el retorno del quimi

Be! ja tornem a ser per aquí despres de voltar una mica per la península.Una primera setmana voltant pel nord visitant les principals ciutats del País Vasc i Cantàbria i com no,cuatre dies visitant els llocs més emblemàtics del Picos d'Europa.
A sota una foto mentre visitavem el parc natural i reserva animal de Cabárceno,un lloc sorprenent on els animals típics dels zoològics tenen grans extensions de terreny per viure.

També hem tingut temps de relaxar-nos a les platges del Cantàbric on pasàvem les hores fent coses que normalment no fas...(foto de sota)

I l'excursió estrella (per a mi) de les vacances va ser fer l'aproximació al Naranjo de Bulnes on ens vam quedar a dormir al refugi i vam baixar a l'endemà.

Aqustes fotos son de la caminada de quasi 4 hores que hi ha per arribar a peu de Naranjo,una delícia per als qui adoren les muntanyes i tot una gesta física per les que no tenen ningún interés en arribar allà dalt,pero es lo que té ajuntar-se amb una persona mig cabra mig mono... ;D

També vam estar entre d'altres llocs als Lagos de Covadonga i a Funte De.Diguem que vam rodejar tots els "Picos".

A la setmana seguent,que vaig estar per Terrassa,em va donar temps a fer una trepada en condicions amb el Miki a l'escola de Mont-Ral.I vam pasar tot el dia i ens va sorpendre el grau "apretadet" de les víes,pero ens va encantar el lloc i segur que tornarem a descobrir més sectors.A destacar el 6c de 25 metres a vista del mestre Miki despres d'haber provat 5 o 6 vies...aquestes series a la Soleia fan efecte e Miki!!

A sobre el Miki a la primera vía del dia.Un 6a+ que puja per l'esperó on tots dos coincidím que li falta un plus per estar ben graduada.

A sota jo tantejant un 6c que despres no encadenaría ni de lluny,pero segur que tornarem...

La meva tercera setmana de vacances torna a coincidir amb las de la Vane i tornem a carregar el cotxe enfilant cap a casa dels pares a Granada,per si feia poca calor...

La meva mare ja m'esperava amb l'arnés posat i un dels díes vam anar al parc natural del Torcal,a la província de Màlaga a fer unes apretadetes.

A sobre me mare escalfant amb un cuartillo de la zona assegurada per la Vane i a sota fent la vía veina de cinqué grau ja apunt de que el sol ens guanyés tot el terreny i donguessim per acabada la jornada.

Encara vaig tindre temps de fer una de les meves en solitari i vaig anar a intentar obrir una nova vía a l'escola de Los Vados,molt a prop de Motril i de casa els pares.

Vaig començar just al costat d'una caseta de llum que hi ha a la dreta de la nacional en direcció Granada.

Es la primera vegada que utilitzava els claus i van anar de conya.També portava cinc friends i els tascons,ademés de l'espitador que utilitzava cada 30 metres per ficar un spit (llógic) i així assegurar-me una retirada.

La roca d'aquesta tàpia en concret té molts blocs trencadissos i força matolls de punxes,pero l'ànsia d'obrir una nova vía em feia anar amunt,fins que a 15 o 20 metres d'acabar la paret em vaig trobar amb un mur massa precari per escalar-lo,i ja cansat del mateix tema vaig decidir baixar.

A sota el recorregut aproximat on el nivell mig deu ser el cuart grau amb passatjes de cinqué i una longitud d'uns 150 metres.

Així que després d'una setmaneta de relax,aquesta vegada pel sur,ja tornem a ser aquí per afrontar els últims set dies de tranquilitat laboral i de tranquilitat al volant,i es que he sumat vora els 6 mil quilómetres al contador del cotxe...bufff