El dissabte el vam dedicar a explorar el parc nacional d'aiguestortes fent una escursioneta a peu de prop de 10 quilometres fins algo mes amunt de l'estany de Llebreta.
Cap a la tarda vam visitar les esglesies romaniques de Taull,patrimoni de la humanitat,(per cert,et cobren un euro i mig per entrar,si es de la humanitat,perque hem de pagar?)
La veritat es que durant tot el dia els meus pensaments estaven posats en la via que volia escalar el diumenge.La vaig trobar a la web d'onacllimb on hi ha força informacio de la zona de l'embassament de cavallers.La via afortunada era los mundos de edena,700m.6a. tota equipada.A la foto la teniu ressenyada (mes abaix he penjat el croquis).
Despres d'escoltar com queien algunes gotes durant la nit i de comprovar les agulletes als bessons que tenia de la patejada del dia anterior,nomes hem quedava armarme d'optimisme i depertar a la noia a les 6 del mati perque m'acostes a la presa de cavallers amb el cotxe,on començaria l'aventura,ella esclar s'entornaria al camping a disfrutar d'altre manera el cap de setmana...
En arribar davant de la paret vaig obsevar que per culpa del desglaç de la primavera estava tota la roca humida,(a la foto de dalt es pot observar),pero ja que etava alla volia almeing assegurar-me i anar a tocar la roca.Donç be,el meu proper inconvenient seria creuar el "riuet" que va omplint l'embassament,com s'observa a la foto,no gaire aconsellable.
La meva solucio estava 15 minuts a peu mes amunt,un pont de fusta hem permetia creuar un dels afluents d'aquest riu i hem deixava acostar algo mes a la paret,pero com que per arrivar-hi tenia que baixar caminant tot lo que habia pujat,i ja s'habia fet algo tardet per escalar 700 metres sol...vaig decidir cambiar els plans i fer una caminada fins al cim.
El meu cami triat va ser una canal (amb un altre riuet resseguint-la) que pujava quasi paralel a la via.Es lo que esta marcat en vermell a la foto de mes amunt,que en teoria es el cami de baixada per la gent que fa la via.
Aquest es l'aspecte del primer tram de canal,amb blocs enormes de pedra granitica i força inclinacio.Un pont natural per la constant aigua que corria per sota les pedres.
No hem va fer gaire gracia el caminar amb tots els trastos d'escalar,pero el paissatge que m'envoltava i la companyia d'alguns cervols (crec que eren cervols) van amenitzar la pujada tot i la constant amenaça de la pluja.
Una vegada al punt mes alt (despres de dues hores desde la presa) vaig haber de fer una petita cresta d'uns 20 metres en horitzontal per poder gaudir de vistes directes a l'embassament.Aquest tram si que hem vaig encordar,i vaig trobar una "R" a proba de bombes...
La baixada no va ser gaire agradable,atravessar glaceres amb bambes esportives es sinonim de pinyo segur,i us asseguro que ni van haber.
A sota us deixo els itineraris assolits els dos dies,en groc la caminada del dissabte i en verd l'excursio del diumenje.
Tambe us paso la ressenya de la via.
I el croquis per baixar de la tapia.
3 comentarios:
Molt bona informació, és una via que tinc ullada per anar-hi abans del juliol. Llàstima que no la poguessis fer !!
Una putada que estigues tant molla Quim. A Cavallers tinc moltes ganes de pujar-hi. A veure si a l'estiu hi faig unes quantes visites ;)
Encara que no puguessis escalar, suposo que com a mínim devies disfrutar de tranquil·litat aquí Cavallers. Jo hi he estat un estiu i et ven juro que sembla les rambles...
Per cert, d'on has tret aquest mapa?¿
Segons això el Comaloforno és un 2033... i diria que és un 3000 i poc. Quines coses.
Publicar un comentario