Fa un parell de setmanes vaig anar a tatxar una vieta de la "llista" aquí a St. Llorenç.Es tractava de la via Antonio Alcaraz.No em vaig informar prou bé del material necessari per acabar la via,i com que a pocs metres del cim empalma amb la via Jacint Aguilar,on son necesaris alguns friends,vaig haber de retirar-me desde la penúltima R.
Com no podia deixar tot aixó a mitjes,vaig tornar amb el meu germà i els friends per acabar la feina en una tarda després de currar.Tot va anar rodat i vam poder fer l'últim llarg on es troba la fisura equipada amb tacs de l'època on s'utilitzen els friends i després superar el sostre final amb els pedals.Un bon final per una bona tarda d'escalada!
Aixó de tatxar vietes de la llista no s'acaba mai,ja que rapelant del cim vam decidir que teniem que fer la xemeneia de la cara est,ja que pinta molt guapa!
4 comentarios:
jajajaja kin meco q es fot la mel...
Molt bon video! la fisura es veu molt estreta però sembla que es va deixar equipar prou be no?
Com mola aquesta càmera Quimi! espectacular l'artifo! ;)
Si si,la Mel volia sortir sigués com sigués!
Jaume,la fisura es deixa equipar bé amb friends mitjans.Crec que en lliure surt 6a,però t'has de fiar de la roca i oblidar els tacs de fusta amb filferros...
Marc!Ja ves nanu! ha sigut una bona inversió,dolorosa pero bona...
Publicar un comentario