jueves, 14 de abril de 2016

Colera Xtrem 2013

24/11/2013

Com ens podriem resistir a apuntar-nos a una cursa que s'anomena "ColeraXtrem"? La veritat és que impossible no apuntar-s'hi,així que tot i la mala previsió de temps amb molt fred i vent ens trobem amb me germana Mar escalfant per encarar aquests quasi 13quilómetres amb un fortíssim desnivell de pujada a només 1,5 km de la sortida per corriols de la zona.
L'arc de sortida és instal·lat a dins el pavelló per risc que surti volant amb una ventada.Ens ha costat molt decidir amb quina roba sortir a córrer,ja que el fred és molt acusat i el vent,al seu pas,sembla que talli la nostra pell.
Ens criden per fer el briefing de la prova,com no,a dins el pavelló per resguardar-nos del mal temps.Les noticies no son gaire bones,de fet acollonen una mica.Ens anuncien ratxes de vent a les cotes superiors de fins a 150 km/h.Jo crec que exageren una mica,pero el negit va en augment.Ens demanen molta precaució.
Parlo amb la Mar del que pot ser la nostra estratègia a seguir,i coincidim que seria bó agafar una bona posició al principi per evitar els taps a l'entrada del primer corriol.
A punt de vomitar un basalt de nervis ens dirigim a l'exterior tremolant de fred i amb la mirada incerta.Ens fan aturar en una línia imaginària per donar la sortida,on sense dubtar em col·loco al davant de tots.Mà al crono i de sobte escolto el tret de sortida que và acompanyat amb els ànims del discret públic.
Ja em trobo immers al primer sprint de la cursa dins els carrers d'aquesta població de l'Alt Empordà,gairebé tocant França.De fet,la mitja marató d'aquesta prova solca l'aresta entre els dos païssos.Nosaltres ens hem inscrit a la proba curta.
Les cames no em poden anar més ràpides,m'esforço moltíssim per no despenjar-me del grup capdavanter,pero el cor sembla que no m'hi cap dins el pit treballant al límit.En contra del que el meu cap dicta aconsegueixo posar-me a la cua dels 15 primers després d'un quilómetre corrent a 3:40 m/km.Darrera meu s'ha fet un tall i el seguent corredor queda bastant lluny,de moment penso que he conseguit fer una bona feina i estic ben situat just a l'inici del primer corriol i de la tant temuda pujada.Fins ara el vent no ha sigut cap inconvenient ja que els edificis ens han resguardat,però la cosa canviarà i molt...
Els propers 5 km són tots de pujada i salvem gairebé 1000 metres positius,Guanyem alçada molt ràpidament degut a la duresa d'aquest sender que s'enfila recte per la pendent d'aquesta muntanya.Anem tots en fila caminant gairebé tota la estona,cosa que em va genial per recuperar l'alé.Aquí és on haig de fer gala de les meves armes,penso,ja que les hores que m'he passat caminant pel Pirineu amb una motxilla de 15 quilos a l'esquena m'han fet agafar molta potència de cames.Així que no dubto en rebassar als meus competidors un per un.Avanço un i descanso radere el seguent un moment fins que torno a avançar i així,sense adonar-me'n,començo a encapçalar el top 5 de la proba.
El fortíssim vent ens comença a molestar de debó.Tinc el cos entumit del fred i a cada moment,sense previ avís,tots els participans ens posem de quatre grapes al terra per aferrar-nos davant una forta ventada que dura uns segons fins que reprenem la marxa.En una ocasió,el noi que và devant meu és voltejat per la potència d'un cop de vent i cau d'esquena al terra! cada cop és més difícil avançar,li dono la mà per ajudar-lo a aixecar-se,ni tant sols ens parlem ja que no tenim forçes ni per gesticular,ho estem donant tot en aquesta infernal pujada i amb una sola mirada als ulls m'agraeix la gesta.Després,aprofito per avançar-lo i seguir el camí fins al cim de la muntanya.
Una mirada enradera em deixa atónit amb les vistes i tots els participants en fila resseguint el corriol fins al primer cim.Quan giro el cap endavant no veig a ningú,soc conscient que vaig molt endavant quan començo a afrontar el primer descens estret i plé de punxes als costats que contínuament em golpegen les cames provocant-me petites ferides sagnants i doloroses a la pell tensa i freda.Esprinto com mai,com més difícil millor,torno a pensar...Passo pel primer avituallament que és un 4x4 aparcat a la vora del camí,agafo una ampolleta d'aigua i segueixo corrent,ara vaig tot sol i a punt per afrontar la seguent pujada per una pista menys empinada i sense tant de vent.Començo a notar l'esforç,pero la il·lusió d'un podi em fà empenyer el meu cos a cada gambada.
Durant aquesta pujada m'han avançat dos corredors que portaven molt bon ritme i que no els he pogut seguir ja que vaig amb les pulsacions pels núvols i no puc accelerar més.Sempre em queda l'esperança que aquests estiguin competitnt a la mitja i no a la meva cursa.Ara ja no sé del cert en quina posició vaig,però procuro esforçar-me al màxim fins al final d'aquesta pujada,tot just passat el km 6,després tot baixada fins a meta.
Arribo a la bifurcació en es separen les dues curses,la llarga i la curta.Per fí! penso...Hi ha un controlador per avisar de la cruïlla i no perdo l'oportunitat de preguntar-li:
-Quants han passat per la curta?-li dic.
-Ets el tercer,nanu!-em respon.
Buaaa,el tercer,el tercer!Començo a baixar per una mena de barranc podrit amb tot de pedra solta i molt empinat,quasi podria dir que no és camí.Rocs,sorra,arrels,plantes...es una baixada molt bèstia aquesta.No deixo de pensar en que puc fer podi,pero vaig tant petat que l'únic que procuro és que no m'atrapin en lloc d'intentar buscar la segona plaça,però de sobte tot canvia,intueixo entre els matolls més endevant el noi que va segon!Per una banda m'alegra tindre'l "a tir",però per un altre maleeixo la situació,ja que involuntàriament començo a córreir i baixar per aquesta tartera empinadíssima com un putu porc senglar,saltant i lliscant per sobre les pedres amb els braços oberts per controlar els salts i no trencar-me els turmells...a per ell! Just abans d'avançar-lo el noi s'aparta per deixar-me passar,es nota que no està acostumat a aquest terreny tant abrupte i descompost deixant-me la segona plaça a l'abast.

Després d'uns tres quilómetres de baixada mortífera pels genolls,i on he pogut distanciar-me del meu perseguidor,sobrepasso el segón avituallament encarrilant una pista ample i molt més planera que em durà de nou al poble.És una pista que no m'afavoreix gaire,monótoma,gens tècnica i pràcticament sense desnivell,és aquí on entra en funcionament el múscul més important,el "coco".
Ara mateix no soc jo el que corre,no soc jo el que sent dolor a tots els músculs del cos i esbofega corrent a 3:50 m/km per aquesta merda de riera.Tinc la capacitat d'esbair-me de tot aixó,ara mateix soc la personeta diminuta que va asseguda als mandos del meu cervell i que mira per un foradet el que passa a fora gestionant en tot moment l'esforç que ha de fer aquest que corre en el meu lloc,només haig de donar ordres als músculs perquè actuin,controlar de no baixar el ritme ni que m'atrapi el tercer de la cursa,només haig de seguir així i arribaré en un no rés al poble.El dolor es passatger,les agulletes marxaran,no puc afluixar amb l'angústia de ser atrapat pel de darrera que el tinc a la vista.Entro a l'últim quilómetre,ja veig el pavelló,mirada enradera per assegurar-me de que ja és impossible que m'atrapi.Ara sí,surto de la riera i giro pel carrer que porta a meta,50 metres i ja està! El primer classificat que ha arribat un minut abans ha sortit fins a lúltim revolt per felicitar la meva entrada com a segón,quina gran gesta,espero poder fer-ho jo en alguna competició del futur.Traspasso l'arc de meta dins el pavelló tot fent un salt i amb un somriure encomanador,ja esta fet!

Per suposat que aquest dia el recordarem molt de temps,l'esforç i constància té el seu premi,en aquest cas inesperat però molt dessitjat.Per sorpresa més gran la Mar ha aconseguit acabar la cursa en primera posició de la seva categoria! Aixó ja és la óstia! Ens abraçem al coneixer els resultats i no parem de comentar totes les experiències viscudes a la cursa durant tot el viatge de tornada a casa.Un dia del tot rodó.

Apunt de començar l'escalfament,encara dins el pavelló esportiu

Desde el poble es veu com anem "escalant" per la muntanya

Després del segón avituallament

Podi especial

El teu moment,Mar!

Què més podem demanar?


No hay comentarios: