Esbarzers a St. Llorenç

Després de currar el dijous vaig arribar a casa amb ganes de fer algo però no sabia el què.Per sort la Vane em va animar a fugir de la ciutat i anar a trepar per st.Llorenç.Així que sense perdre temps encaro una vegada més el camí que em porta als dipòsits tot pensant quina vía faré a les Onze Hores.
Després de fer la mini aproximació de 5 minuts em planto a peu de cinglera amb totes les vies al meu abast,bueno,totes no,ja que hi vaig trobar un escalador solitari afrontant els primers metres de la via Punta Camps.Jo ja tenia decidida la feina a fer de la tarda,seria la via Esbarzers,de dos llargs amb un tram d'Ae (en realitat a les ressenyes fica tres llargs,però es fan dos tranquilament).
A sota l'inici de la via.

Feia molt que no trobava algú escalant aquí,i menys en solitari,així que saludo al meu veí d'aquesta tarda i despres de creuar algunes frases i intercanviar-nos els noms començo l'ascensió.
Ara són les 19:25,en teoría no hi ha d'haber problemes de llum,però no penso entretindrem gaire.
Ja porto uns metres i m'adono del reequipament que ha patit la vía,de fet el sobreequipament que ha patit.Hi han nombrossos parabolts de més just al costat dels antics espits que a l'hora estan,en ocasions,al costat dels antics burins ......... ¿¿¿¿????.Home,s'agraeix que en aquesta roca peculiar que tenim aquí escalem segurs,però no sé,tenia la sensació com de conduir un Ferrari pintat de color rosa "barbie",suposo que ja m'enteneu.
A sota una foto del meu company esporàdic Pascal fent la Punta Camps.


Aquest llarg es un llarg de triar i picar....aquest còdol si,aquest no,aquest altre tampoc,aquest ni el miris,aquest potser,aquest suposo que si,aqui li dono uns copets aviam quin soroll fa.....
A l'hora que anava triant les meves preses,quinze metres a la dreta s'anava sentint a intervals intermitents de dos o tres minuts un munt de pedres rodolar per la paret i caient al buit precedit d'una frase que es repetia: "Piedraaaaas..." jajajaja,que n'és d'especial trepar aquí!
En fer el primer llarg he invertit 30 minuts,vaig bastant bé!
A sota estic sortin de la bauma en Ae.

El final del segon llarg és realment increible,una placa fàcil que ronda el V grau amb la millor roca del massis i extraassegurada.Una joia de llarg,ademés han adelantat la reunió del cim un 4 ó 5 metres de manera que eliminen un munt de fregament i suposo que ara sí que ens podrem sentir quan escalem en cordada de dos o més.Per suposat dos parabolts que em van semblar del 12!
He tardat una horeta en poder acabar el segón llarg,així que sobre les 21:00 hores arribo a dalt.
Si voleu xapar-ho tot aquí,vaig comptar 20 assegurances entre reunions,aixó sí,jo la reunió de dins la bauma no la vaig fer,vaig sortir de la R de l'arbret,la primera.Em va quedar un llarg de 33 metres.
Per cert,nota al reequipador:estaria bé que els espits robellats que són al sostre de l'Ae ficats en el còdol que forma part d'una llastra de fang i que tens que pasar penjan-te obligatòriament també es canviessin,els de la placa de IV no feien falta.
Bé,després d'aquesta crítica constructiva us diré que m'ho vaig pasar molt bé.Quan vaig arribar al cim em vaig despenjar per despedir-me d'en Pascal que era a punt d'afrontar l'últim llarg,i vaig anar a veure la posta de sol desde el cim del Cap de Mort (a sota)

Una tarda romàntica per als romàntics d'aquesta muntanya.Perfecte!