domingo, 17 de julio de 2011

Escura-xemeneies (o deshollinador...)

Salvatje és com definiria aquesta via...bufff.He tardat dues hores en trobar el peu de via,mitja hora més del que diu la guia degut a la volteta extra d'equivocar-me de canal,fins hi tot he tingut que avançar de genolls apartant la vegetació per trobar el bon camí,camí que no existeix,però per fí he arribat a peu de la T.I.M.

Començo l'escalada disfrutant de bona temperatura,la xemeneia no és gaire humida i s'avança bé tot hi tenir que portar la motxilleta penjant de l'arnés per poder progresar.Les dificultats dels dos primers llargs no pasen del IV+.Arribo a la primera R que paso de llarg dirigint-me cap a la xemeneia més estreta que he fet mai,diria que quasi claustrofòbica,en ocasions dubtava de si podria progresar!

A l'arribada a la segona R monto el que és per mí la R0.A partir d'aquí progresaré asegurat ja sortint progresivament de la profunditat de l'escletxa.
Aquest és el tram més dificil,però el més asegurat.5 ó 6 claus i un spit,al qual quasi li faig una fel·lació al veure'l...Espectacular el moment en que surts de la travesa de sota el sostre i escales en lliure obligat amb tot el peazo pati sota els peus.

La tercera reunió s'ha de muntar.Jo utilitzo dos micros i un friend mitjà.D'aquí fins el final de la via queden uns 15 metres on el més dificil (diuen IV) és sortir de la R,on s'ha de superar una panxeta.

L'arribada al cim de St. Jeroni és una mica decepcionant degut a la boira,però igualment gratificant per haber escalat la xemeneia més llarga de Montserrat!

8 comentarios:

vane dijo...

Nene eres una maquina....y un loco, a mi me dejan ahy en medio de esa chimenea y me muero!!felicidades, a sido espectacular!!

PD: la gente podria ir a escribir mensajitos independentista a su p...casa...

mare dijo...

quina guapada,de vegades sembla que has de quedar atrapat allá entre les dues parets, m'agradaria poder-la fer.... ¿podria?.

QUIMI dijo...

Vane! Yo me moriria si no pudiera ir por esos sitios.
También pensé lo mismo de las pintaditas,se podria meter los sprais por el culo!!! (visca Catalunya eee...)

Mare! La sensació és exactament la que comentes,estar atrapat entre les parets,jajaja.
Potser sí que podries escalar molts dels troços d'aquesta via,però només l'aproximació ja et deixa KO...

Anónimo dijo...

Hola Quimi, segueixo el teu block encara que no he deixat mai cap comentari. La via es molt guapa i so considerem des de quan es oberta dons no cal fer cap mes comentari. Potser vas anar massa per dins dons si quan arribes a una falsa reunió just a sota de la única fissura que trobes a dins de la xemeneia surts cap a fora es mes fàcil progressar, això si acollona una mica per el pati que tens a sota. La he fet quatre vegades, dues als 70s i la darrera aquets mateix any,no m'ha deixat mai indiferent.

Salut i a tibar.

Antoni Aymamí.

QUIMI dijo...

Hola Antoni!
Gràcies per deixar el teu comentari,espero que es repeteixi!
Potser sí que vaig anar massa endins,recordo que m'hi vaig trobar una mica de sobte,ja que anava tirant amunt una mica "a saco",però ja m'anava bé,ja que pujava sense lligar-me i preferia no acostar-me gaire a la sortida de l'escletxa.Per cert,quan vas a fer aquesta via,en els dos primers llargs on t'asegures? només hi vaig trobar algún forat esporàdic que no crec que dongui per gaire no?
Has probat la CADE a la miranda de la portella? també hi ha una bona xemeneia!

Anónimo dijo...

Gracies Quimi, dons com be dius els dos primers llargs els possibles seguros que pots posar son per donar una mica de moral dons no hi ha cap lloc on quedi res ben posat, a la segona trobes dos burils molt vells i pots posar quelcom a la fissura abans de sortir cap al vuit però desprès queden uns 15 metres amb tot el pati i sense poder posar res, la tercera reunió es per no caure tampoc, no se si vas trobar un tros de corda vell passada per una pedra encastada, li vaig deixar ara farà uns mesos, vaig fer un comentari de reequipar les reunions i com sempre sen van tirar a sobre. La Cade també la he fet un parell de vegades. Per xemeneies he fet en solitari la Torres Humet del esquelet (la varem reequipar al 2007 http://tallaret.blogspot.com/2007/03/agulla-de-lesquelet.html )i desprès de seguit la del pingüí, queda una escaladeta amb bastants metres de ramonage. També acostumo a fer assaltades en solitari, abans als 70s n’havia fet de mes importants, ara em conformo amb vies de poc grau o molt ben assegurades tipus Rantaplan, Ignaci Jorba, etc, actualment faig servir el Silent Partner però tinc també el soloist que he observat que es el que tu utilitzes. Ve em deixo de tant rotllo que sembla que en donin corda.
Quan et llegeixi ja et faré, encara que sigui, un breu comentari.

Salutacions

Antoni Aymamí

QUIMI dijo...

La corda vermella penjant de la roca encastada encara hi és.El curios de la TIM és que necesites més material per fer les reunions segures que per fer els llargs de primer.Jo estaria totalment a favor de un reequipament de R's.

Ja mola que "se't tirin a sobre" de tant en tant,així creem debats on es pot observar què opina la gent,alguns amb mentalitat MOLT tancada,jeje

Jo també em vaig comprar el silent partner (després de molts mesos d'estalviar) i el vaig utilitzar 4 ó 5 vegades abans de vendre'l.Trobo que la corda no lliscava amb soltura i s'encatllava molt a l'hora de progresar.Nosé,potser ja estic massa acostumat al soloist.

Visca els solitaris!
Arreveure!

QUIMI dijo...

Respecte als debats...en aquest bloc hi vaig trobar un bastant interesant sobre els reequipaments.Si tens una estona llegeix-t'ho.No t'oblidis els comentaris. ;)

http://escaladaicompromis.blogspot.com/2011/03/article-23-els-primers.html