tozal del mallo a ordesa

Quan vaig visitar el parc d'Ordesa i Monte Perdido l'estiu pasat vaig quedar totalment eclipsat per una impresionant muralla anomenada Tozal del Mallo.Mai em cansarè d'observar-lo i admirar-lo.Desde qualsevol angle que es miri es la paret en que qualsevol escalador desitgaría sortir victoriós per el seu cim desprès d'una jornada d'autentica escalada vertical amb un dels millors patis del país.

Donç dijous al vespre per fí fa prou bon temps per fer un atac a aquesta tapia,així que desprès de tres hores i mitja de coduir arribo a "la pradera" d'Ordesa on pasarè la nit dormint al cotxe.

Em llevo a les 8:15,esmorzo i començo a caminar amb tots els bàrtols.
Deseguida entro en calor amb les primeres pujades del sender que va direcció al Circo de Carriata.Gairebè en totes les ressenyes que he vist diuen que hi ha entre una hora i quart i una hora i mitja d'aproximació.Donç com diria me mare...naranjas de la xina!!!

Jo no se si es per el refredat que he pasat les ultimes setmanes o perque la motxilla pesa gairebè 20 quilos,pero va ser una aproximació agónica amb un desnivell implacable i constant que arriba fins casi els 700 metres.

Aixó no ho había previst.Estic al peu del Tozal despres de dues hores infernals de pateo solitari amb les espatlles maxacades,pero es que encara em queden 70 metres de grimpada selvàtica fins a peu de via.

Com sempre ja estic pensant en que aixó no acabarà bè,pero continuo endavant,almenys probarè uns metres de vía.

La sorpresa ès major quan comprobo que hi ha una cordada iniciant la Ravier.Tindrè que esperar una mica,cosa que em fica un xic mès nerviós.


A les 11:45 començo l'escalada,un quart d'hora avanç del temps límit que m'habia autoimposat per começar i que creia segur per poder tornar amb llum.Recordem que el descens son mil metres de desnivell fins al cotxe...

Nomès al primer llarg ja flipo amb lo inflats que es posen els braços,la vía pinta molt bè,pero el cap ja fa de les seves.Arribo a la primera R i valoro tot l'esforç que em queda per fer i les forçes que tinc,la balança es decanta cap al costat de la retirada,no estic al millor lloc per fer animalades,ademès demà podría anar a trepar a Riglos i seguir aprofitant el pont.

Dit i fet,començo els ràpels tot mal-leint la meva pèsima planificació de la excursió (sobretot la mega aproximació).A peu del Tozal recullo tots els estris i començo a flipar perque no trobo les claus del cotxe per en lloc,miro per tots els racons de la motxilla,pero a qui vull enganyar,la butxaca on les duia te la cremallera oberta...

Per acabar de rematar no hi ha cobertura en tot el parc natural,nomès n'he tingut una mica a peu de via,així que torno a escalar els 70 metres asquerosos de rocas,terra i herba per contactar amb la Vane i demanar ajuda.

Em quedat que en quant plegui de treballar pujaría amb algú fins a Ordesa amb el joc de repost que tenim a casa,i si,ja ho sè,el tindría que haber portat al cotxe.

Despres de fer tot el descens xino-xano mirant el terra per si les veia (vaig acabar maregat) arribo al cotxe,ara toca esperar,i esperar,i esperar.Desprès de cinc hores arriben uns nois a la furgo del costat amb aparells d'escalar i cordes,m'acosto i tot xerrant em diuen que son ells els que estaven a la Ravier i a una via veina.

Tinc que agrair a aquesta bona gent de Girona,que son collonuts,la seva companyia i els seus macarrons que van compartir amb mí,bueno,i les birres i el vi...En Josep,en Pitu,en Carles i l'Albert.Tinc el vostre telèfon,segur que un finde d'aquests us trucu.

A les 23:30 arriba un cotxe amb la meva noia l'Ivan i la Eli que venen a rescatar-me,merçi a vosaltres tambè,sè que treballaveu a l'endemà.

Em despedeixo dels meus nous amics i anem cap a Torla on desprès de plorarli una mica a l'amo d'un restaurant aconseguim que ens fagi uns entrepans per el camí.

Arribem a les 4:30 a casa amb dues parades de la guardia civil incloses buscant drogues per dins el cotxe,fins i tot em van tocar els collons.Si jo nomès vull arribar a casa! Em sembla que lo de Riglos ho deixarè per un altre cap de setmana...