V duatlo de Terrassa

Donç ja tornem a ser a la línia de sortida un any més de la duatló de casa esperant que ens donguin el tret de sortida que no tarda en arribar,així què de sobte em trobo corrent quasi esprintant en direcció a Sant Llorenç....cullons quin ritme que porta aquesta gent! no paren d'avançar-me corredors fins que arribo a la trialera de pujada,el tram més dur de la primera transició i on per fí,puc integrar-me amb el ritme de tot el grup.

La baixada fins als boxes aprofito per esgarrapar alguna posició ja què la meva estratègia és de donar-ho tot als 6 km. inicials que es fan corrent,mantindre un ritme sensat als 20 de bicicleta seguents i acabar com pugui els últims tres corrent...

Acabo els 6 km en un temps de 23'.

A la sortida no es perdona ni una milèsima als rivals

Finalitzant la primera transició

Arribo corrent als boxes quan me n'adono que he ficat el xip de control lligat a la bamba! No m'ho puc creure! Hauré de perdre un munt de temps desfent els cordons per recuperar-lo i poder seguir amb les bambes de la bici,ja que a la sortida de boxes l'haig de dur amb mí.

Per sort,aixeco el cap i veig a me germana i la Vane animant-me allà mateix,li explico el problema i li tiro la bamba perquè m'ajudi mentre jo m'equipo per agafar la bici,i quasi sense perdre temps em col·loco el xip dins la malla compresora i puc sortir ràpidament,OLÉ !

Pujada a Can Candi

Baixant el primer tram de trialera

Iniciant la segona volta de BTT

Treient tot el suc a la CANYON!

Deseguida noto les primeres molèsties en forma d'enrampades a les cames,i és que no estic acostumat a fer canvis d'aquivitat,i menys a aquest nivell d'intensitat.Així que ara toca regular el ritme a les pujades per assegurar-me un final de prova digne.En canvi,a les baixades aquest any he tingut bastanta sort amb els "taps" i he pogut baixar fort recuperant temps i adelantat als que m'havien passat a la pujada,disfrutant de la doble suspensió de la bici i de la ventatge de coneixem el terremy pam a pam :)

Acabo la segona transició de 20 km de BTT amb un temps de 1h 7'.

A per l'última par de running!

Un altre cop les indicacións de la Vane em van de conya per trobar el lloc on deixar la bici,què pàjaro,penso mentres la deixo i em torno a calçar les esportives...

Ara sí,ha arribat el moment més temut,em trobo bé però sé què és una il·lusió què dura cent metres,i així és.Tot hi sortir a un ritme patètic de boxes per evitar enrampades,torno a sentir la mateixa frustració de cada any quan em trobo perfectament bé però les cames diuen què ja n'han tingut prou,i ho demostren amb enrampades als cuadriceps i abductors.Ara toca paciència i bon humor,ja què ja sabia que passaria aixó,així què aguanto el tirón com puc,no faig cas dels 14 ó 15 corredors que m'adelanten en els 2 km i pico que dura l'últim tram i arribo content a meta,content per haver acabat,per haver corregut contra gent molt bona,per haver tingut la millor companyia i haver rebaixat el temps i la posició respecte l'any passat :)

Per fí l'arribada!

I com no podia ser d'altre manera,menció molt especial a l'altre 50 per cent del Mayolas Team! Me germana Mar que va acabar la cursa de 10 km amb un temps de 1h 02' !! Amb un pinyo a la baixada mentres adelantava posicions que li ha deixat un esquinç al turmell i uns dies sense córrer ...

No hi ha res com una sorpresa a la pujada més dura de la cursa per tirar endavant amb un smriure..

Crack!

També volia puntuar amb un 10 als organitzadors de la prova i als voluntaris que no paren d'animar.Cada any ho feu millor!