Mas-Brullet al Serrat del Moro

Com qui no vol la cosa ens plantem a peu de tàpia en 20 minutets de no res desde el cotxe,ens equipem de material i començem a escalar amb l'incertesa de si ens fregirem a mitja paret,ja que estem escalant a l'est.Per sort ho hem previst i hem matinat,començo a trepar que són les 7:30.

A mig llarg li dic al Sergi tot eufòric que és el llarg més guapo que he escalat mai....segurament no ho és,però l'alegria d'observar que estava progresant sense cap problema em va dur a dir aixó,ja que m'esperava patir més.
A sota al final del primer llarg on la primera meitat està equipat amb cinc o sis tacs de fusta (curiosament el tram més sencill).


Es aquí on la meva càmara decideix sortir d'excursió amb un trepidant descens de 35 metres fins al terra.Encara no entenc com la vam poder montar i fer-la funcionar només amb una ratlladeta a l'esfera protectora...glubs...
Impossible esquivar el solano,però com a mínim no pica gaire.La recompensa d'haver matinat la tenim darrere nostre cada cop que ens girem.Flipem amb el mar de núbols.

Com és habitual el Sergi li fot canya de primer tot i no entrenar en setmanes.Ara li toca el segón llarg amb una bavaresa molt xulai curta per acabar superant un diedre amb un parell de pasos de 6a.

Anem a bon ritme i la via ens esta agradant molt.Començo el tercer llarg lluitant contra els pasets que diuen que són 6b per després acabar amb un fantàstic diedre a equipar.Cada llarg té algún tram que fa que disfrutis com un nen!

A sota en el tram de 6b.

Després de la travesa cutre (comparada amb el resto del viote) segueix el Sergi empalmant els dos seguents (mala idea) ja que a l'hora de canviar de llarg el fregament és notable i haurà de fer peripècies per poder avançar...

A sota,a meitat del cinquè llarg.

Ja som força amunt i la calda ens convida a fotre canya per arribar a l'hombra.Començo el sisé (foto de sota) que té una pinta increïble.M'adelanto els catxarros gordos perquè es veu fisura ampla.

A meitat del llarg,en el pas equipat amb un spit,miro a munt i em sembla que la fisura s'estreta bastabt,així que decideixo entaforar el C4 per treurem pés de sobre.....mala idea....més amunt torna el fisurote i el C3 balla com una mala cosa.Em toca apretar el cul i pujar 6 o 7 metres a pel fins on puc posar algu.

A part d'aixó,aquest sí que és un llarg memorable.Repetiria la via només per tornar-lo a fer....AMBIENTAZO!!

El Sergi es regala pujant de segón i comparteix la meva opinió sobre el llarg,la via està siguent un 10.Ara li toca a ell de primer fins que ens situem sota el imponent mur fisurat del penúltim llarg.

A sota el Sergi acabant el sisé acariciant la desitjada hombra.

Aquest llarg el decideixo fer en Ae,ja que en lliure pica 6b,que si el comparem amb l'altre del tercer llarg ,aquest es queda mooolt curt de grau.Les asegurances no són gaire bones,però n'hi han moltes i no dona gens de por.

El Sergi de segón es guarda l'estrep i lluita alguns trams en lliure.Ja arribem a l'última R.

A sota el Sergi acabant el llarg de fisura 6b.

Moment curiós a la foto de sota mentres aseguraba al Sergi amb les nostres hombres reflexades a la tàpia.

Foto de rigor al cim,ara són les 12 del migdia i començem a buscar els ràpels per baixar per la mateixa via.

Sorpresa a meitat del tercer ràpel quan em trobo al Pere amb dos companys més que pujaven per la via! Els hi robem la R per uns moments i seguim baixant per no estorbar-los més.

Nosaltres em baixat per la via amb dues cordes de 50 metres sense cap problema amb 6 ràpels.