Ferrada Regina

Per fí trobem el dia que anem a fer aquesta ferrada de la que tothom en parla,llàstima que no poguem siguer tots els que voldriem però segur que hi tornarem ja que val molt la pena.

Vista desde l'aparcament

Començem vora les 9 del matí amb moltes ganes i forçes devorant metres i grapas que enfilen amunt a discreció.

Gràcies Marc per aquest fotón

De seguida arribem a un dels punts estrella de la via,el pont penjant que creua de l'agulla fins la paret,aixó només fà que ficar-se calent i divertit.A la sortida del pont encarem un tram llarg i dret on disfrutem de valent!

Mar sobradíssima obrint camí

El seguent és el Marc

Arribant a la paret

Quasi sense pausa comencem a encarar trams llargs on guanyem molta alçada i on cada vegada podem disfrutar de millors vistes del pantà d'Oliana.

Amunt amunt!

El dia va ser molt assolellat i fins i tot ens vam posar morenos...

L'equip al complert

Foto de disseny

En ocasions l'equipament era una mica deficient,però nomès calia ficar-hi més atenció per superar el tram i ja està.

Tram desplomat abans d'accedir al "paso de la fé".

El Marc després de 3 hores de ferrada va decidir probar si el disipador que haviem llogat feia bé la seva feina i després d'enfilar-se uns quants graons del desplom va caure davant meu un bon troç deixant-nos amb la boca ben oberta,crec que encara té l'arnés tatuat a la panxa,i el dissipador ni es và immutar,jijiji...de tot se'n apren!

Bones vistes cap abaix en un tram de travessa

I per fí arribem al cim d'aquesta tàpia després de quatre hores trepant per cables,cadenes i ferros.Satisfets amb l'experiència comencem a baixar pel camí de retorn tot comentant la jugada i flipant amb les muralles de pedra que amaga aquest lloc.

Panoràmica cimera

Però no podiem deixar tancar aquest dia sense una bona birra entre les mans .Ens aturem a Oliana a fer un moç i després continuem cap a casa tot parlant de quina serà la seguent??

La cirereta del pastís.