Sortint del refu per darrera encaro el caminet amb marques grogues i blanques que em durá cap al coll de Verdet,una opcio diferent a la tartera que per ascendre de segur que sera mes comodo.
Com estava previst i amb un ritme normal,en 2 hores 45 minuts arribo al cim del "pedra".En aquest cas he fet tota la pujada nomes amb la companyia d'alguna aguila que jugava amb les corrents d'aire per sobre meu.
La baixada la vaig fer per la tartera on em vaig sorpendre de lo ample que es.Va ser força entretingut i rapid fins trobar de nou el sender que em duria fins a refugi i d'alla al parking.En total 4 hores i mitja.Al dia seguent habia quedat amb el Marc Serra per anar al sector de les paparres d'Olesa de Montserrat.Es divertit retrobar companys de l'EGB despres de tant de temps i que ademes li fotin a l'escalada.
Vam escalar força,sense fer gaire cas a la meva lesio de colze que em va donar una treva...
Les fotos i explicacions de les vies les trobareu en el blog d'en Marc.
5 comentarios:
Veig que vas enganxar bon dia ! Clar que no sé si es pot considerar exactament alpinisme això del Pedraforca...
gatsaule, tot depen de l'epoca i la ruta, no? :P
Ara ho deixaria en dominguerisme hehehe :P
Deu n-hi do anar a l'estiu a Paparres... no us veu fregir?
Portes un ritme imparable pujant muntanyes.
Al pas que vas, en poc temps t'hauràs pulit el Pirineu.
Aufwiedersehen!!!
Donç el dominguerisme va anar força be,amb un dia explendit,jajaja.
A les paparres de mati no hi toca el sol,pero despres de les dues...buffff
El Pedra no pot faltar en l'historial d'un "grimpaire". A veure si ara hi fas alguna vieta, que valen molt la pena. Adéu.
Publicar un comentario