Flipant en "colores"

Anem a fer aquesta via de les Bagasses que m'ha proposat el Miki.De fet jo també la tenia en ment desde que hem vaig pillar la guia.

Sense presa arribem a l'aparcament i ho preparem tot,el dia no acompanya gaire però semnbla que ens aguantarà.

El primer el començo jo fent uns equilibris per no tocar les zones xopes d'aigua.Esperem que més amunt tot estigui sec.

El segón l'afronta el Miki.Desde fà una estona que em comenta que ha llegit que és una mica més exigent del que diu la ressenya.Jo li contesto que per molt collat que estigui el grau no pot ser gaire més de 6b......Cullons si ho és! L'estic fent de segón i m'estic esforçant al màxim.Regletes peques,peus en adherència i bastant vertical,per no parlar dels alejillus!
Tot hi aixó és un llarg guapísim que acabo disfrutant molt.

El seguent és un llarg de tràmit,40 metracos d'anar fent i vigilant amb les lajas i preses sospitoses.
A sota,a la R3.

El dia và molt bé,temperatura ideal i via molt guapa.Ara afrontem dos llargs de 6a abans del desplom final del que tanta gent parla.
El primer es bastant plaquero i amb la mateixa tònica de grau.El fà el Miki força bè,cosa que no és el meu cas.A mig llarg hi han un parell de pasos que haig d'apretar a muerte,són preses bastant fines i em costa progresar,ho intento,faig un pas i zaaasss.....un peu que tenia en adherència deixa de fer la seva funció i ara em trobo un parell de metres per sota d'on era.jodeeeerrr amb els 6a's....!!
A sota el Miki començant el 4art. i més abaix,a la R4.

Ara em toca fer el segón 6a,Comça amb un pas puta però de seguida trobo preses prou bones fins a sota el sostret,m'ho miro i decideixo enfilar-me per l'esquerra,hi ha força canto.Començo a notar els braços infladets,ara afronto una serie de pasos més fins i que a l'hora van perdent verticalitat,xapo una asegurança i ja diviso la reunió des d'aquí.El problema és que no sé com continuar,les preses són petites,els braços els porto inflats i cada cop que intento avançar m'agafa la mal·leida moto que em destroça psicològicament.Acabo demanant un canvi de torn i el Miki em baixa fins on és ell per fer el canvi de corda.
As ota,les vistes del congost sempre són impresionants.

No m'arrepenteixo d'haver-me despenjat en absolut.Quan recupero el llarg de segón em costa un munt pasar per aquell tram i sé que hagués arriesgat una bona castanya.Deu ni dó amb la vieta...
A sota acabant el 5è.

Ja som sota el desplom final.El vent bufa fortet i no tardem en posar-nos en marxa.Li fot el Miki amb ganes i disfruta com un animal,la roca és una pasada i l'ambient brutal.
Aquest és el llarg amb més grau,però aquí les assegurances són col·locades a una distància més normaleta.Acabarem empalmant els dos últims llargs per acabar la via amb molt bon sabor de boca.
A sota,tot hi que no ho sembla,el Miki negociant el desplom de 6b+ (segons ressenya eee...)

Fem la baixada tot comentant la via,i es que m'ha sorpres molt a mí.No pensava que tingués que lluitar tant dins d'uns graus que crec que escalo amb normalitat,però ja va bè que una via t'espavili d'aquesta manera de tant en tant..
A sota,el perfil exacte de la via amb el seu desplom final.Llàstima de la merda dels cables elèctrics.