domingo, 12 de julio de 2009

escalant al mont-roig

Ja fa temps que desitjava fer una escapadeta de les meves el divendres a la tarda i acampar a peu de via per poder escalar dissabte,i aprofitant que la Vane s'en va de sopar amb les amigues no ho dubto i preparo els bàrtols per dirigir-me cap a la serra de Mont-roig a escalar la via diedre blanqueta que tenia pendent.

A sota la serra de Mont-roig.



Arribo sobre les deu a prop de via i ho preparo tot per dormir dins del cotxe i em fico a sopar amb les últimes llums del dia.Ja començo a notar l'esperit d'aventura que tant trobava a faltar.

No tardo gaire en ficar-me dins del sac i adormir-me amb la lluna plena que senbla un focus penjat al cel.

A sota el diedre blanqueta ressenyat a "groso modo".


La meva intenció es llevar-me ben dora per no patir les consequències del sol,així que em fico l'alarma del mòbil a les 6:15.

Sona el despertador i tot i tenir el cul més pla que una taula em faig el ronço 20 minuts més,entre pitos i flautes començo a escalar a les 7:30 amb una temperatura i un fanatisme ideals.

A sota "l'aparcament" on he passat la nit amb tota la serra al costat.



Els primers llargs sòn ideals per escalfar amb una roca perfecte que ofereix un munt de formes i preses amb possibilitat de protegir amb friends en algunes fisures que ofereix el recorregut.

Son llargs disfrutons de placa fàcil,de fet,jo crec que si busquem la definició disfruton al diccionari surtiria una foto de la via.Molt bon ambient encarant el diedre estrella de la via que esta al tercer llarg.

A sota autofoto a la R 2.



Començo el llarg del diedre intentant encadenar,pero un petit lio amb els nusos de retenció em fa penjar-me a la segona de les tres xapes que té el tram més vertical de diedre.Bueno,ja li fotaré quan el recuperi,es la ventatja d'anar sol,que si no et surt a la primera ho fas a la segona,jejeje

A sota la corda delata la línea que fa la via en el tercer llarg.



El quart llarg es un xic menys exigent i curt,pero no desmereix interés,fins ara estic disfrutant com un nen amb tot,sobretot el tipus de roca que és molt agraida.

A sota a l'última reunió,amb dos spits.




A partir d'aquí la via fa un canvi bastant notori.Fins ara la tònica era "d'anar fent" i ha canviat a la tònica "d'anar patin".Sobretot amb la sortida de la reunió on el primer bolt és a 3 metrillos i amb un pas tècnic de fisura pel mig.Pot ser no vaig saber pasar per allà i un altre ho faria xiulant,pero jo vaig flipar una miqueta per superar-lo i amb algun pas més a munt,tot i que la ressenya marca V+...

Lo bo que té aixó es que a l'acabar la via tens una sensació d'haberte-la currat més.

A sota ja al cim assegut a sobre d'una senyal d'un punt geodèsic saborejant l'amanida de pasta i la carn arrebossada que m'ha preparat la Vane,sens dubte el millor final que podia tenir l'aventura!


He tardat dues hores i quart en pujar tot i que l'ultim llarg no l'he recuperat,es a dir,que només l'he fet una vegada i a l'hora de rapelar per marxar he recuperat el material que hi he deixat a la pujada.

En quatre ràpels i 20 minuts em planto a peu de via on tot just són les 10:15 i comença a petar el sol.Genial!
A sota una foto panoràmica del pantà se Sant Llorenç de Montgai desde ele cim del Mont-roig.


7 comentarios:

PGB dijo...

Òstie Quimi! Jo dissabte i diumenge vaig ser per allà... però no per escalar si no per fer la Transsegre!!!

El diedre blanqueta la tinc pendent, tots els que l'heu piat m'heu fet venir moltes ganes d'anar-la a escalar! :D

Jaumegrimp dijo...

Ep Quimi! bona via a sobre sol! enhorabona!

Jaumegrimp dijo...

Ep Quimi! bona via a sobre sol! enhorabona!

Quimi dijo...

P.G.B. ,la transegre es algun festival de musica o que? perque n'hi habia una liada a balaguer que pa que te cuento.
Jaume,la via es bonisima i bastant indicada per ferla sol,mem va deixar bon gust de mans,jejeje

VANESSA dijo...

Bueno almenos veo que disfrutas!!porque yo.. cuando vas a escalar solo lo paso fatal!!Felicidades, eres un makina!!

Mingo dijo...

Hola Quimi, quan he vist que en ple mes de Juliol havias anat al Montroig he pensat aquest Quimi s'ha begut l'enteniment, però al mati fins i tot fa una mica de fresca. Jo aquesta i volia anar, tb sol, el dia de cap d'any però enguany va fer mal temps, a l'hivern és fantàstic el Montroig i si fa boira a la plana sembla que estiguis al cel.
Coincideixo amb tu, l'últim llarg a mi sempre m'ha costat molt suposo que deu tenir truco o cosa de tècnica.
Salut company

oriol dijo...

Waaaaa tiooo!! Això ja és Cum laudem!! jajaja... I es veu d'una hora lluny que realment estas consolidant la tècnica de solo... És a dir: Via guai amb el més imprescindible: Un mega super Tupper Ware amb Amanida i tallet Waaaaa!! boniiissimmm Nyam nyam nyam!!! Jajajaja... !!!
Molts records i una abraçada Quimi.

Quo ...avui encara sense esmorzar i amb una gana que em mata!!!