Bones sensacions

El títol de l'entrada es refereix a que en tots els anys que fà que practico l'escalada mai havia tingut una època de tant bona forma en escalada esportiva,i la cosa s'ha plasmat aquest dissabte en El balcó de Santaïna.Serà que les hores de rata de plafó donen els seus fruïts?



Balcó de Santaïna

  Començem el dia escalant al sol i sense samarreta en uns 6b's per anar escalfant els braços.Avui la cosa promet,ja que apart del Marc també ha vingut en Xavi,el seu col·lega i que jo coneixo avui.Tots tres amb ganes d'apretar els dits fins al límit.

El sector està molt bé,però a "l'ombra" del sector del Mal pas. 

 Hem pogut deixar montat un 7a mentre desequipàvem el primer 6b,així que algú de nosaltres podrà provar-lo a vista amb les cintes posades.

El Xavi escalfant a Camí Ral,6b+

La feina del Max consistia en revolcar-se pel terra tot el possible.

 Començo el pegue al 7a,El dia del pare,però el bombo que hi ha a l'alçada de la tercera xapa em guanya la jugada i m'haig de penjar tot i que ja he endevinat la secuència hiperbloquera que dona "el pase a la final".Li demano al Marc que em baixi fins al terra per fer-ho el màxim de legal i al segón pegue supero totes les dificultats fins la cadena.Primer viote de la jornada conseguit,que content!

Marc a la sequència dura de El dia del pare,7a

 Després anem al principi del sector a per una deuda pendent que té el Marc amb un altre 7a,Pa negre.Em toca a mí montarla a vista,seria la bomba encadenarla,però a l'hora de xapar l'última assegurança els dits s'escorren de les presses i acabo penjant-me.Baixo amb l'intenció de provar-la després.

S'enfila el Marc a muerte per encadenar,li va fer un pegue la setmana anterior i es va quedar just on jo avui.Però ara la cosa va diferent i ja sap sobre quin terreny juga.Arriba a la cadena del 7a en només dos pegues,enhorabona!

En Xavi sembla que els virus de la grip li fant una mala passada i de moment es dedica a anar fent metres i provant vies.

Em torna a tocar a mí i ara sí,amb les cintetes posades,tinc aqueslla xispa que m'ha faltat abans i tot i pasar un infern a la secció de l'ultima xapa consegueixo estabilitzar-me per "expolsar" una mica els braços i agafar aire pels dos o tres metres que em separen de fer el segón 7a del dia!

El menda fent el segón pegue a Pa negre.

 Per rematar la jornada el Marc monta un 7a+,L'arqueig de la rata,un nom mooolt encertat pel tipus d'escalada que té.Deixem el tope rope muntat i com si es tractés d'una coreografia assajada ens anem rotant les posicions per fer tres pegues cada un a un ritme quasi frenètic.El Marc i el Xavi se l'enporten de segón,però per mí,l'arqueig que fan aquestes rates hem supera.

Així que marxem en busca del cotxe que ja fà estona que estem escalant a l'ombra i la temperatura és de tres graus.Una paradeta a la panaderia del poble per pillar unes birres i un cacaolat (no diré per quí era el cacaolat) i enfilem el camí cap a casa tot xerrant d'històries viscudes i per viure.

S'ha de vigilar amb les caigudes cap per avall...