mal pas,pic del martell i psicobloc!!

Demà començo a currar de nou i amb la feina bè la depresió post-vacacional.Sort que l'ultima setmana ha estat força entretinguda,el dimecres quedo amb el Marc Serra per fer una visita a l'escola berguedana del Mal Pas de no se que...perdoneu la meva poca cultura peró es que no m'enrecordo...
Vies moolt guapes amb un conglomerat diferent i atraient que van fer que disfrutessim del matí extra asolellat que vam patir.

A l'hora de dinar el plà era reunir-nos amb l'Ivan i la Montse a Can Ramon per fer un dinar tots junts aprofitant que l'Ivan treballa al poble de Montmajor,a deu minuts de les víes.
Entre l'amanida que va preparar la Montse,la carn arreboçada i el lambrusco,ens vam ficar les botes,i ja a la tarda debut a un camvi climatológic desfavorable ens vam entornar cap a Terrassa.

Al dia seguent em vaig llevar amb ganes d'investigar un sector on no hi había trepat mai,el Pic del Martell al Garraf.Així que vaig pillar el soloist i la resta de trastos i em vaig plantar a peu de sector.
La via que vaig escollir va ser La matanza de Prexas,una via de cuatre llargs rapelables tota equipada amb bolts i que no pasa de V+.
El resultat no podía ser millor,un viote amb molt de canto i sense perdre vertcalitat,amb una roca sorprenentment bona i sense polir.


Jo la vaig fer en dos llargs aprofitant que els solitaris no patim de fregaments de cordes,pero l'ultim llarg dels cuatre originals el vaig trobar més atlétic i sostingut que la resta,tot i que les ressenyes indica el mateix grau per a tots.
Com que aquest racó de la paret ès orientat al nord,vaig poder resguardar-me del sol mentre trepava,pero després no vaig dubtar en anar una estona a la platja,un contrast en el mateix dia al-lucinant.

Ja el divendres vaig tornar a quedar amb el Serra i en Rai per anar a Tossa a fer psicobloc,pero quan vam arrivar hi habia una plaga de meduses i una mica de brutícia acumulada a la cova.

Mentres ens ressignàvem allà va apareixer en Tranqui i la seva dona que veníen amb les mateixes intencions,i despres destar una estona xerrant vam decidir anar a Sant Feliu de Guíxols on hi ha una mena de canal natural amb un mur vertical d'uns deu o dotze metres i que te prou fundària per fer el mono.

A la foto de sota en primer pla en Rai volant des del cim de la tápia,poca broma que son més de deu metres,i en Tranqui al fons relaxan-se en víes de sisè grau.

Al final ens ho vam pasar de conya,ens vam ficar morenos i vam poder xerrar d'aventures i escalades pasades,sense nombrar l'atac indiscriminat a pedrades que els hi vam fer a unes meduses que es van atrevir a pasar per el canal...jejeje

A sota el Marc en plena travessa.