domingo, 5 de octubre de 2008

picnic als monjos

El refredat del Sergi a últim moment em fa cambiar els plans per dissabte d'anar a fer esportiva a la sud de Montserrat.Com que tampoc puc tornar gaire tard al final decideixo anar al Serrat dels monjos a fer alguna vía en solitari i no gaire llarga.
Ja gairebè he fet totes les clàsiques del sector,pero em falta una de les estrelles,la Picnic.
A sota el Serrat dels monjos.

Tot lo que he llegit d'aquest itinerari han sigut bones opinions i crec que reuneix totes les característiques per pasar un bon matí d'escalada tranquila i agradable,ademès,avui tinc bones vibracions i em be molt de gust estar en contacte amb la roca i utilitzar els friends.
A sota la vista desde la tercera reunió.

Tot ha anat molt bé,ningun llarg m'ha deixat indiferent,tot a la seva justa mida,la dificultat,l'equipament,l'exposició,la roca,l'itierari,la temperatura...
A sota un dels passatjes que em tenien intrigat amb els comentaris que he llegit,es tracta del diedre de 6a del tercer llarg i que he superat fàcilment per l'esquerra de la placa i oblidant-me d'anar pel mateix diedre.


Cada cop que faig una vía en aquest serrat m'en vaig molt content,quasi totes les víes d'aqui tenen un llarg inolvidable,per anomenar algún parlaría de la placa de forats de IV+ del segon llarg de la Picnic,l'últim llarg de l'Alta fidelitat,la fisura semiequipada de 6a del tercer llarg de la Psicodelia,l'últim llarg en diedre fisurat de 6b semiequipat de la Bikini o la aeria travessa de 6a+ per sota el sostre a la vía Graffiti.


L'ultima tirada de la Picnic es de 35 metres amb un sol clau,pero no hi ha problemes per anar equipant,ademès en aquest clau nomès hi entra un cordinillo per el seu forat,i si no el tens,donç res,fots un friend por ahí i cap amunt.
A la fí de la vía m'he assegut a menjar una barreta energètica escoltant una mica de música amb el meu mp3,unes calades al cigarret i més mirades a l'horitzó...que bonic que es viure ostia!


7 comentarios:

Raquel dijo...

Felicitats per la via! Ostres, i en solitari...
Jo també vaig acabar fent el 6a per la placa... després de provar-ho pel díedre!!

PGB dijo...

Ei Bou! Tioooo que has fet quasi totes les vies del serrat!!! Guarda't-en alguna per anar-hi amb mi homeeee!! ;D

susi dijo...

noi tas fet una sargantana!!! tot solet ell, mirate'l!!. enhorabona Quimi, cada via que expliques,em fa venir ganes de pujar parets jejej.

salut!!

Anónimo dijo...

Algunes fotos fan vertigen!

QUIMI dijo...

Raquel,la veritat es que hi vaig anar directe per la plca,tinc bon ull per no enmerdar-me...

Pereee!sera que no hi han llocs per anar a trepar junts tio,lo que pasa que mai m'avises!!!

Susi,ja veig ja que estas fanàtica,aviam si el pròxim cop que anem per picos podem escalar el naranjo!

Jaumegrimp dijo...

Renoi Quimi, a aquesta via li tinc posat l'ull de fa temps, però no trobo el dia, és fàcil de protegir com dius? quin material hi vas posar.

QUIMI dijo...

Hola Jaume!
Jo la recomano,em va agrada molt.
Vaig utilitzar friends mitjans,no vaig ficar ningun alien,(perque no en tinc) ya que les fisures son mes ampletes.
Al segon llarg hi ha un fisurote que aniria be un camalot del 3,jo vaig utilitzar un mes petit i el vaig endinsar mes.De fet nomes tinc cinc friends i el joc de tascons,pero es deixa fer tot molt be.
Ja ens explicaras com t'ha anat!