No venguis la pell de lós...

Per fí estic dins la tenda esperant que pasin unes hores i poder fer la meva primera via a la paret de Catalunya.Estem acampats al prat de Catalunya,a només mitja horeta caminant del nostre projecte.

A les sis en punt sona el despertador i quasi amb puntualitat anglesa arriba el nostre tercer company amb la seva furgo i que no va poder vindre ahir com hem fet nosaltres.

Ja som a peu de via,hi han bones vibracions.Comença obrint el Miki asolint,segons la ressenya,el que serà el llarg amb més grau,de 6b+.Sense cap problema a resaltar arriba a la R i ens avisa perque l'Oriol i jo començem a trepar.

Es la primera vegada que escalem amb l'Oriol,de fet,jo l'he conegut fa un parell d'hores només.

A sota el Miki començant el segon diedre fisurat que té la via.



Tot va bé.L'Oriol es treu la sortida complicada de la primera reunió i amb més o menys problemes per mí,consegueixo serguir-lo.

Ara em toca fer el meu primer llarg de primer.Carregat de friends escalo el que és un dells llargs menys difícils de la via.Tant sols paso una mica de nervis quan la fisura es fà ampla i comprobo que només hi entra el C4 que hauré d'anar corrent per estar protegit mentres avanço.

A sota l'Oriol començant l'inici del cinqué llarg.Una placa de 6b i jo recuperant de segon el mateix tram.

Seguim l'escalada.Ara li toca al Miki tornar a donar la talla amb un peazo llarg de 40 metres de fisura diedre a protegir on torna a demostrar la seva soltura en aquest terreny.Al cap de poc,ja estem recuperant el llarg disfrutant de la verticalitat que ofereix aquesta via.Un llarg bonissim,com està siguent tota la via.

Ja només queden dos llargs.Un el fà l'Oriol que amb molta clase que resolt els pasos més complicats empalmant el que serien dues tirades,així que li surten 50 metracos d'escalada.Quina sort de fer aquesta peazo via amb aquests dos cracs!!

Bé,ens trobem sota els dos últims llargs que també es poden empalmar.Aquí és on haig de donar la talla i no trencar els torns que em seguit fins ara per progresar per la via.No les tinc totes ja que l'últim llarg que he fet de segon he patit bastant,però els meus dos compis no deixen d'animar-me,així que començo els últims 50 metres amb dificultats de 6a amb decisió.

Porto uns quants metres i vaig fent sense complicacions,però no em trec els comentaris a forma de conya que m'ha dit el Miki a la R: no venguis la pell de l'ós fins que no l'aguis caçat!.....joder....

No tarden en apareixer les dificultats,segons la resse afronto una fisura de forats que no veig gens clar ferla en lliure,així que li foto un friend en un dels forats i amb un bonic A1 arribo on col·locare el seguent fisurer on faig la mateixa maniobra fins col·locar un altre friend on ara ja sí,puc continuar escalant en lliure.

A sota els tres magnífics al prat de Catalunya.

Sortim de la via en quatre hores i mitja.No em corregut gens i ni ens ha tocat el sol.

Contents d'haber fet una escalada rodona baixem a fer una birra al bar d'Ager.Aquí ens despedim de l'Oriol i marxem cap a casa.

Us deixo l'enllaç al blog d'en Luichy on hi trobareu la seva ressenya que ens va anar molt bé i el vídeo amb unes imatges de la jornada.A disfrutarlo!