xiqui-parc

Ja tenia ganes de tornar a provar l'experiència de trepar sol per Montserrat.Fa molts messos que no li trec la pols al Soloist i penso que amb aquesta temperatura ha arribat el moment d'anar cap a la nord a provar un projecte pendent,la Urquiza-Olmo de l'Asiàtica.

Carrego la motxilla amb tots els estris per pasar el dia.Abans de sortir de casa vaig al lavabo a pesarla a la bàscula...."Osia!,20 kilos i mig! potser me pasat pillant trastos..."

A sota a meitat del primer llarg.



Aquesta via és bastant aventurera,de les que m'agraden.Dos primers llargs en xemeneia que no pasen del V grau i a continuació dos llargs que combinen Ae amb A1,per aixó em pillo tots els claus,martell,friends i tascons,no sigui que em fés falta rés...



Després de fer l'aproximació de 30 minuts de rigor per arribar a peu de via,(tot en pujada constant) devoro l'entrepà de llom amb formatge que m'he currat a casa.Ja començo a notar els nervis de no saber que t'espera per endavant,però tot forma part del joc i deseguida estic buscant on montar una bona R per començar a trepar.



Els primers metres s'em atravessen una mica, "aixó es un IV+?,donç ho portem clar Quimi..." em repeteixo en veu alta.

Intento progresar constant,però la meva fòbia de no trobar emplaçaments per assegurar-me no em deixen fer-ho.A la segona assegurança que consegueixo colocar em paro a reflexionar i procuro templar els nervis."Tinc que disfrutar més del moment,com ho feia abans!".



La meva autocrítica funciona i tiro amunt molt més dinàmic,disfrutant i xalant d'aquesta magnífica xemèneia que ademés està ben seca i en perfectes condicions.

A sota estic a meitat del segon llarg.


Acabo el primer llarg que m'ha deixat molt bon gust de boca.He pogut aplicar les tècniques de xemeneia perfectament i he trobat emplaçaments per ficar friends,tascons i claus,ja que en els 25 metres no hi ha cap expansió.

La segona tirada es veu més "guarrilla" però li foto amb ganes.Ja no m'entrevanco com als primers metres.La xemeneia ara és mes tancada i dona més seguretat,però a l'hora és més incòmoda.En els 25 metres que té el llarg coloco dues assegurances,un friend i un pitó.Tampoc es deixa assegurar molt més...



Després de recuperar el meu material em disposso a caminar per la canal fins a trobar la línia de xapes que marquen el tercer llarg "per fí,xapes ,xapes!".



Em preparo tots els bàrtols per afrontar la fisura que hi ha a mitja tirada,els claus endavant i el martell ben a mà.De moment desplego els meus estreps i començo a progressar.

Els primers metres d'artificial equipat són fàcils,no sé perquè no paro de repetir una frase dins del meu cap: "aixó és un xiqui-parc"...

Evidentment no és un xiqui-parc,però en una ocasió parlant amb el meu amic Mohawk després de que ell fes la Sanchez-Martinez a Diables amb en Jortx em va comentar que fent la via en Ae era un xiqui-parc....Quin bow més bow!

D'aquí que per alguna extranya raó el meu cervell s'entreté o s'abstrau de la por repetint frases inútils en aquells moments.

A sota,vista del troç recorregut del tercer llarg abans d'afrontar l'A1.



Sóc penjat a l'última xapa sota la fisura que li dona caràcter a aquesta via.Segons ressenya són 15 passos seguits de pitonar.Entre els meus claus i els del meu germà en porto 12,però no serà aquest el motiu que fà que rumii aturar-me a pensar quines opcions tinc.De fet,una vegada vam escalar l'Anglada-Guillamón del Cavall amb el Marc Serra superant trams d'A1 amb les habituals cintes i res més...



Aquest cop és diferent.D'on estic jo fins a poder acariciar la fisura hi ha un metre i mig que tinc que superar en lliure,i la primera pregunta que em faig és com poder pitonar si tinc que estar trepant en una paret cent per cent vertical.



La veritat és que no tinc problemes per decidir que donaré la volta.Ademés no deixo de pensar en la caiguada de fa uns messos mentre intentava obrir una vieta d'artificial a St. Llorenç i que gairebé em costa els dos turmells al aterrissar al terra despres d'arrancar dos claus...

A sota la mencionada fisura,(a l'imatge tot es veu més fàcil,però allà ho vaig veure mooolt clar)



Dona la casualitat que dues xapes més abaix hi han químics que m'aniran de conya per fer un rapel i retornar a la canal.D'allà només tinc que desfer la vía aprofitant de línia de ràpels que hi pasa per allà.En 25 minuts soc al camí halant-me un altre entrepà i gaudint de les vistes amb el sol de la tarda escalfant les agulles.

Penjo un vídeo que vaig fer desde la meitat del primer llarg on es veuen les increibles parets quasi paraleles entre si que formen la xemeneia.