A sota una de les platjes de l'illa de Caprera,a l'arxipèlag de la Madalena,al nord-est de Sardenya.
En total a l'illa ens han sortit uns 1100 quilòmetres,i aixó que només em fet el guiri a la meitat nord duran uns vuit dies sense contar els viatjes.
A sota en una platja privada d'un càmping a la costa oest.
De l'illa personalment hi vaig trobar un contrast molt gran entre la costa i l'interior,on el paissatje és bastant bulgar.Per comparar podriem dir que el paissatje interior de Catalunya és molt més ric en tots els aspectes.
De les platjes no cal dir que son una passada,per els penyasegats,les aigues transparents i el sol inesgotable que sempre llueix.
Per contra,també s'ha de dir que quasi ninguna té serveis de dutxes,només les més grans i massificades,tot i que en cap cas arriva a haber-hi la gent que hi ha a les platjes del Mediterrani.
També és curiós que en algunes,si vols accedir en cotxe(a més que no vulguis caminar un parell de quilómetres sota un sol abrasador) et feien pagar alguns euros,7.5 si entraves al matí,o 4 si ho feies a la tarda.Només hi vam trobar dues d'aquestes i la veritat es que van ser de les més boniques,pero tranquils,que si hi aneu i no voleu pagar trobareu caletes xules "a patades".
A sota una posta de sol molt especial al Capo Caccia.
La nostra tònica del dia era visitar un parell o tres de platjes cada dia com a mínim,de fet poques vegades ens quedavem dues hores seguides en alguna d'elles,i es que sempre tens la intriga de saber com serà el paissatge una mica més enllà.
Lo pitjor i lo que menys ens va agradar amb diferència es la manera de conduir d'alguns italians prepotens i desconsiderats.La cultura de la conducció se la pasen per el cul posant en perill quasi constantment la seguretat dels demés usuaris de les carreteres.
A sota el matí de l'últim dia que vam aprofitar per fer una excursió a "la gruta de Neptuno" situada al Capo Caccia,zona on vaig divisar xapes que recorrien les parets emergents de l'aigua del mar.
Ja de tornada i amb ganes de tocar roca quedem una tarda el Sergi el Marc i jo per anar a apretar els dits als blocs de Savassona.Només hi habia estat un cop fa temps i tenia ganes de tornar-hi.Recordava es que hi habien la òstia de mosquits i que la pell de les mans acabava inexistint,pero la quantitat de problemes que té la fan una escola extraordinària.
A sota el Sergi escalfant en uns romos típics d'allà.
En el bloc de la foto de sota sempre intento enfilar-me fins d'alt de la fisura pero em jinyo i acabo saltant.Tot i així m'encanta la sequència de passos.
6 comentarios:
Ei Quimi, Bentornat!!!!
LA pedra és el DAU, hi ha blocs i les vies equipades...
Salut i a tibar-li!!!
Oriol
que bien lo hemos pasado, y ahora para Granada!!
weee Quimi i Vanessa... me alegra saber que se ha agenciado un buen veranico, jejeje... Y más saber que estuviste disfrutando por nustras tierras de Savas...
Para la próxima Susi y yo os esperamos y os reseñamos nombres y vias sin pausa... que te prometo hay pa morir con los dedos pelaos! jejejeje
Quo ...soplando la punta de mis dedos!!!
Sens dubte unes grans vacances i una gran escola de bloc també.
Queda pendent una trobada per confirmar graus i llimar pellejos...jejeje
El dau,super espectacular.
Hvala za intiresny Blog
Per que no:)
Publicar un comentario