No porto ressenyes del Cavall,però recordo els bons comentaris del meu germà parlant de la Desiré i que jo tinc com a via pendent,ademés crec recordar on és el seu inici.
Són les onze del matí i em preparo per començar l'escalada.Em fico els mitjons que he tingut de resguardar perquè no s'empapessin en l'aproximació.Els gats que he portat penjant de l'arnés també els tinc xops,i de la roba,millor no parlar-ne.
Supero el primer llarg bastant bé,tot hi haber de fer varis A0's.
Mentre el recupero,observo un noi que baixa per la canal tot carregat d'estris d'escalada.Sembla ser que bé sol.Ens saludem no gaire efusivament i segueixo remontant tot intrigat per saber quina activitat ha vingut a fer.
La sortida del segon llarg és de categoria.Amb una llastra que sembla que s'ha de desenganxar i que em fa les delícies com a escalador progresant en bavaresa.
El noi d'abans s'ha ficat a escalar l'Anglada-Gillamón,buf.. quin valor.Encara recordo els llargs superiors quan la vam fer amb el Serra i que ens van ficar les pulsacions a doscents...
L'equipament de la via és molt bó,tant que de vegades no sé si s'ha d'anar en lliure o en Ae,si tingués la ressenya potser aniria més tranquil,per aixó,la meva solució és no forçar gaire en lliure de primer i disfrutar més recuperant cada llarg.
A meitat del tercer llarg arribo a una vira cap a dretes que té la roca desgastada del pas de les cordades i que al final s'hi veu una reunió.Faig un cop d'ull al voltant i no hi veig cap xapa,així que em dirigeixo cap a la R.Un cop allà tinc molts dubtes de per on continuar.Hi veig varies línies de seguros en diferents direccions,i la meva reunió no és del mateix model de les que he estat utilitzant en els llargs anteriors.Merda! Segur que m'he desviat,però quan?
Una trucada amb el móvil al meu germá,i posteriorment a la Vane,em confirmen el que m'imaginava,no sóc dins la via,però la idea de la Vane d'enviarm-he una fotografia amb la ressenya de la via em treu tots els dubtes.
A l'inici de la vira cap a dretes,hauria d'haber seguit recte amunt,però el color de les xapes identic al de la pedra,m'ha fet una mala passada,decidint anar en direcció errònia.
Bé,no és un gran problema,ademés ara sé a que m'haig d'enfrontar,placa de 6a obligada....glubs....
A la fí del llarg,em trobo a l'alçada del meu veí de l'Anglada,ara sí que parlem una estona.Es un noi Basc que és instalat a l'hermita de Sant Antoni.Quina pasada poder escalar al costat d'un altre solitari i anar comentant les "jugades".
A sota,unafoto de l'Alex a l'Anglada-Guillamón desde l'últmin llarg de fisura de la Desirée,impresionant!
El seguent tram és d'Ae bastant desplomat en algun punt.Aquí l'esteb treballa de valent.L'acabo físicament molt esgotat.
A sota,pas aprofitant un merlet en mig de l'Ae.
A l'últim llarg de nou no hi tinc informació,ja que la fotografia enviada per la Vane només m'ensenyava els llargs intermitjos.Començo a trepar amb els braços amenassant d'enrampar-se en qualsevol moment.Tot i ser escalada obligada de V+(ho descubriria més tard) no dubto en seguir utilitzant l'esteb i fins hi tot,en algun pas,utilitzo una ungla per poder progressar més segur i arribar a la seguent xapa,sembla que els músculs no volen saber rés de les ordres del cervell.
Després de quasi 5 hores soc al cim del Cavall amb la companyia de la moreneta.Espero a que el noi basc acabi la seva via per xerrar una estona i compartir sensacions de les vies escalades en solitari.
Acabem fent els ràpels junts i ens despedim a peu de la normal del Cavall.
Jo i els meus braços matxacats ens dirigim cap a Santa Cecília baixant per la canal i desfent el camí de l'Arrel,ara sí,amb totes les plantes que rodejen el sender ben seques.
Vídeo de la quarta tirada de la via.La més vertical:
5 comentarios:
Vaya crack! 5h está molt b bou!
A vere sí em treus un dia de paseig no?
No sé qui passejarà a qui....jejeje
Enhorabona Quimi, estas fet un crack. Pel que sé i comentes ara està equipada, jo la vaig fer, no sol, quan estava molt precari, sort que anava amb un màquina que es va fer la quarta tirada en lliure, pq la mitat de les expansions estàven petades. La dificultat d'aquesta i la del teu veí, que me'l vaig trobar un dia dalt de la Momia, no són massa diferents en la dificultat.
Salut màquina
Hola Mingo! Vaga,en lliure?? donç tela!(no em queda res...) Ja he llegit que ara és reequipada i que abans era molt més precària.Un 10 per la feina dels reequipadors.
Per a mi l'Anglada la recordo més dura,però sobretot recordo els cordinillos com a assegurances dels últims llargs,resant perquè no petessin al meu pas.
ns veiem!
Je je je, és curiós que recordem més la precarietat dels seguros que realment la dificultat dels passos, jo que he fet les dues en precari, no les vaig trobar massa diferents en la dificultat
Publicar un comentario