salt de la minyona

Abans d'arrivar a Vilanova de Sau hi trobem el salt de la minyona,una cinglera molt curiosa on hi tenia pendent alguna via.
He volgut probar d'escalar sol en una via facileta i sense compromis i recordava que en Gatsaule en va parlar bé d'aquesta.

Com que és orientada a l'est surto de casa vora les dotze del migdia per tal de no pillar solana,i menys mal perque no vegis com ha apretat!
A sobre el recorregut de la via Mare de Déu dels cingles.
Trobar l'inici de la via m'ha costat una mica,ja que el corriol que dú a la paret és una mica "incert",però no he tardat més de 20 minuts,(bona característica a tindre en compte...)

La roca es bastant argilosa,pero m'ha sorprés gratament el primer llarg amb la notable adherència que ofereix.També cal resaltar l'excelent equipament.Consta d'unes "pes" que penetren 15 centímetres la roca i donen bastanta seguretat,ademés dels químics del primer llarg i d'algun parabolt esporàdic.
A sota el segon llarg i el més atractiu de la via amb alguns passos de cinqué grau.

Una vegetació extranya m'ha acompanyat tota l'estona...aixó al forn deu quedar bo oi??

En tot moment les vistes valen la pena i tot i que jo he pillat sol a l'inici de la via després he tingut un clima ideal,així que aquesta és una via d'estiu i de tarda!

A sota i al fons el poble de Vilanova de Sau,i més al fons hi ha el pantà de Sau.

Un parell de llargs d'artificial equipat li han ficat la cirereta a la via,pero lo que ha valgut molt la pena han sigut les vistes del mirador que hi ha al cim de la cinglera on hi ha una verge com a monument.

A sota el final de l'últim llarg,(reunió a la brana).

Per baixar cal agafar el camí asfaltat que pasa pel costat del mirador cap a l'esquerra (baixada) i no deixar-lo fins que trobem un corriol a l'esquerra marcat amb marques vermelles i blanques que ens durà a la carretera.Aquesta és l'opció llarga (30 min.),també hi han unes instalacions de ràpels,pero no sé on paren...

A sota la foto de rigor amb la verge.