picnic als monjos

El refredat del Sergi a últim moment em fa cambiar els plans per dissabte d'anar a fer esportiva a la sud de Montserrat.Com que tampoc puc tornar gaire tard al final decideixo anar al Serrat dels monjos a fer alguna vía en solitari i no gaire llarga.
Ja gairebè he fet totes les clàsiques del sector,pero em falta una de les estrelles,la Picnic.
A sota el Serrat dels monjos.

Tot lo que he llegit d'aquest itinerari han sigut bones opinions i crec que reuneix totes les característiques per pasar un bon matí d'escalada tranquila i agradable,ademès,avui tinc bones vibracions i em be molt de gust estar en contacte amb la roca i utilitzar els friends.
A sota la vista desde la tercera reunió.

Tot ha anat molt bé,ningun llarg m'ha deixat indiferent,tot a la seva justa mida,la dificultat,l'equipament,l'exposició,la roca,l'itierari,la temperatura...
A sota un dels passatjes que em tenien intrigat amb els comentaris que he llegit,es tracta del diedre de 6a del tercer llarg i que he superat fàcilment per l'esquerra de la placa i oblidant-me d'anar pel mateix diedre.


Cada cop que faig una vía en aquest serrat m'en vaig molt content,quasi totes les víes d'aqui tenen un llarg inolvidable,per anomenar algún parlaría de la placa de forats de IV+ del segon llarg de la Picnic,l'últim llarg de l'Alta fidelitat,la fisura semiequipada de 6a del tercer llarg de la Psicodelia,l'últim llarg en diedre fisurat de 6b semiequipat de la Bikini o la aeria travessa de 6a+ per sota el sostre a la vía Graffiti.

L'ultima tirada de la Picnic es de 35 metres amb un sol clau,pero no hi ha problemes per anar equipant,ademès en aquest clau nomès hi entra un cordinillo per el seu forat,i si no el tens,donç res,fots un friend por ahí i cap amunt.

A la fí de la vía m'he assegut a menjar una barreta energètica escoltant una mica de música amb el meu mp3,unes calades al cigarret i més mirades a l'horitzó...que bonic que es viure ostia!