la boleta del portell estret

Aquest fí de setmana he buscat una via amb ambient pero sense compromis,i quan busco això gairebé sempre esculleixo una via d'artificial equipat.
Em vaig encaminar cap a la Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret,on he llegit que ha estat reequipada parcialment.Què més es pot demanar?

He començat sobre les dotze del migdia i la veritat es què he pasat fresca i tot.
La via son quasi 150 metres d'Ae en ocasions un pel monòtom,però també es pot fer en lliure sense dificultats extremes.Jo començo el primer llarg i de seguida he tingut que treure el meu estrep per superar algun pas cabronet.


Sincerament ha estat en general bastant més dur de lo que m'imaginava,no crec que sigui una via d'iniciació als pedals com he llegit en alguna piada,un munt de passos a l'ultim graó de l'estrep i sobre assegurances bastant deteriorades.
Si voleu fer la via pilleu un parell de plaquetes recuperables o algun cordino per escañar algun burí sense xapa si no us voleu menjar algún tram en lliure delicat com he agut de fer jo.
A sota un exemple de les antigues assegurances.


El reequipament és molt encertat colocant un parabolt cada tres o cuatre burins vells,de fet jo només xapava els bolts per no haber de carregar amb 30 cintes...
El primer i segon llarg m'han ficat les piles en algun pas,potser els més tècnics de la ascensió.
A sota la tercera reunió.


Un altre punt calent ha sigut la sortida de la segona R,on despres de xapar un burí antic arribes amb l'estreb a un clau ficat de sota cap a munt (i que es movia una mica) i d'aquí uns tres metres en lliure fins al parabolt,bueno,a la meitat i tens un plom que podeu xapar per la vostra "tranquilitat"....

L'arribada a la quarta reunió també ha estat mogudeta,hi han un parell o tres de passos en lliure després de més de cent metres d'artificial equipat (aixó ja fa yuyu de per si) per arribar a la R.

Em preparo per sortir,no es veu difícil,la roca deixa molt a dessitjar pero és lo que hi ha.Un paset,dos pasets i....òstia! tibada de l'arnés que no em deixa pujar més!Per milèsima vegada el nus de retenció s'ha enganxat en mig d'un dels pocs passos en lliure de tota la via,quina casualitat!

Estic pillat de còdols que no inspiren gens de confi,a sobre són una mica bruts de sorra,els brassos comencen a engarrotar-se i només hi ha una solució,em preparo per deixar anar el ballestrinque que fa de nus de retenció.Aixó suposa tindre que aguantar una tibada més cap a baix en quant el pes de la corda es torni a tensar metres avall.

Un...dos...tres...el deixo anar i...aguanto bé la estrebada.Bé,segueixo tirant.

Un altre inconvenient és que aquest pes l'aguantarà directament el soloist i que per aixó tampoc podré avançar amb normalitat.Em dono corda amb en braç alliberant aquest pes i així puc avançar fins la penúltima reunió de la via.Buf!

Ja no hi auran més sorpreses fins a la fí.De fet,lúltim llarg,el de la boleta que surt a la foto de sobre,és el més fàcil.

Es increible les figures que té aquesta muntanya,i incomprensible com s'aguanta sense derrumbar-se cap algun vessant dels que la rodeja.
Al final he tardat tres hores 45 minuts.Bastant més de lo que tenia previst,pero bueno,ha estat entretingut ;D