Sr. Ravier... : Donde estan los clavos?

Per fi ha arribat el moment de treurem l'espineta que tenia clavada del meu primer intent al Tozal del Mallo,aquest cop contava amb els reforços del Miki.
Divendres avanç de sopar ens dirigim cap a Ordesa per pasar la nit allà i atacar la Ravier el dissabte.Arribem sobre dos quarts d'una i montem la tenda a prop de Broto que està a deu minuts de Torla.

El despertador sona a les cinc i anem amb intenció d'agafar l'autocar de les 6 que ens durà fins el prat d'Ordesa.
Els plans no van començar bè ja que l'atocar estava a tope i només hi habia lloc per ua persona més.Ens vam haber d'esperar a el de les 7.Almenys vam tenir temps d'esmorzar decentment i preparar els catxarros amb més calma.

L'aproximació al Tozal ès d'una hora i mitja,pero si aneu darrere el Miki durant la pujada tardareu 55 minutets de no res...total...només son gairebé 700 metres de desnivell...

La segona sorpresa del dia ens la trobem només arrivar a peu de via on hi ha una parella de maños que comença la Ravier i que ells sí que han pillat l'autocar de les 6 del matí.

No tinc per costum descriure els llargs de les víes que faig,pero aquesta sí que s'ho mereix.

De la base del tozal s'ha de fer una grimpada de 70 metres fàcil pero exposada si no ens encordem.Com que ja em coneixía el camí vam decidir només posar-nos els gats per guanyar temps.

L1:Ideal per escalfar motors,50 metres de IV+ on només hi ha un clau i una baga en un a sabina.Els friends entren a cañón per tot arreu.El llarg es una mica perdedor.

L2:També molt espectacular i que es deixa fer amb uns passos guapisims que tot i el retard que estem patint ens fa disfrutar com animals.

L3:Aquest es el llarg que resta punts a la vía,el llarg de la xemeneia patinosa,i es que sembla que s'hagi encerat la roca.Tots dos optem per els A0's que ens faran patir igualment.

L4:Comença a haber pati impresionant,li toca al Miki enfrentar-se amb el llarg de més grau segons la ressenya i amb més prestigi de la via per la seva tirada espectacular i aeria que no ens defraudarà.Aqui els pitons guanyen la partida als friends.

L5:Ataco el seguent llarg al-lucinant amb tot:les presses de cantos grans,la verticalitat,els friends que es poden ficar sense problemes,estem xalant com bojos.En aquest llarg hi ha una falsa reunió amb tres claus que cada un té una baga penjant,pero la bona es uns metres més amunt.

La cordada devantera ha comés el mateix error i haurem de seguir esperant a cada R una bona estona a que ens deixin espai per tirar amunt.En ocasions em pasat algo de fred,sobretot jo que no em vaig treure el jersei en tota la via!

L6:Torno a tirar jo ja que la reunió improvitzada ens ha fet cambiar les tornes.Aquest ha estat el llarg més dificil amb diferencia.Diguem que aqui cambia radicalment el grau físic per el grau técnic amb algún passatje mal protegit i delicat que vam superar alegrement amb un pas de genoll...

Cal dir que poc després de començar el llarg no s'ha de seguir una serie de claus visibles a l'esquerra i que sería lo més llogic,lo correcte es anar a la dreta on no es veu res fins encarar el diedre.

L7:A partir d'aqui ja ens endinsem en xemeneies molt pronunciades pero amb molt bona roca que ens permetran usar les técniques adecuades per el moment.Aqui es comença a notar una falta de pitons que obliga a esforçar-se mes en buscar fisures per equipar.

L8:Aqui tenim la ultima tirada de xemeneia on lo més difícil torna a ser buscar algún lloc per ficar algún catxarro ja que sembla ser que al senyor Ravier se li va acabar el material per equipar aquesta vía.Crec que només vaig comptar tre claus en 45 metres amb passatjes verticals de cinquè grau.Mai había ficat un tascó en un forat,pero es veu que va quedar ven ficat no Miki?D'aquí el nom d'aquest post...

Ja a dalt no donem credit a lo que estem veient,un dels paisatjes més impressionants del pirineu,parets infinites i verticals s'alçen per tots els voltants,sens dubte un lloc idílic per practicar l'escalada.

A la vía li donem un 9 (la xemeneia del tercer llarg li ha restat un puntet) ,s'ha d'anar amb un bon joc de friends per disfrutar,gràcies Sergi per deixarme els teus "amics",els he cuidat com si fossin meus.

El camí de baixada fins al prat d'Ordesa es de dues hores,bé...una hora i vint minuts si baixes d'arrera el Miki,tot i les meves parades per recuperar l'alé les figues em van fer cames tota l'estona...

Vam estar 6 hores i mitja escalant,pero si no trobeu "transit" a la via i aneu ben informats del recorregut la podeu fer en 5,que es lo que creiem que hauríem tardat nosaltres.