retornem de les vacances amb una mica de bloc

Bé,donç ja em tormat de la nostra primera setmana de vacances on em pogut gaudir del sol i les platjes de Sardenya.Una mica cansats pels viatjes amb els vaixells que duren 12 hores,però d'aquesta manera ens vam poder endur el nostre cotxe i tot lo que voliem a dins.
A sota una de les platjes de l'illa de Caprera,a l'arxipèlag de la Madalena,al nord-est de Sardenya.

En total a l'illa ens han sortit uns 1100 quilòmetres,i aixó que només em fet el guiri a la meitat nord duran uns vuit dies sense contar els viatjes.
A sota en una platja privada d'un càmping a la costa oest.


De l'illa personalment hi vaig trobar un contrast molt gran entre la costa i l'interior,on el paissatje és bastant bulgar.Per comparar podriem dir que el paissatje interior de Catalunya és molt més ric en tots els aspectes.
De les platjes no cal dir que son una passada,per els penyasegats,les aigues transparents i el sol inesgotable que sempre llueix.
Per contra,també s'ha de dir que quasi ninguna té serveis de dutxes,només les més grans i massificades,tot i que en cap cas arriva a haber-hi la gent que hi ha a les platjes del Mediterrani.

També és curiós que en algunes,si vols accedir en cotxe(a més que no vulguis caminar un parell de quilómetres sota un sol abrasador) et feien pagar alguns euros,7.5 si entraves al matí,o 4 si ho feies a la tarda.Només hi vam trobar dues d'aquestes i la veritat es que van ser de les més boniques,pero tranquils,que si hi aneu i no voleu pagar trobareu caletes xules "a patades".
A sota una posta de sol molt especial al Capo Caccia.


La nostra tònica del dia era visitar un parell o tres de platjes cada dia com a mínim,de fet poques vegades ens quedavem dues hores seguides en alguna d'elles,i es que sempre tens la intriga de saber com serà el paissatge una mica més enllà.
Lo pitjor i lo que menys ens va agradar amb diferència es la manera de conduir d'alguns italians prepotens i desconsiderats.La cultura de la conducció se la pasen per el cul posant en perill quasi constantment la seguretat dels demés usuaris de les carreteres.
A sota el matí de l'últim dia que vam aprofitar per fer una excursió a "la gruta de Neptuno" situada al Capo Caccia,zona on vaig divisar xapes que recorrien les parets emergents de l'aigua del mar.

Ja de tornada i amb ganes de tocar roca quedem una tarda el Sergi el Marc i jo per anar a apretar els dits als blocs de Savassona.Només hi habia estat un cop fa temps i tenia ganes de tornar-hi.Recordava es que hi habien la òstia de mosquits i que la pell de les mans acabava inexistint,pero la quantitat de problemes que té la fan una escola extraordinària.
A sota el Sergi escalfant en uns romos típics d'allà.

En el bloc de la foto de sota sempre intento enfilar-me fins d'alt de la fisura pero em jinyo i acabo saltant.Tot i així m'encanta la sequència de passos.

A sota el Sergi a la mateixa fisura,l'únic de nosaltres que la va fer fins a dalt.

I una panoràmica de la pedra gegant que hi ha en mig de l'explanada i que té un nom que no m'enrecordo.Hi té un munt de problemes de diferents nivells.Aqui es veu el Marc probant un d'ells.

I de moment res més.Segueixo de vacances i de ben segur que escriurem algo ben aviat...