lunes, 15 de abril de 2013

Trilogia solitària a Terradets

Arribo a Terradets amb una mica d'incertesa de com anirà la jornada.Tot just ahir a la tarda vaig decidir vindre aquí a escalar aquesta paret,Roca Regina,i fer-ho en solitari em crea espectació i negit,ja què fà bastants mesos què no ho practico.Intentaré fer l'aresta Ribes-Vidal.


Roca Regina desde la carretera.


En poca estona localitzo l'inici de la via que comança a bastanta alçada respecte a la base de la paret gràcies a una feixa.Començo el primer llarg i desseguida noto els primers nervis que no em deixen escalar bé...no em fio dels peus de gat,no em fio del soloist,no em fio de la roca ni dels alejes...i sort què és un "quartillo"!

Poc a poc passen els metres i tot es fica a lloc,vaig assaborint passatjes divertits i a l'hora aeris cada vegada que la via surca l'aresta,el grau sembla que es deixi fer bé i els canvis de reunió caminant entre feixes no em treuen interés per acabar la via.

La part superior millora a mida què vaig avançant.La roca,la verticalitat,el dia asolellat i la soletat de la tàpia avui,fàn que disfruti com feia temps.Després d'escalar els dos últims llargs i acabar la via o l'aresta en tres hores i quart,em sento genial per poder observar l'horitzó des d'aquí.Sé què és la via més fàcil amb diferència de tota aquesta paret,però m'ha fet molta il·lusió haber aconseguit fer una via en solitari en cada una de les tres parets més conegudes del congost,Les Bagasses,El Peladet i ara Roca Regina!

Cliqueu en aquest vídeo on he intentat plasmar el què sento mentres escalo,el buit sota els peus,posar "catxarrets" per assegurar-me,buscar amb les mans les millors preses,el paissatge i la sensació trepidant d'un ràpel volat que posa fí a un dia collonut!

Com sempre,i mentres no em capin el vídeo els de youtube,podeu visualitzar-lo en HD.


6 comentarios:

Aleix dijo...

Bé, be. Veig que has tornat a escalar, me n´alegro tiu!!!
però espero que no m´abandonis del tot, que hem falta el company bttero!!! jejeje

QUIMI dijo...

Eiii!! tranqui que més ganes que jo de tornar no en té ningú,jejeje
Ns veiem!

Mingo dijo...

Eii Quimi, je je això de no fiarse de la roca, peus de gat,... que passa, que escales amb uns peus de gat sense sola, je je je je.collons quan el "múscul de dalt no funciona, que malament que es passa. Però ja veig que al final es vas controlar molt bé. Felicitats per l'escalada. A veure quan en faig jo una sol, que últimament la cadera em toca la pera, això de fer anys i dona canya al cos m'està passant factura, tot i que espero que aviat l'hagi pagat i tingui unaltra pròrroga.
Vinga crack que vagi molt bé.

QUIMI dijo...

Hola Mingo! Donç tens raó,el muscul de dalt s'he de fer servir amb la mateixa assiduïtat que els altres,sinó malament!
Espero que et recuperis aviat de la cadera i que no sigui rés.Jo soc dels què opino què la gent que segueix fent esport sense tenir en conte l'edat gaudeixen de millor salut (com a mínim,mental)tot hi què de vegades es tingui que adaptar l'intensitat de l'activitat a lo que el cos dicti.

La cadera em toca la pera! bon nom per una nova via.. ;)

A reveure!

Anónimo dijo...

Como te lo curras tronc en eso no as perdido la costumbre .... a ver si asomamos un dia por terradets

QUIMI dijo...

Dia y hora?