La mescalina es un alcaloide de origen vegetal con propiedades psicodélicas y alucinógenas.Fue aislada del peyote (cactus mejicano fuertemente alucinógeno) por primera vez en 1896.
Donç el nostre objectiu d'aquest finde a sigut anar a la paret de les Bagasses a confirmar els bons comentaris que la gent fa d'aquest traçat.
Ja som a peu de vía amb el Miki pasant un fred de collons.Comença ell a escalar i la nostra intenció es arribar a la R0 d'una tirada,ja que per arribar s'ha d'escalar un llarg fins al "jardin",atravesar-lo i llavors comença la Mescalina,a la foto de sota en vermell,i en blanc la primera grimpada que s'ha de fer.
El miki ja porta mes de 40 metres i no para de pujar,ja no el tinc a la vista de fa rato...li queden 20 metres de corda.....10.....li crido avisant-lo,sembla que afluixa pero segueix pujant,nomès tinc 5 metres de corda al terra,buf que es posa xunga la cosa,em poso els gats i em fico la motxila apunt per pujar amb ensamble,quant nomès tinc la corda justa per encordar-me sento un xiulet i un tímit -reunió!...
70 metres justos per arribar a la R0 que em improbitzat en una sabina a peu de la mescalina,començem amb sensacions fortes...
A sota el Miki començant la divertida cinquena tirada.
El primer llarc el começo jo i marca 6a a la ressenya,cosa que em desmoralitza una mica ja que tinc un parell de saques a la placa sense consequencies pero el meu cap ja esta pensant,com deuen ser els 6b? joder!
Les seguents tirades ja es fiquen mes a lloc amb els graus i començem a funcionar be com a cordada,el Miki fa els llarcs alliberant el màxim de moviments i jo faig els llarcs procurant no viciar-me als A0's...
A sota el Miki arribant a no se quina R,que ni han un munt,pero s'ha de dir que son quasi totes molt cómodes.
Arribem a la primera proba de foc...el 7a que per suposat es pot fer tibant de cinta.L'encara el Miki i veu els primers passos fotuts,pero les últimes 5 o 6 xapes se les treu en lliure el cabrón.Jo amb la motxilla faig el que puc,pero el tram es veu guapu per alliberar.
A sota començant el tretzè llarc de 6a+ amb els braços ben calents.
Per mi els llarcs que mes m'han agradat han sigut el penúltim avanç de la feixa de 6a+ sostingut i que es posa fi al final i l'espectacular i bestial segon llarc per sobre la feixa de desplom de 6b,una pasada!
El famos llarc de 7b que te la vía,que en realitat son tres passos,li ha tocat al Miki anar al devant,jejeje,i que l'ha superat amb un parell d'A0's ben monos fins colocar-se sota la seguent panxa (just on està a la foto de sota) i que es de 6b+ OBLIGAT,res de 6a com diu al llibre de ressenyes,ho dic perque hi ha un parabolt sota la panxa i el seguent es un metre per sobre d'aquesta,obligant-te a fer el pas de bloc en lliure.
Aqui el mestre Miki em va tornar a sorpendre fent un llençament intuitiu i a lo loco a sobre la panxa per pillar algún canto,buff,jo no se si l'hagues pogut fer,suposo que coneixent-me el pas si...de fet va trobar un peazo maillon al parabolt de sota panxa d'alguna retirada...
Ja nomès queden tres tirades per sortir per dalt,una delícia de vía,un pati increible,portem bon horari i la roca millora per moments!!
A sota jo finalitzant la penúltima tirada,si us fixeu al costat del riu es veu un acotxe vermell,el meu,des d'allà em començat a pujar...juas!! quin pati!...500 metracos!
Ens ha costat 6 hores fer la Mescalina i 6 i mitja tota la tàpia.Molt bont gust de boca pero m'haguès molat poder forçar mès en lliure,tot i aixó ha molat molt,encara no habíem baixat de la paret que ja parlàvem de nous projectes,sobretot tenint a la vista la paret de Roca Regina...
A sota un parell de moments de l'escalada.
La baixada l'em fet en una horeta pasant per els ràpels volats de rigor,aqui el menda desprès de baixar amb la cistella a tota òstia m'he cremat els dits un cop a peu de ràpel treient-la de la corda...conclusió...la he deixat anar,ha fet un lleuger "clinc!" al terra i la he vist desapàreixer tot volant per el segon ràpel...adèu cistelleta meva...nomès tenía 5 messos...
La baixada l'em fet en una horeta pasant per els ràpels volats de rigor,aqui el menda desprès de baixar amb la cistella a tota òstia m'he cremat els dits un cop a peu de ràpel treient-la de la corda...conclusió...la he deixat anar,ha fet un lleuger "clinc!" al terra i la he vist desapàreixer tot volant per el segon ràpel...adèu cistelleta meva...nomès tenía 5 messos...
13 comentarios:
Diuen que de les vies més maques de la paret que arriben fins dalt. Sempre ho he pensat que un 6a en la primera tirada pot ser més difícil que un 6b més amunt, pq l'agafes en fred tan fisicament com de coco.
FELICITATS tota una senyora via.
Salut
Ole Quim! A tope amb els metracos de la Mescalina!!!! I duies un bon pinxe de cuina ;)
Llastima de la cistelleta voladora, així aprendras a no córrer tant als rappels! Que s'ha de ser més cautelós! :P
A veure si aviat em recupero i tornem a fer una tapia eh?
Moltes felicitats per el viote!! Jo quan sigui gran tambè vull atrevir-me a fer una d'aquestes.
Fins ara
jolin Quimi!! jo flipo amb les teves excursions!!!, quin pati noi!i mirant el video m'han donat ganes de tirarme dalt a baix!!!uaaa deu ni do quina alçada, ens sentim grans i en realitat som tan petits...
salut i felicitats!!
Mingo,tope guapa i dura,i del primer llarg m'agradaria tindre mes opinions.
PGB,ja se sap que els catxarros aquests es posen tope calents,vaig ser jo el burru d'intentar agafar-lo...
Aviam si es veritat que et recuperes i fem algo!
Salva,mentres es disfruti escalant tan se val fer 15 que 500 oi?Aviam si ens retrobem bow!
Susi,es curios,nosaltres vam estar abocats una mica desde dalt tot xerrant com seria tirar-nos i poder volar i aquestes coses,crec que tothom pensa el mateix..
Es un alucine el paisage que se ve desde arriba y un privilegio poder estar alli.¡¡no todos podemos¡¡.
pero os doy las gracias por hacerme disfrutar de vuestras aventuras.
ENORABUENA A LOS DOS.
MARE
Primero la camara, despues el movil, y ahora la "cistelleta", cuantos objetos que ahora pertenecen a la montaña....por cierto, de la escalada solo envidio no poder estar en las cumbres para poder ver tanta belleza que desde abajo no se aprecia
Mare,a gairebè tots els cims es pot arribar caminant,pero ja t'entenc que lo que tu voldries es escalar-los...gràcies!
Vane,i no es bonito ir a la montaña?...por cierto,ya van dos móviles perdidos...pero grácias a ellos tu puedes ver el paisaje que grabo desde la cima... :D
quimi bona via!!!!
ei Quimi sóc el Miki vem disfrutar e a les bagasses, la veritat és que qualsevol via amb bona companyia ja val la pena fer-la.
Si que és curiós que tothom pensi a fer un salto base a les bagasses (s'haurà de provar no?? jeje)
T'aviso que cada dia tinc més viotes pendents...
Pd: encara tinc les llemes dels dits vermelles de tant regleteooo... (però el dolor a valgut la pena.)
Bon article.
Mikiiiiiii!!
Per fi escrius tiu!La veritat es que fem bona cordada...la Ravier del Tozal..Tierra de nadie..Mescalina..bua..quan anem a Yosemite? jejeje
Fins aviat bow!
hola bou!!! quants dies tio, he estat una mica liat, en fi, bé colega, tinc males notícies sobre el meu peu, ja t'ex`plicaré, amb aquest mes de casi paron us heu posat les piles he cabrons, felicitats per tota la feina feta, ens la veiem.
Ivan.
uaaa tiooo!! em despisto un moment... i ja trobo aquí més posts de vies, que kilòmetres et vas "patejar" a l’estiu!! jajja
Viote viotee!!! s'ha de dir!!!!
Una abaraçada!
Quo ... mirant la foto i pensant... El meu fill te un cotxe de juguet igual de petit!!jajjajaja Però groc!
Publicar un comentario