homedes a la nord del pedra

Ja feia molt de temps que no sortia a escalar amb el Pere,de fet crec que no habíem fet mai una tapieta junts,així que hi vam ficar soluciò ràpid.
Tan ell com jo volíem estrenar-nos a la nord del Pedraforca i el Pere em va proposar la vía Homedes,algo facilet per començar a coneixer la nord i a coneixens a nosaltres com a cordada.

El dia va començar fort amb una aproximació d'aquelles de "tira parriba sin mirar lo que queda".
Un cop a peu de vía ja es nota l'ambient que volíem,fa una mica de fresca pero s'en va rapid a l'hora de començar a pujar.
Comença el Pere a fer el primer llarg sense gaires problemes,si no fos perque va acabar a la R de la Pany...pero res que no es solucioni amb una petita travessa ;D
A sota jo recuperant el tercer llarg.

La veritat es que em va sorpendre l'enginy del Pere a l'hora de ficar catxarrets i buscar-se la vida equipant, fixeu-se a la foto de sota la primera assegurança sortint de la cuarta R...

A sota el Pere obrint un dels llargs avanç d'arribar a peu del Gat on orientar-se era lo més complexe de la vía debut a la manca d'expansions que t'indiquin el camí.

El tram central d'aquesta vía son cuatre llargs ben assequibles de segón i tercer grau,i vam decidir probar d'anar ensamblats.

La cosa va anar molt be i vam guanyar força temps.Un altre vegada el G.P.S. integrat al cervell del Pere va funcionar de maravella i em va guiar sense pèrdues anant ell de primer.

A sota halant una mica avanç de començar l'ensamblatje.

Per als qui no escaleu us diré que aquesta tècnica es basa en escalar tots dos a l'hora separats per uns metres de corda on hi han assegurançes intermitjes que fica el primer i recull el segon.Si cau un ,l'altre actua de contrapès i frena la ciguda.D'aquesta manera no s'ha de parar a cada reunió per assegurar al company.

A sota una foto super guapa del Pere recuperant el llarg de la travessa que ens duría al peu del Gat i a punt d'encarar els últims tres llargs.

La veritat es que escalar el Gat es lo mès espectacular de la vía,la roca millora i els llocs per ficar frinds abunden,tambè es on ens vam trobar els passos mès durillos i verticals.

A sota el Pere recuperant el penúltim llarg,que aprofitant que dúiem corda de 70 metres el vam empalmar amb l'anterior i va sortir una pasada de mega llarg de 60 metres encaixant friends per tot arreu amb un pati inmillorable!!

L'ultim llarg ens reserva una sortideta una mica precaria amb el factor 2 present,ja que la roca trencada no deixa assegurar la sortida de la R com cal,tot i aixó es un llarg amb molt d'ambient.

A sota jo a mig llarg ja buscant la sortida entre les orelles del Gat.

A sota el Pere afrontant els últims metres avanç de fer cim a quasi 2400 metres!

Un ràpel per la cara oposada ens deixaría a una canal que desseguida es converteix en tartera i que ens duría al GR que porta al refugi.Una bona excursió despres de la escalada,buf!!

I com no podía ser d'un altre manera la baixada per la tartera va estar mooolt divertida i entretinguda,com que no es la tartera principal encara hi ha prou pedres per fer alguna carrera,amb millors o pitjors conequències,e Pere?