Do you remember ?

Hi ha gent que em pregunta perquè no torno a escalar,i la veritat,jo encara no sé perquè m’enfilava per les parets abans,puposo que no hi ha un sol motiu sinó varis.De fet ara tinc coses a la vida que m’onplen igual,però no vol dir que no pensi en aquella època,fins i tot diria que no passa un dia que no m’enrecordi d’algún moment viscut penjat a la vertical,sobretot els dies que anava a escalar sol.

En aquells dies d’aventures solitàries m’ho vaig passar tant bé que vaig arribar a pensar que si algún dia,pel motiu que fos,abandonava aquest món,jo ho faria ben tranquil d’haver aprofitat el meu temps lliure al màxim.

Ara,i desde fà temps,per suposat que no penso el mateix.Tot tè un moment i sé que tornaré a trepar,però sense oblidar-me d’aquells dies on flotava en un mar d’endorfines a l’acabar alguna via tot sol.

Jo sempre dic que vivim dels records,de vegades es disfruta més recordant moments que no pas al moment de realitzar l'activitat.Per aixó faig un recull de les vies escalades en solitari més importants per mí entre el 2005 i el 2011 ordenades cronológicament.

Puc afirmar que gairebé ninguna via la vaig alliberar tal i com manen les directrius de l’escalada,però el meu repte,en quasi tots els escenaris,va ser sortir per dalt i disfrutar.Rés més.

(Fotos extretes d’internet.El traç dibuixat marca el recorregut aproximat de la via).

PUNSOLA-RENIU al Cavall Bernat de Montserrat

Mítica via Catalana on em vaig estrenar com a solitari de via llarga.

La vaig suar moltíssim i vaig aprendre molt de tots els errors que vaig cometre escalant-la...que no van ser pocs...

Arribada al cotxe de nit.

EL PURO de Riglos

El primer llarg em va assegurar la Vane,després tot sol fins al cim.

Arribada a dalt plovent.

Escalada histórica,mítica e imprescindible de la zona.

MUSICAL EXPRÉS a la Roca dels Arcs

Encara no sé com vaig passar pel mal·leit sostret del segón llarg,i molt menys com vaig sobreviure als alejes de l'últim llarg.

Un bon cap de setmana amb el campament base a peu de paret.

ARESTA BRUCS de la Vinya Nova

Una de les més llargues de Ca la Montse.

Tot i que molt discontínua  em va agradar molt.

ESPELUZNANTE  a la Pared de la Virgen (Granada)

 Segurament una de les que més em va costar.

Grau apretat i s'ha d'escalar entre xapes (i creuar el riu abans...)

Integral a la Paret de les Bagasses (Terradets)

 Combinació de les vies Tutti Frutti,Reina-Puig i CADE per planxar aquesta tàpia de 500 metres en 7 hores.

Va ser el meu segón intent,al primer em vaig embarcar a la via Mercheli i vaig perdre moltíssim temps,fent la retirada el més sensat.

GAM del Bisbe

 Sense saber el renom que tenia aquesta via m'hi vaig fotre el dia més fred de la meva vida.

A cada reunió havia de fer esforços per no baixar-me,però la persistència del moment va fer que ara pugui escriure aixó.

Em vaig embarcar a la via veïna desde la penúltima reunió,i retrobar la via va ser un "xou".

REALITAT VIRTUAL al Lloro

 Aquesta em va sortir al segón intent.La primera vegada vaig girar cua just a sota el vec del lloro impresionat pel sostre.Realment,no sabia si amb l'aparell que m'asegurava podia escalar un sostre tot sol.

Vaig tornar i vaig flipar amb el pati que hi ha a l'últim llarg.

Via d'aventura pels interiors de Montserrat, a la canal,i grandiositat als últims llargs.

El Lloro,per mí,el monólit preferit de la muntanya.

ANTÓNIO GARCÍA PICAZO a l'Aeri

 Per mí aquesta va marcar un abans i un després.

També la vaig tombar al segón intent separat per més de 2 anys.

L'inici del segón llarg sempre em costa horrors,compensat per una pedalada màxima a plena paret de l'Aeri.

Vaig tardar 6 hores i mitja.

Encara recordo el crit que vaig fer al arribar a l'antena,tot deixant-me caure al terra de ciment.

GALLETAS al Mallo Fire

 Via amb algún llarg exposat,sobretot els que hi han abans de la mega chemeneia,encara em tremolen les cames.

Achicharrada máxima degut a la forta calor.

Al cim,no em vaig poder ni aixecar del vent que fotia.

6 hores.

DESIREE al Cavall Bernat.

 No tinc gaires records d'aquesta escalada.Sí que recordo que hi vaig anar sense ressenya perque un dia havia vist a l'inici de la via el nom escrit.

Evidentment,a mitga escalada em vaig perdre entre les vies que creuen i vaig haver de trucar a casa perque m'indiquesin,amb el llibre de ressenyes,on cony em trobava i per on tirar...en fí...

SANCHEZ-MARTINEZ a la Paret de Diables

 També al segón intent vaig tindre sort de recórrer aquesta maravella.

En un dia emboirat i en poc més de 5 hores vaig arribar al cim.

El pitjor,amb diferència,van ser els llargs superiors de 6a.

La vaig escalar amb unes quantes cintes,un sol friend que no entrava enlloc i una sola corda simple de 40 metres.

Vaig escalar fins a meitat del tercer llarg sense encordar-me,evidentment,utilitzant les xapes per progressar.

LA FESTA DEL PACA al Peladet

 I per fí la meva primera "festa",rés a veure amb l'artifo desequipat però sí que s'ha de completar amb catxarrets.

Molt divertida i acrobàtica al començament.

Content d'alliberar amb totes les de la llei l'últim llarg de 6a

TIM a Sant Jeroni

Salvatge,sola i allunyada,però quí es pot resistir a escalar la xemeneia més llarga de Montserrat?

Encara li estic donant petons a la xapa que hi ha després de sortir de la travessa que hi ha al penultim llarg.