Donç aprofitant aquest pont m'en vaig a fer una volteta pel Pedra,No puc desperdiciar aquest bon temps que fà i molt motivat per sapiguer si encara em queda algo del fondo físic que he agafat aquest estiu començo el camí cap al refugi Estasen a bon ritme.
Em trobo aquest anunci a la porta del refu que m'avisa del gel que hi ha a la cara nord,curiosament,també del fred.Suposo que deu ser conya del guarda...
Ja comencen les pujades fortes i com no,jo començo a suar de valent.Tot hi els quatre graus que marcava el termòmetre del cotxe quan he sortit,ara vaig en camiseta curta i acalorat.
A sota,un tronc molt curiós i les primeres autofotos (excusa per parar una estona...)
La pujada és dura però constant i puc seguir un bon ritme.
A sota,la cara nord sempre esperant a ser escalada.
Per fí arribo al Coll de Verdet rajant suor,de moment ni rastre de gel però sí un vent que em fa abrigar-me amb el paravent i la braga.
A sota,una foto del coll i dels indicadors nous,o almenys no hi eren quan vaig pujar per primer cop...
Just abans de començar la trepada em trobo una parella d'excursionistes que es preparen ficant-se els grampons.M'aturo a xerrar amb ells mentres plego els meus pals de caminar.A partir d'aquí hi ha força neu/gel,però les roques més altes queden descobertes i prefereixo no ficar-me els grampons mentres pugui pujar sense ells.
A sota,a mitja grimpada entre neu,roques i glaç,i vistes cap a la timba de la cara nord.
No he tingut excesius problemes per arribar al cim sortejant la neu i he pogut fer un bon temps de pujada.Ara si,m'aturo a fer un moç i observar les vistes privilegiades d'aquesta muntanya.
A sota,l'altímetre marca el cim amb el refugi en segón plà i la foto d'honor que marca la fí de la pujada.
Després de menjar l'entrepà,començo a baixar sense perdre temps cap a l'enforcadura,on després de saludar uns altres excursionistes començo la baixada trepidant per la tartera que cada cop està més pelada de rocs i més exposada a les patinades tontes que acaben amb el cul a terra,crec que n'he comptat 7 ó 8...
A sota,aviat l'enforcadura serà coberta per la neu de l'hivern.
Deixo una taula dels temps que he fet avui,molt content del ritme que he pogut seguir.Ja tinc ganes de tornar-hi.L'altímetre,en ocasions no és del tot exacte.
La baixada,com no,l'he fet corrent.
I per no perdre les bones costums,penjo un vídeo graciós de la baixada per la tartera.
9 comentarios:
Bona excursió!!! Quina rabia haver hagut de treballar, m´hauria agradat!!
Molt bo el detall de la caiguda, quan mires al voltant com dient.... M´haurà vist algú? jajajajjaja
maca la "passejadeta", un dia d'aquests n'has de buscar una de sencilleta per fer-la amb mi, i així posem a prova el meu nivell, jejeje.. El video moooolt bo, més que res que en sé d'un que riu amb les meves patinades!!
Aleix,Davant de tot,no s'ha de perdre el glamour.
Mar,no ho diràs per mi no? jejeje,estas forta! no en vas tindre prou amb la teresina?
no, no en vaig tenir prou... al contrari, ara se'm desperta el cuquet de descobrir fins on puc arribar!!
Bé,bé,aquesta és la millor motivació.Aviam si un dia dels que tenim festa al nadal quedem per fer algo en condicions...jejeje
jejejeje.. per mi encantada!
Això: sentint música amb auriculars mentre vas per la muntanya (fotos 4,5,7,8). Aquell imbècil de les 127 hores també anava sentint música mentre li queia la pedra, així va perdre el braç.
Espero que mai no et passi res, perquè així elimines un dels 5 sentits, i a la muntanya prescindir d'un sentit és un luxe. Potser això mereix una petita reflexio, però si és un risc que assumeixes, doncs llavors endavant!
Per mí l'error del protagonista de la peli de 127 hores no va ser escoltar música,va ser no dir a ningú on anava ni què faria.
Tindràs moolta feina en avisar a TOTS els peatons que caminen per la ciutat amb auriculars a les orelles no?
Suposo que assumir riscos és una de les coses que m'emputxa a fer activitat a la muntanya.
Per cert,t'has fumat algun porro algun cop? o és un risc massa elevat? ;)
jajajaja, me parto con este anonimo!!es un poco rallado no???con auriculares no dios miooooo, que te matassss!!!!!y gafas de sol tampoco, que sino ves muy oscuro y te tropiezas....y asi hasta el fin del mundoo.... ;)
Publicar un comentario