Redrum

Ens tornem a trobar la cordada Valdivieso-Mayolas a peu d'una via.Aquest cop he escollit jo el lloc i la ruta a seguir,i com que aquest any m'he proposat visitar el màxim nombre de parets catalanes i no catalanes possibles,hem anat a petar a les parets d'Àger on sembla que per les ressenyes i comentaris bloggers hi ha alguna via que mola. L'escollioda ha estat la Redrum,sense excesiu grau i equipada.A l'arribada al sector ens han donat la benvinguda no sé quants milers d'orugues formant línies i piles per tot arreu del terra,el que no sabiem és que després arribariem a patir picors i irritacions per tot el cos!

De la via puc explicar que ens ha agradat molt,apart dels passatjes de roca solta i de no ser gaire contínua,té passos molt bons. A sota un exemple de perquè la gent bé a fer aquesta via,i es que la foto de la portada d'un llibre d'escalades fa referència a aquest ,mateix llarg.

La via es troba molt ben equipada amb spits,però als llargs finals (crec que al 7é ) has de donar la talla en algún pas un pel exposat ja que es distancien les xapes. Nosaltres,a peu de començar l'Ae del 8é llarg ens vam equivocar de via i vam començar a trepar per la que hi ha just a la dreta.Algú sap quina es i quin grau té aquell llarg?Al Sergi li faria gràcia saber contra què es va estar deixant la pell intentant alliberar-lo.... A sota jo en un altre moment molt fotogràfic de la quarta tirada i la seguent acabant l'últim llarg.

Els dos últims llargs ens han agradat molt,ja que puja el grau considerablement i et deixa una sensació d'haber lluitat contra la via.

Tot hi estar equipadeta nosaltres vam portar quatre friends mitjans i que algún anàvem posant de tant en tant.

A sota unes imatges amb musiqueta rollito Sergi per acabar el post.