martes, 15 de noviembre de 2011

Ordesa i Riglos

No he deixat pasar l'oportunitat d'ensenyar-li a me mare  un dels llocs que més m'agraden del món,la vall d'Ordesa,així que després de comprovar que a les sis del matí tots els conductors de Terrassa condueixen hebris,ens dirigim cap a Osca.

La idea és sortir de la Pradera de Ordesa i pujar pel corriol que ens durà fins a la Senda de los Cazadores per arribar,disfrutant d'unes vistes espectaculars,fins a la Cola de Caballo i després tornar pel fons de la vall.


L'excursió és un 10,les vistes un 11 i la companyia un 12.Me mare crec que ha disfrutat tant com jo i ha aguantat totes les hores sobradament.Ens ho hem pasat molt bé fent fotos a tot i parlant de muntanya quasi tota l'estona.L'arribada a la Cola de Caballo ha sigut un bon premi per haver arribat fins allà.


Acabada la volta hem agafat el cotxe i hem anat fins a Riglos,on hem pasat nit al seu refugi/hotel.Un altre lloc que li volia ensenyar i que ara tenia l'oportunitat.
El primer premi del dia ha sigut poder veure els Mallos només sortir del refu,ja que ahir vam arribar de nit i només s'insinuaven amb la llum de l'esglèsia.
Hem agafat tots els bàrtols d'escalar i ens hem dirigit cap al Mallo Colorao,on hi són les vies més humils de la zona,però que amb la "pallisseta" d'ahir i el ventet que bufa avui,ja ens ha omplert el dia de sobres.
Un bon finde que no s'oblidarà.



6 comentarios:

Aleix dijo...

T´han bloquejat el vídeo tiu....

QUIMI dijo...

Aviam si els de Vimeo són més permisius amb la banda sonora y no em capen el vídeo!

en Girbén dijo...

Amb aquesta excursió estàs explicant la construcció d'un tresor per sempre.
Fa més de quatre dècades que, rere els pares, vaig fer la travessa: Ordesa>Góriz>Cova Casteret-La Brecha>Serradets>Bujaruelo>Torla.
I encara tinc aquells dies vius i presents.

Quo dijo...

Companyia un 12!!! ... Hehehe... Fantàstic.. me n'alegro Quimi!

Una abraçada!

QUO... anyorat!

QUIMI dijo...

Girbén:Espero dintre de quatre dècades recordar aquests moments com ho fas tú.

Quo:De vegades te'n adones que la muntanya és més que culminar un cim o fer cert grau d'escalada.S'ha de saber disfrutar tant de la soletat com de la companyia!

Ns veiem!

mare dijo...

És una de les experiéncies més boniques de la meva vida, i ha més guiada pel meu fill, que més pot demanar una mare... 10 sobre 10.