Tierra de nadie a Vilanova

Despres de pasar una setmana assegut al sofà de casa per culpa d'un pinçament a l'esquena per fi he pogut començar a fer alguna coseta.Dijous un peazo entreno amb el Sergi a la panxa del bou ja em va ficar les piles,i per dissabte despres d'estar pendents en tot moment del temps i fer i desfer mil plans al final m'en vaig cap a Vilanova de Meià a fer la Tierra de nadie.





Em llevo a les 6:20 i vaig a recollir al Miki que ha sigut el que ha proposat la vía.Sobre les 10:15 ja som amb el arnès posat i apunt de pujar.La temperatura que hi fa a l'ombra es de 9 grauets...menys mal que escalarem al sol.

Puja el Miki el primer llarg sense dificultats,crec que es un cinquillo de regles una mica curtet per escalfar.Ara em toca a mi i disfruto com un nen tastant aquesta roca,es hiper adherent amb les franjes horitzontals típiques de la zona.

Un cop a la R em toca anar de primer a mi,cambi de material i cap a munt.

"Ostia...ara em toca fer una sortida de 6b i els braços els tinc tope freds,buf...bueno ,aviam com va"(penso)

-Miki! portam ven pillat tiu!

M'agafo de dues regles,pujo peus i veig la sequencia que li dona el grau.

"Joder hi ha un putu bidit avanç de pillar la bústia..."
Intento progresar amb el bidit pero em tremola tot el braç fins que...

-Merda! pilla!no estic a to per fer aquest pas ara.

Total que fins al tercer intent no surto d'aquesta panxa i podre acabar el llarg que ha resultat ser una pasada de guapu.

"Aixo milora per moments."

Ara li toca al Miki enfrentar-se amb el llarg amb mes grau de la vía i que la dificultat recau en superar una bona panxa de 6c,a la foto de sota en el primer intent de lliberar el llarg,i es que s'ha lluitat al maxim pero els braços infladisims li an dit prou i ha tingut que fer una parada curteta per acabar.

Jo encara he hagut de fer una parada mès recuperant de segon,i es que aquesta vía es molt atletica!

Ara be en teoría un llarg assequible que comença amb una bauma seguit d'un desplomillo de V+.

"Aviam com s'em dona aixo,total,nomes es un cinquè"

Nomes per sobrepasar la bauma ja s'ha de fer un pas de bloc inhumà.

"Si es tot així no arribare a dalt,espero que tingui prou pila per sortir del desplom"

Els meus pensaments inquiets es fan realitat i aurè de fer una parada per descongestionar els abantbraços,els resto del llarg no tindrè problemes.

Un cop a la reunió el Miki comença el penultim llarg que serà el que mes feina li portarà,sobretot per pasar per una placa de 6a (segons ressenya) i posteriorment un altre panxa de 6b,i que al final amb molta alegría logra encadenar.

Ara em toca a mi recuperar el llarg.

"No te pinta de ser difícil,ademés ja em pasat lo xungo..."(M'autoanimo interiorment)

Supero una primera panxeta i em dirigeixo cap a la placa,on hi ha un repòs bo de peus a l'inici.Des d'aqui sento al Miki cantant no se quina canço an plan opera,s'el veu i s'el sent content,no se perque.

"Aquesta placa es mes xunga del que em pensava,probarè d'atravesar-la pel mig"

Em pillo d'unes mini regletes,pugo els peus en adherencia,bloquejo els braços preparat per llençar una mà amunt i enjegar el limpiaparabrisas en busca d'alguna rebaba on pillar-me.

"Merda! aqui no hi ha res!!"(penso)

"Haurà triangulat be la reunio?,quines tonteries de pensar,donç esclar que si"

Zas!! primera en la frente.Ara soc un troç mes abaix debut a la meva caigudeta.

-Que pasa Quimi!jajaja (sento desde dalt).

"Que cabron,s'en enfot el puta"

-No res! estic probant la elasticitat que te la corda...!(li dic mig rient)

Es un tram que m'ha costat dues llepades,pero ja se sap que com anar de segon no hi ha res,jejeje

Ara estic dabant de la segona panxa i no pinta molt millor que la placa.

"Com s'ho ha fet? nomes hi ha una regle de mitja falange i despres el bolo de dalt que esta super lluny..."

Ho intento com puc pero sense voler torno a probar la elasticitat de la corda.

-Quimi! Tens que fer un dinamic al bolo que es veu a dalt!.

-Al bolo de dalt?estas flipant!

-Que si tiu!proba-ho!

Em preparo per ferli cas al Miki,suco magnesi,busco unes rebabes per pujar al màxim els peus,agafo inerçia i...

Zaas!! pa abajo!

"Quina mena de dinàmics fa aquest tiu?"

-Segur que es aixi Miki?

-Que si que si.

Ho torno a probar,i aquest cop els de la vía del costat s'han pres un descans per mirar com faig els llençaments,que per suposat si anès de primer no els faria.

Torno a corre la mateixa sort i ja estic fart d'anar mès enredera que cap a endevant,així que trec un cinta,la torno a pasar per el seguro i faig un bonic A0 logrant atrapar el bolo sense gaires problemes.

Quan em reuneixo amb el Miki em diu que està molt content d'haber fet en lliure el que per ell es el llarg mes difícil de la vía,i li dic que estic totalment dacord,tot i que la ressenya no ho plasma així.

Ja nomes em queda l'ultim llarg on no hi hauràn mes sorpreses,nomès que els parabolts t'obliguen a fer ziga zagues i que la roca no es del tot fiable aqui.

En general una vía moolt bona amb roca inmillorable,bastant ben equipada i que ens deixa amb ganes de tornar-hi ben aviat.

Hi hem estat tres hores i cuart i com sempre la baixada ha estat una mica salvatge,pero encara em tingut ganes d'anar a fer uns pegues d'esportiva quan em arribat al cotxe i aprofitant que hi ha el sector de la cúpula ben aprop em fet un parell de 6a's que curiosament teníen mes alejes que els cinquens de la Tierra de nadie.

A sota un vídeo de l'arribada a la últimareunió del Miki.

Per cert,ja tornen a funcionar els enllaços de "escalades en solitari" que tinc al bloc.