martes, 13 de septiembre de 2011

Mas-Brullet al Serrat del Moro

Com qui no vol la cosa ens plantem a peu de tàpia en 20 minutets de no res desde el cotxe,ens equipem de material i començem a escalar amb l'incertesa de si ens fregirem a mitja paret,ja que estem escalant a l'est.Per sort ho hem previst i hem matinat,començo a trepar que són les 7:30.

A mig llarg li dic al Sergi tot eufòric que és el llarg més guapo que he escalat mai....segurament no ho és,però l'alegria d'observar que estava progresant sense cap problema em va dur a dir aixó,ja que m'esperava patir més.
A sota al final del primer llarg on la primera meitat està equipat amb cinc o sis tacs de fusta (curiosament el tram més sencill).


Es aquí on la meva càmara decideix sortir d'excursió amb un trepidant descens de 35 metres fins al terra.Encara no entenc com la vam poder montar i fer-la funcionar només amb una ratlladeta a l'esfera protectora...glubs...
Impossible esquivar el solano,però com a mínim no pica gaire.La recompensa d'haver matinat la tenim darrere nostre cada cop que ens girem.Flipem amb el mar de núbols.


Com és habitual el Sergi li fot canya de primer tot i no entrenar en setmanes.Ara li toca el segón llarg amb una bavaresa molt xulai curta per acabar superant un diedre amb un parell de pasos de 6a.

Anem a bon ritme i la via ens esta agradant molt.Començo el tercer llarg lluitant contra els pasets que diuen que són 6b per després acabar amb un fantàstic diedre a equipar.Cada llarg té algún tram que fa que disfrutis com un nen!
A sota en el tram de 6b.

Després de la travesa cutre (comparada amb el resto del viote) segueix el Sergi empalmant els dos seguents (mala idea) ja que a l'hora de canviar de llarg el fregament és notable i haurà de fer peripècies per poder avançar...
A sota,a meitat del cinquè llarg.

Ja som força amunt i la calda ens convida a fotre canya per arribar a l'hombra.Començo el sisé (foto de sota) que té una pinta increïble.M'adelanto els catxarros gordos perquè es veu fisura ampla.
A meitat del llarg,en el pas equipat amb un spit,miro a munt i em sembla que la fisura s'estreta bastabt,així que decideixo entaforar el C4 per treurem pés de sobre.....mala idea....més amunt torna el fisurote i el C3 balla com una mala cosa.Em toca apretar el cul i pujar 6 o 7 metres a pel fins on puc posar algu.
A part d'aixó,aquest sí que és un llarg memorable.Repetiria la via només per tornar-lo a fer....AMBIENTAZO!!

El Sergi es regala pujant de segón i comparteix la meva opinió sobre el llarg,la via està siguent un 10.Ara li toca a ell de primer fins que ens situem sota el imponent mur fisurat del penúltim llarg.
A sota el Sergi acabant el sisé acariciant la desitjada hombra.

Aquest llarg el decideixo fer en Ae,ja que en lliure pica 6b,que si el comparem amb l'altre del tercer llarg ,aquest es queda mooolt curt de grau.Les asegurances no són gaire bones,però n'hi han moltes i no dona gens de por.

El Sergi de segón es guarda l'estrep i lluita alguns trams en lliure.Ja arribem a l'última R.
A sota el Sergi acabant el llarg de fisura 6b.

Moment curiós a la foto de sota mentres aseguraba al Sergi amb les nostres hombres reflexades a la tàpia.

Foto de rigor al cim,ara són les 12 del migdia i començem a buscar els ràpels per baixar per la mateixa via.

Sorpresa a meitat del tercer ràpel quan em trobo al Pere amb dos companys més que pujaven per la via! Els hi robem la R per uns moments i seguim baixant per no estorbar-los més.
Nosaltres em baixat per la via amb dues cordes de 50 metres sense cap problema amb 6 ràpels.


7 comentarios:

PGB dijo...

Un viote. M'agradaria repetir-la per fer de priemer els llargs que em van tocar de 2n.

I tota una sorpresa trobar-vos!!! Molt divertit :P

Anónimo dijo...

Esta via se tendria que llamar como el ultimo post tuyo GOPRO al limit!!!! aun no se como aun funciona , sobre la via nada mas que decir que un 10 aunque el grado me parecio bastante asequible..... "esta si" (no como otras) VIA MOLT RECOMENABLE.

Mingo dijo...

Les 7h 30 que forts. És curiós el 1er llarg quan jo la vaig fer havia bolts (cal dir que molt ben posats pq no els podies fer servir per fer trampa)i la fissura em sembla que estava neta. Aquesta tirada sempre ha tingut fama, no sé si ara està molt polida, però jo no li hagués posat mes de V, clar quan ho vaig fer era més jove. Felicitats la via, gens montserratina, és molt maca. Epppppp una cosa falta un dels teus videos tan xulos, ens que ens tens malacostumats.
Salut

QUIMI dijo...

Pere,aquesta via crec que mai marxarà de la llibreta de vies per fer.

Sergio!Ya nos tocava una via que no diera problemas! Supongo que el grado "amable" ayudó un poco.A por la próxima!

Mingo! Tot hi matinar bastant,a la primera tirada ja ens tocava el sol..
Respecte al primer llarg,jo també anava amb excepticisme per tot el que havia llegit.Rés més enllà,la veritat.Ja se sap,un dia estas bé i tot et surt bé,i un altre dia et surt tot del revés,vés a saber perquè.
Amb el susto de veure 300 eurus meus rebotant cap avall per totes les pedres,no em van quedar gaires ganes de fer de reporter...ara haig de comprar un parell de recanvis i com nova!
Salut!

TRanki dijo...

waw bow!

LA vam fer una tarda amb la LILA i el "bonic diedre a equipar" que dius, després del 6b de la 3a tirada, em va semblar el rostoill més cutre de la via ( canal terrosa i herbosa...III+ herboristic)...¿ens vam liar?

Sobre els QUALIFICATIUS de la via...mmmm...feia poc que havia fet les 2 CADES de CENTENAR i AGULLES...i la veritat es que aquestes "fissures" no em van semblar molt interessants...sik no les heu fet NO DUBTEU EN ANAR-HI...ni punt de comparació, són verdaderes fissures...
I igualment la SANTACANA de la MOmia( serrano o araguz), és deles que si us agraden les fissures no us podeu perdre ( aquesta j una mica més expo-dura, però es pot fer...

a la MAS, Vam arribar a la conclusió de que haviem escalat tota una paret per fer un bell totxo ( de 6c almenys, res de 6b!!) a dalt de tot...aquesta tirada ( la fissura superior) és bellíssima i yosemítica...


salut Quimi!!!!

TRanki dijo...

Ups que he vistq ue la del CENTENAR ja la tens...sorry!

QUIMI dijo...

Jajaja,ei Tranki! suposo que el que una via li pugis arribar a donar un 10 vé donat de moltes circunstàncies,no? Les fisures potser no són un 10,però nosaltres la vam disfrutar molt perquè no ens esperàvem una via amb passatges tan guapos:Els primers metres de bavaresa del segón llarg,tot el llarg abans del penúltim,i el penúltim ens van agradar molt.

Que els friends entrin a canyón a tot arreu,un sol perfecte o bona companyia també van ajudar...

Sí,és veritat,a meitat del tercer llarg s'ha de fer un ncurset de jardiner per superar-lo,és una espècie de canal collonera que fastídia bastant quan pasas per allà.

M'apunto les vies que em recomanes,a la CADE del Centenar ho vam pasar una mica malament per no portar friends adequats,el més gran que duiem era un C1...

Ns veiem BOW!!