domingo, 19 de julio de 2009

la boleta del portell estret

Aquest fí de setmana he buscat una via amb ambient pero sense compromis,i quan busco això gairebé sempre esculleixo una via d'artificial equipat.
Em vaig encaminar cap a la Iglesias-Torres-Casanovas a la Boleta del Portell Estret,on he llegit que ha estat reequipada parcialment.Què més es pot demanar?

He començat sobre les dotze del migdia i la veritat es què he pasat fresca i tot.
La via son quasi 150 metres d'Ae en ocasions un pel monòtom,però també es pot fer en lliure sense dificultats extremes.Jo començo el primer llarg i de seguida he tingut que treure el meu estrep per superar algun pas cabronet.


Sincerament ha estat en general bastant més dur de lo que m'imaginava,no crec que sigui una via d'iniciació als pedals com he llegit en alguna piada,un munt de passos a l'ultim graó de l'estrep i sobre assegurances bastant deteriorades.
Si voleu fer la via pilleu un parell de plaquetes recuperables o algun cordino per escañar algun burí sense xapa si no us voleu menjar algún tram en lliure delicat com he agut de fer jo.
A sota un exemple de les antigues assegurances.


El reequipament és molt encertat colocant un parabolt cada tres o cuatre burins vells,de fet jo només xapava els bolts per no haber de carregar amb 30 cintes...
El primer i segon llarg m'han ficat les piles en algun pas,potser els més tècnics de la ascensió.
A sota la tercera reunió.


Un altre punt calent ha sigut la sortida de la segona R,on despres de xapar un burí antic arribes amb l'estreb a un clau ficat de sota cap a munt (i que es movia una mica) i d'aquí uns tres metres en lliure fins al parabolt,bueno,a la meitat i tens un plom que podeu xapar per la vostra "tranquilitat"....


L'arribada a la quarta reunió també ha estat mogudeta,hi han un parell o tres de passos en lliure després de més de cent metres d'artificial equipat (aixó ja fa yuyu de per si) per arribar a la R.
Em preparo per sortir,no es veu difícil,la roca deixa molt a dessitjar pero és lo que hi ha.Un paset,dos pasets i....òstia! tibada de l'arnés que no em deixa pujar més!Per milèsima vegada el nus de retenció s'ha enganxat en mig d'un dels pocs passos en lliure de tota la via,quina casualitat!
Estic pillat de còdols que no inspiren gens de confi,a sobre són una mica bruts de sorra,els brassos comencen a engarrotar-se i només hi ha una solució,em preparo per deixar anar el ballestrinque que fa de nus de retenció.Aixó suposa tindre que aguantar una tibada més cap a baix en quant el pes de la corda es torni a tensar metres avall.
Un...dos...tres...el deixo anar i...aguanto bé la estrebada.Bé,segueixo tirant.
Un altre inconvenient és que aquest pes l'aguantarà directament el soloist i que per aixó tampoc podré avançar amb normalitat.Em dono corda amb en braç alliberant aquest pes i així puc avançar fins la penúltima reunió de la via.Buf!

Ja no hi auran més sorpreses fins a la fí.De fet,lúltim llarg,el de la boleta que surt a la foto de sobre,és el més fàcil.
Es increible les figures que té aquesta muntanya,i incomprensible com s'aguanta sense derrumbar-se cap algun vessant dels que la rodeja.
Al final he tardat tres hores 45 minuts.Bastant més de lo que tenia previst,pero bueno,ha estat entretingut ;D

4 comentarios:

TRanki dijo...

Ei Bow alone...! La via que l GENT DETALLA COM A IDEAL PER A INICIAR-SE ALS PEDALS NO SERIA LA ramon NOYA FORTUNY UN XIC MÉS A LA DRETA?

a LA BANDA ESQURRA hi tens la CONCORDIA...a1 i a2 i ae per començar amb el catxarreo...molt binteressant també si vols començar a picar i empotrar una mica...

saluteee!

Mingo dijo...

Quimi tu com el Dan Osman, pujant a la carrera, je je.
Això de poc compromís si hi ha els mateixos burils que fa 15 anys, no te'n pots fiar massa, encara que de tan en tan hagi algun parabolt.Les reunions tenen bolts?
Ja sé que és escalar amb més pes, però has probat d'escalar amb la corda ben plegada dins la motxil.la? a mi se m'enganxava menys.
Ja sé que val pasta però el dia que provis el silent partner, no voldras saber res de soloist, bé aquí ja m'he posat en camisa d'once bares.
Vinga fiera enhorabona per l'activitat.

QUIMI dijo...

Pot ser si que vaig llegir piades de la veina referent a la iniciació.Tampoc vui dir que aquesta sigui superdificil d'escalar,pero que em va sorpendre en alguns trams,fijo.
La concordia aquesta l'apuntaré a la llista,pero espero que sigui mes modernilla!

Mingo! La via va ser oberta al 66...o sigui que de 15 anys res...posem uns 40...
Lo de la motxilla em fa una mica de mandra,pero ho hauré de probar.
I lo del silent partner...ja ho se ja.Algun dia el tindré,i espero poder progresar més en els solos,com a mínim aniré més tranquil

Mingo dijo...

Lo de 15 anys, no t'ho deia per quan es va obrir, que l'Albert ara ja està força granadet. Jo la vaig fer fa 15 anys.
I lo del silent, val molt la pena. Jo amb el solois algun cop el passador m'havia fet una mala passada. És el que t'ho dius escales més tranquil i forces més de primer.
Vinga una abraçada, però sense apretar massa que avui fot calda