viernes, 5 de septiembre de 2008

homedes a la nord del pedra

Ja feia molt de temps que no sortia a escalar amb el Pere,de fet crec que no habíem fet mai una tapieta junts,així que hi vam ficar soluciò ràpid.
Tan ell com jo volíem estrenar-nos a la nord del Pedraforca i el Pere em va proposar la vía Homedes,algo facilet per començar a coneixer la nord i a coneixens a nosaltres com a cordada.

El dia va començar fort amb una aproximació d'aquelles de "tira parriba sin mirar lo que queda".
Un cop a peu de vía ja es nota l'ambient que volíem,fa una mica de fresca pero s'en va rapid a l'hora de començar a pujar.
Comença el Pere a fer el primer llarg sense gaires problemes,si no fos perque va acabar a la R de la Pany...pero res que no es solucioni amb una petita travessa ;D
A sota jo recuperant el tercer llarg.

La veritat es que em va sorpendre l'enginy del Pere a l'hora de ficar catxarrets i buscar-se la vida equipant, fixeu-se a la foto de sota la primera assegurança sortint de la cuarta R...

A sota el Pere obrint un dels llargs avanç d'arribar a peu del Gat on orientar-se era lo més complexe de la vía debut a la manca d'expansions que t'indiquin el camí.


El tram central d'aquesta vía son cuatre llargs ben assequibles de segón i tercer grau,i vam decidir probar d'anar ensamblats.
La cosa va anar molt be i vam guanyar força temps.Un altre vegada el G.P.S. integrat al cervell del Pere va funcionar de maravella i em va guiar sense pèrdues anant ell de primer.
A sota halant una mica avanç de començar l'ensamblatje.

Per als qui no escaleu us diré que aquesta tècnica es basa en escalar tots dos a l'hora separats per uns metres de corda on hi han assegurançes intermitjes que fica el primer i recull el segon.Si cau un ,l'altre actua de contrapès i frena la ciguda.D'aquesta manera no s'ha de parar a cada reunió per assegurar al company.
A sota una foto super guapa del Pere recuperant el llarg de la travessa que ens duría al peu del Gat i a punt d'encarar els últims tres llargs.


La veritat es que escalar el Gat es lo mès espectacular de la vía,la roca millora i els llocs per ficar frinds abunden,tambè es on ens vam trobar els passos mès durillos i verticals.
A sota el Pere recuperant el penúltim llarg,que aprofitant que dúiem corda de 70 metres el vam empalmar amb l'anterior i va sortir una pasada de mega llarg de 60 metres encaixant friends per tot arreu amb un pati inmillorable!!



L'ultim llarg ens reserva una sortideta una mica precaria amb el factor 2 present,ja que la roca trencada no deixa assegurar la sortida de la R com cal,tot i aixó es un llarg amb molt d'ambient.
A sota jo a mig llarg ja buscant la sortida entre les orelles del Gat.


A sota el Pere afrontant els últims metres avanç de fer cim a quasi 2400 metres!


Un ràpel per la cara oposada ens deixaría a una canal que desseguida es converteix en tartera i que ens duría al GR que porta al refugi.Una bona excursió despres de la escalada,buf!!


I com no podía ser d'un altre manera la baixada per la tartera va estar mooolt divertida i entretinguda,com que no es la tartera principal encara hi ha prou pedres per fer alguna carrera,amb millors o pitjors conequències,e Pere?

2 comentarios:

Anónimo dijo...

ES QUE NO TENEIS VERTIGOOOO!!!
BUENO PERE, ARA ES EL TEU TORN DE GRABAR EL QUIMI PER ALGUNA BAXADETA SEMBLANT, AVIAM COM SURT PARAT, JAJAJA!!

QUIMI dijo...

Ei!!
Que aquest vídeo ja existeix,ens vam grabar mutuament... ;D