miércoles, 22 de junio de 2011

No venguis la pell de lós...

Per fí estic dins la tenda esperant que pasin unes hores i poder fer la meva primera via a la paret de Catalunya.Estem acampats al prat de Catalunya,a només mitja horeta caminant del nostre projecte.

A les sis en punt sona el despertador i quasi amb puntualitat anglesa arriba el nostre tercer company amb la seva furgo i que no va poder vindre ahir com hem fet nosaltres.

Ja som a peu de via,hi han bones vibracions.Comença obrint el Miki asolint,segons la ressenya,el que serà el llarg amb més grau,de 6b+.Sense cap problema a resaltar arriba a la R i ens avisa perque l'Oriol i jo començem a trepar.

Es la primera vegada que escalem amb l'Oriol,de fet,jo l'he conegut fa un parell d'hores només.

A sota el Miki començant el segon diedre fisurat que té la via.



Tot va bé.L'Oriol es treu la sortida complicada de la primera reunió i amb més o menys problemes per mí,consegueixo serguir-lo.

Ara em toca fer el meu primer llarg de primer.Carregat de friends escalo el que és un dells llargs menys difícils de la via.Tant sols paso una mica de nervis quan la fisura es fà ampla i comprobo que només hi entra el C4 que hauré d'anar corrent per estar protegit mentres avanço.

A sota l'Oriol començant l'inici del cinqué llarg.Una placa de 6b i jo recuperant de segon el mateix tram.




Seguim l'escalada.Ara li toca al Miki tornar a donar la talla amb un peazo llarg de 40 metres de fisura diedre a protegir on torna a demostrar la seva soltura en aquest terreny.Al cap de poc,ja estem recuperant el llarg disfrutant de la verticalitat que ofereix aquesta via.Un llarg bonissim,com està siguent tota la via.


Ja només queden dos llargs.Un el fà l'Oriol que amb molta clase que resolt els pasos més complicats empalmant el que serien dues tirades,així que li surten 50 metracos d'escalada.Quina sort de fer aquesta peazo via amb aquests dos cracs!!

Bé,ens trobem sota els dos últims llargs que també es poden empalmar.Aquí és on haig de donar la talla i no trencar els torns que em seguit fins ara per progresar per la via.No les tinc totes ja que l'últim llarg que he fet de segon he patit bastant,però els meus dos compis no deixen d'animar-me,així que començo els últims 50 metres amb dificultats de 6a amb decisió.

Porto uns quants metres i vaig fent sense complicacions,però no em trec els comentaris a forma de conya que m'ha dit el Miki a la R: no venguis la pell de l'ós fins que no l'aguis caçat!.....joder....

No tarden en apareixer les dificultats,segons la resse afronto una fisura de forats que no veig gens clar ferla en lliure,així que li foto un friend en un dels forats i amb un bonic A1 arribo on col·locare el seguent fisurer on faig la mateixa maniobra fins col·locar un altre friend on ara ja sí,puc continuar escalant en lliure.

A sota els tres magnífics al prat de Catalunya.



Sortim de la via en quatre hores i mitja.No em corregut gens i ni ens ha tocat el sol.

Contents d'haber fet una escalada rodona baixem a fer una birra al bar d'Ager.Aquí ens despedim de l'Oriol i marxem cap a casa.

Us deixo l'enllaç al blog d'en Luichy on hi trobareu la seva ressenya que ens va anar molt bé i el vídeo amb unes imatges de la jornada.A disfrutarlo!


8 comentarios:

PGB dijo...

Molt gran el video Quimi! Cada dia tinc més ganes de pillar-me una goPro però abans em caldria també una càmera de fer fotos i una corda nova. Quin dilema!

La via sembla factible. Amb una mica més de rodatge en tàpia pot ser una de les a tenir en compte.

A veure si finalment dijous tens un ratet i sinó, tenim tot el Juliol per endavant x nar a tibar per la tarda :D

Anónimo dijo...

Eis sóc el Miki! Quina passada tiu! com mola el tema aquest del video e, t'ha quedat moltbe tiu i a més la canço... bona bona e putilla! Ets un crack!
Feia temps que no es repetia la cordada Mas-Mayoles.
No venguis la pell de l'ós!!!!!!!!!

Anónimo dijo...

Quina mania parlar d'obrir un llarg quan voleu dir fer-lo de primer..... on us ho han ensenyat això d'obrir llargs, quan simplemnet els esteu repetint?

salut company

QUIMI dijo...

Ei pere! Si q es un dilema si,jo em vaig haver d'esperar per recollir pelas....Aquest dijous no puc quedar,pero segur q ns veiem mes endavant!

Miki tiu! Tu si que ets un crac!ns veiem bou!

Anonim,(com no):No tens res millor que comentar que aquesta parida? M'he deixat alguna "H" escribint? O potser no t'agrada el color del meu blog? Comenta algo q valgui la pena home!
(salut).
P.D.:Deus ser un gran aperturista perque et molestin aquestes coses.Es evident que no vam obrir la desequilibrio.

"PACA" dijo...

...HO SENTO QUIMI,A MI TAMBE HEM MOLESTA QUANT SENTO DIR "OBRIR EL LLARG"...SONT COSES DE VELLS...

GFUAPA VIA PERO TI HAS OBLIDATR DE DIR QUINA ES????????

QUIMI dijo...

Hola Paca!
A mi no em molesta que algú em recordi com es diu en realitat.El que dic és que ni tant sols m'he adonat que ho he escrit així i se m'han tirat a sobre (altra vegada)sense fer cap altre comentari de TOTA la resta de l'entrada.
Potser la solució serà obrir alguna via de veritat,jeje
Ns veiem Paca!

QUIMI dijo...

P.D.: La via és la desequilibrio hormonal

Marc Subi dijo...

Ei BOUS!!
Molt bò el vídeo, això de la GoPro s'haurà de probar per filmar, que veig que queda molt bé!!
Felicitats pels enkadenes, ja es veu que vau disfrutar!!
Ei Paca! Doncs a mi tb em molesta que algú (anònim) es queixi només d'equivocar-se en una paraula i no faci cap altre comentari de profit..!!
Una abraçada! SUBI :)