sábado, 7 de agosto de 2010

El monstruo de la "Galletas"

Dimecres 4 d'agost.

Després del meu intent d'aquest matí d'escalar una via al Midí d'Ossau i de la consequent retirada,diguem,per questions de coco,em dirigeixo cap a Riglos per aviam si li trec bon profit al fí de vacances pirenaiques,i perquè no,treurem l'espina que se m'ha quedat clavadeta aquest matí.
La manera serà intentant la via Galletas al Mallo Fire.

Una bona via es mereix una bona ressenya.
Arribo al refugi a mitja tarda.Demano un llit i em quedo alucinat de que les habitacions,amb quatre lliteres,tenen dutxa i vater a dins.Quin luxe! i tot per 9 euros.
La meva sorpresa no acaba aquí i descubreixo que també tenen una cuina oberta als excursionistes per poder fent-se el halar.Genial!

Prenent una birra disfrutant de millors temperatures.

Fent el sopar a la cuina del refu.Te un microones i tot!


Comparteixo habitació amb un basc i un altre noi que diu que no és de ningun lloc en concret...
Dijous 5 d'agost.
M'aixeco a les 7:30 i després d'un bon esmorzar,em dirigeixo cap a la via escollida amb moltes ganes d'apretar els dits.
Decideixo entrar per la via veina per estalviar-me el primer un llarg i la travessa de la Galletas,ja que per ferla amb el soloist és un pal.
L'entrada directa és més dureta i té les xapes més distanciades,però vaig amb moltes ganes i no m'arronço davant de ningún pas,crec que avui sortirem per dalt.A tope!


A la quarta reunió que jo vaig fer.


Per guanyar temps em passo les R's antigues i que el llibre de ressenyes desaconsella montar.A la ressenya que he fet,les he marcat en groc.
Aixó es un viote!té llargs que són una passada.Assegurats a la seva mida.El tram de 6b el faig quasi tot en A0's,però quan el remonto per segona vegada recuperant el material,intento alliberar-lo tot i la seva roca algo relliscosa per el pas de diferents cordades.
Aquí,fent-lo de primer em passa algo que no m'habia passat mai.A causa del fort vent,tota la corda que forma el bucle fins al meu nus de retenció es fica vertical per sobre meu.Alucino! Quina putada! A causa d'aixó,la corda que ve de la R fins al soloist no te contrapés,sinó tot lo contrari,de manera que comença acorrer cap a baix provocant una comba considerable.Menys mal que tinc un parabolt a prop i em puc lligar per ficar-ho tot a lloc.
En especial em fa gaudir com mai el llarg de travessa ascendent a dretes.Es el tercer llarg que faig i crec que és dels millors llargs que he fet mai en una tàpia,assequible i disfrutón.

Ja es divisen els llargs de xemeneia,tota la segona meitat de la via.

Desde l'interior la seguretat té més presència.

Els últims llargs canvien notablement el caràcter de la ruta.Els parabolts brillen per la seva absència i en el seu lloc floreixen unes cintes ronyosses de l'any de la Mariacastanya llaçant ponts de roca cada 7 ó 8 metres.
La cosa és més delicada aquí.Ara toca extremar precaucions i pujar amb tots els sentits.No valen errors.La fisura/diedre del cinquè llarg és una mica cutre i no permet l'autoprotecció com deu mana.Sort que és relativament fàcil grimpar amb la tècnica de diedre/chemenèia i vaig sumant metres.
Procuro descansar sempre desprès de recuperar cada llarg,així al tornar a arrancar començo un troç nou,i aixó em motiva més.
Per fí entro de plé dins la xemeneia i em puc resguardar del sol.Aquests llargs encara són més nets que l'anterior,però aquí sí que no tinc problemes per avançar.Aquí no fa gens de por caure.En l'hipotètic cas de caiguda,només tindria que inflar els pulmons d'aire i em quedaria encaixat!!
Soc al coll on mor la chemeneia.Fa un vent com mai n'he trobat.Tinc que esperar per coronar l'estret cim a que deixi de fer les ratxes més potents.Les parpelles se'm separen dels ulls,i el casc el porto a l'orella a causa del vent.FUAAAA!...Pels meus coll... que pujo aquí dalt!!
Després de 5 hores i mitja sóc al cim de la Punta Mateo del Mallo Fire!!!

Al cim de la "Galletas" enganxat al terra com una lapa per protegir-me del vent.

Ja a terra ferma em retrato amb la mole de códols que acabo d'escalar.
El descens no és complicat i en una hora sóc al cotxe.D'aquí ja només queda fer un altre via fins a casa,l'AP-2,que donarà per acabada aquesta setmana voltant entre núbols,ocells i roques.
Algunes imatges de l'ascensió:



7 comentarios:

Mohawk dijo...

Bons relats i encara més impressionants les activitats!!

Estàs fet un "monstre" de la resistència!! ;)

A seguir així!

MSN dijo...

Vaya tapietas que et cardes eh bandarra! ;)

PGB dijo...

Molt bon relat, Quimet! I molt ben parida la topo, estàs fet un crack!!

A Riglos encara no hi he escalat, però si pintes tant bé les vies i el refugi... em sembla que no hauria de tardar a anar-hi! :)

Quimi dijo...

Ei Mohawk! crec que el meu fortés la resistència,perquè el grau...el tinc una mica abandonat...jejeje

Serra,mira qui parla...l'aeri...la dent...ja fa molt que no en fem una tu i jo..

Pere!crec que els de Terrassa tenim ventatge en escalar a Riglos...la roca és de diferent color,però de conglomerat semblant.
El refu val molt la pena..
Per cert,per quan una trobada blogger??

Mingo dijo...

Estic d'acord bon relat, enhorabona per l'activitat. El grau tampoc és tan important; he escalat amb gent que fa 7b+, que ha Montserrat han baixat de un V+, pq no els funcionava el coco. Com deia Gullich, el cervell és el "múscul més important".
Salut

Quimi dijo...

I tant què és un dels més importants...També s'ha de dir que V+ de Montse....se los traen!!jajaja

Xavi dijo...

Bona activitat i molt bona ressenya.
Felicitats!