Vam decidir fer l'aproximació per el mateix corriol que porta a la Laponia.Una vegada davant d'aquesta només cal fer el porc senglar una estona per arrivar a peu de vía,be,a peu de vía no,primer s'ha de fer una grimpadeta fins arribar al lloc.Una vegada arribats i esgarrinxats ens preparem per superar el primer llarg que es fa en Ae excepte els ultims metres fins la R.
A sota jo superant aquest llarg.
El seguent,es l'estrella de la vía,una chemeneia en diagonal que recorre tota la gran llosa de la paret.Había llegit que en aquest llarg era fàcil deshorientar-se,pero no hi va haber cap problema,només s'ha de seguir lo llógic,ni sortir per dalt,ni anar arran de terra,així fins sortir de la llosa.Com que no hi han assegurances dins la chemeneia vam decidir desencordar-nos i ferla tots dos junts,i va ser una bona idea,ja que vam poder estar fent el mono plegats una bona estona.
El perill de caure cap abaix es mínim,la roca no es la millor de la muntanya,pero sens dubte es un llarg diferent i a l'hombra!
El seguent llarg despres de la llosa tampoc defrauda,surt per una placa en diagonal a la dreta i despres s'enfila per un esperó força aeri on podrem forçar bons passos ben assegurats.
A sobre el Sergi a la penúltima reunió i a sota jo començant el llarg de l'esperó aeri.
La vía ens va agradar molt,com a mínim es curiosa i la recomano tot i l'aproximació un pel selvàtica que te.
A sota el lesionat Sergi i jo al cim de la miranda de la portella.
2 comentarios:
Ep Quimi! amb la calor aquestes vies a l'ombra són ideals. Veig que vas disfrutar, per cert, que en vàreu fer de les cordes a la fissura? no molestàven a l'esquena?
Molt bona la foto de la segona reunió, es veu be la llesca de roca de la fisura!
Hola Jaume! La via ens va agradar molt.Com que no tenim cordes besones acostumem a escalar amb la d'esportiva.Dins la fisura un dels dos portava un cap de la corda lligat a l'arnés,i quan vam arribar a la seguent reuniò vam acabar de recollirla.
El que si ens va molestar va ser la motchilla,va ser una cagada portarla a aquesta via,pero al final ens la vem lligar a l'arnés amb un baga llarga i mentres escalavem la bossa la duiem per sota nostra,va anar força be i no s'enganxava enlloc.
Arreveure!
Publicar un comentario