La prenyada en solitari

Per fí em decideixo d'anar a fer aquesta clàsica de St. Benet.Desde les meves primeres escalades llargues al Gorro Frigi amb el meu germà Lluís on vam sentir a parlar d'aquesta via a uns altres escaladors,que tenia ganes d'anar-hi.Aquesta "X" integrada per dues fisures a la Prenyada és el meu objectiu del dia.

Arribo al pàrquing del monestir i avui sí que entro el cotxe dins.Fa una temperatura de zero graus (ni fred ni calor...) i no em bé de gust caminar en excés.

A peu de via,la primera sorpresa.Una cordada just comença a escalar la "Gomez".Vaja,toca esperar una estona amb el fred que carda i tot suat que soc ara..

Després de 20 minuts apareixen una parella de francesos amb la mateixa intenció.Ara entenc tots els comentaris sobre aquesta via de roca polida.

La veritat és que el primer llarg s'ha de fer una mica en compte si es vol alliberar.Es de cinqué grau,però es pot fer en A0.Hi ha un tram de xemeneia seguit d'una fisura prou dreta.Li foto el friend més gros que tinc i tiro amunt fins la R on encara hi ha el segon de cordada assegurant al seu company.

A sota acabant el primer llarg.

Els francessos decideixen que hi ha massa gent i marxen a un altre lloc.Jo després d'esperarm-he una bona estona a la primera reunió continuo amb la via.El solet escalfa lo just per no pasar-ho malament.

Més amunt la cosa cambia.El vent s'apodera de la Prenyada i em fastídia bastant l'escalada.

La via em sorpren en ocasions,ja que afronto passos polidets amb algun alejillo difícil de protegir amb friends.Em pensava que seria més facilet després del primer llarg,o potser és que feia dies que no anava amb el soloist i he pujat una mica tens.De tota manera escalar amb aquest vent gèlid no m'ajuda gens.Estic dessitjant fer cim i baixar per arresarar-me una mica,ja no em noto les puntes dels dits i el sol no fa la seva feina d'escalfar.

A sota una paradeta a l'hermita/refugi de St. Benet i panoràmica dels gorros.