CADE a l'agulla del centenar

Ens trobem amb el Sergi per anar a fer un altra vieta a la cara nord de Montserrat,una que feia temps que voliem fer,la CADE de l'agulla del centenar.Quan arribem a peu de via ens trobem amb un company blogger,en Llembresku.Sempre mola coincidir amb bloggers per la muntanya.Intercanviem unes paraules i continuo escalant el primer llarg que m'està costant bastant més del que em pensava.L'acabo fent tot en A0's.

En els seguents llargs tampoc hi regalen rés,el grau és el típic montserratí i les assegurances fixes en alguns llargs són inexistents.Es aquí on tenim els majors problemes,portem només 10 cintes (la ressenya deia portar 20,error meu...) i 9 friends,els quals més de la meitat no utilitzem perquè són massa petits.Tenim que anar corrent els més grans per progresar amb un mínim de seguretat.El Sergi es treu del mig el segon i el tercer llarg i em deixa a mí el quart,on en teoria hi han els trams més difícils.
A sota un parell d'imatges panoràmiques de la zona.

El quart llarg es va deixant fer,però la meva indecisió a l'hora d'afrontar pasos a vista amb alejes considerables fan que em vagi aturant sovint.Si el pogués repetir segur que el disfrutaria molt més.El final d'aquest llarg,per a mí,és el més difícil,ja que la roca...

Per fí ens trobem a punt de començar el penúltim,li toca ara al Sergi pasar alguns nervis degut a la roca dubtosa del llarg.En quaranta metres es troba dos tacs de fusta i un clau.Tots dos coincidim que aquest llarg desmereix una mica la resta de la via.

L'última grimpada de tercer grau i ja som a dalt de l'agulla.Ens menjem l'entrepà i fem unes fotos i decidim baixar rapelant per la via,ja que ens fà mandra baixar a peu.

A sota,un parell de fotos de la baixada rapelant.