de desnivel, con una pendiente media del 15%.

Desde aquí, os animo a realizar el recorrido un día de buen tiempo, pero ni os penséis que lo haréis en un tiempo parecido. De hecho, entre la subida y la bajada os irá justo hacerlo en todo el día!

FONT:Facebook Finca Galatzó

Soc al comte enrera del meu primer km vertical,sota l'arc de sortida em batega el cor a 200,la noia de l'organització ne sé que em diu ja que porto la música a tota òstia i no m'entero...bé és igual...3,2...,1... sortida! activo el gps i dedico un somriure a la familia que m'anima desde la valla,per fí em trobo corrent pels camins d'aquesta finca en direcció al cim del Galatzó

No tarda gens a començar a ploure amb força mentres em submergeixo dins la boira cada cop més espessa,els primers quilòmetres es fan pessats ja que la pendent és pràcticament nula i és el terreny que menys m'agrada per anar ràpid,el típic fals planer on sembla que no avancis mai.

Amb en Tòfol Castanyer

Preparant el gps

La futura campiona!

Pràcticament tots els inscrits,poca quantitat però molta qualitat.

La sortida ha sigut individual amb intervals d'un minut,així que de moment em trobo corrent sol després de 4 quilometres sense pràcticament desnivell.Els bessons ja començen a patir i per fí arribo al desviament on comença lo divertit,la pluja no ha perdonat i ja estem ven molls amb el terra relliscós i una boira que no ens deixa tindre referències.De sobte m'adelanta el corredor que ha sortit d'arrere meu,que cabró! Aixó vol dir que porta un temps d'un minut millor que el meu.Intento seguir-lo però al cap de poc s'escapa.

Passen els metres i mentre intercalo trams corrent amb trams caminant per la forta pendent m'adelanta un altre corredor,aquest cop sí que logro seguir el seu ritme.Just abans de començar un tram de baixada adelantem el que suposo que ha sortit davant meu.Al moment m'adono que el corredor que estic seguint no se li dona bé baixar i menys amb el terra plé de pedres molles i fang així que no dubto en tornar a rebasar-lo i intentar accelerar el ritme.

De seguida atrapo al primer atleta que m'ha adelantat a la pujada i també el deixo enradera,estic baixant ràpid per afrontar la segona part de l'ascensió quan de sobte m'adelanta en Tòfol a tota màquina,quina bèstia! No perdo passada i em fico radera seu saltant pedres,esquivant forats i accelerant com mai en una baixada a mort,només reso per no torçar-me un turmell en una d'aquestes roques amagades per la vegetació.En poca estona i passat el km 7 torna la pujada on em torno a quedar sol.Ara el vent és més fort que mai i la cosa s'està fent dura,la boira i la pluja no volen marxar i les cames ja estan patin de valent.

Durant una bona estona torno a còrrer junt als dos companys que havia adelantat a la baixada,ens anem canviant les posicions mentres afrontem rampes realment dures,de vegades corrent,caminant o a quatre potes,fins que passat el km 8 de sobte acceleren una mica més deixant-me enradera i fotut psicològicament.
Creia que quedava poc però en un momnet on la boira escampa miro amunt i comprovo que la muntanya no s'acava en lo que m'arriba la vista....buff,m'aturo,respiro,estic sol en mig d'un mar de pedres molles i traicioneres.Em prenc un gel que porto de reserva i continuo endavant intentat mantenir un ritme constant i no fer cas del dolor a les cames i als pulmons que es neguen a seguir oxigenant amb eficàcia els músculs.

Passat el km 9 la cosa es fica encara més dreta,moltes estones vaig a quatre grapes superant trams verdaderament empinats que fan que caminar i respirar a l'hora sigui tot un repte,perquè aquí ja no puc fer més que caminar,què lluny trobo els camins amples del principi on corria a 4:30 el km,ara vaig a un ritme de 11 min. el km i només dessitjo arribar,el gps em marca que he sobrepassat el km 10 i segueixo pujant.Em mosquejo una mica perque l'organització va anunciar una cronoescalada de 8 km,però tant se val,ara ja ha passat,arribo a un replanet i em trobo els corredors que m'han precedit arreserant-se del vent.És la meta i el final de l'ascensió! Una persona de l'organització anota el meu temps en un portàtil i em dispara una foto,després m'indica on hi ha aigua i unes xocolatines per reposar-me una mica.
Temps total de l'ascensió 1h 18' amb 10,17km de longitud i 965 metres positius acumulats.

Destroçat però satisfet

Junt amb Tom Owens de l'equip Salomon UK

Apunt per afrontar la baixada

Ja han passat uns minuts i és l'hora de baixar d'aquí dalt,i quina millor manera que fer-ho a peu,així que agafo unes quantes xocolatines i aigua i xino xano començo la llarga baixada fins l'aparcament,és una bona manera d'cabar un dia de competició tot i que el fred i la boira del cim no ens ha deixat disfrutar del triomf d'arribar fins aquí d'alt.