sábado, 2 de octubre de 2010

Sanchez-Martínez en solitari

Em sona el despertador a les 6:45 i gairebé d'un salt surto del llit.No he dormit gens bé.Sempre em passa lo mateix abans d'una escalada com la d'avui.

Són les 8:50 i em dispossso a començar un nou intent a la "Sanchez-Martínez".Es la segona vegada qué soc aquí i espero que aquest cop la xemeneia no estigui xorregant




Efectívament tot està prou sec i arribo a peu de segon llarg molt animat.Decideixo fer els dos llargs de xemeneia sense assegurar-me ja que el Miki em va dir que no hi habia expansions,i com que no passa de quart grau no tindré problemes.

Ha sigut una bona jugada,he guanyat molt de temps i no ha sigut arriesgat.Tot i trobar-me dos parabolts en aquest últim llarg he fet una bona decisió,vaig a bon ritme i guardant forçes.

Els metres es succeeixen ràpid,suposo que per culpa d'aquesta boira espessa que no em deixa entretindrem a observar el paissatje.

Per fí arribo als famosos sostres que té aquesta via.Aquí és on la cosa es comença a ficar seria.No he pillat tot l'equip necessari i en algún pas haig de fer una mica de peripècies.Només porto cintes i dos friends que ademés són massa grans i no entren en lloc,però lo pitjor ha sigut no pillar les plaquetes recuperables........gggrrr!!

A sota apunt de començar el segón sostre amb la boira com a companya inseparable.



Em pensava que em costaria horrors rapelar els sostres,però no m'ha costat gens.He deixat la corda bastant tensada de reunió a reunió i així m'ha guiat ella sola.La sortida en lliure del segón sostre ha sigut de lo millor,llàstima que no hagi pogut gaudir del buit que hi ha sota els peus de gat.

A sota ja en les plaques dels llargs superiors i una mostra de com ha de ser la presa perfecte.





Uns quans pasets d'aquells de fé per superar els trams de 6a on m'he ajudat dels estebs m'han ficat el cos amb una mica de cangueli,i es que per a mi el 6a anant en solitari em va una mica gran,ademés,l'humitat de l'ambient està fent malas passades a la corda i no em corra bé pel soloist.Bé,tant se val,ara ja soc a pocs metres de l'aresta final.Una miradeta a la ressenya aviam que diu: -grimpada fàcil de tercer grau,"neta"-.Em deslligo de la R i cap a munt hi falta gent! Aquest llarg el torno a fer desencordat,ja que no hi ha posibilitat de xapar rés.

Ja soc a pocs metres del cim caminant gairebé planer,no crido per vergonya però dins meu estic gisclant eufòricament.Per fí aconsegeixo tombar aquesta muralla!



He arribat al cim a les 14:10,en total 5 hores i 20 minuts,bon temps,però estic una mica desilusionat amb la boira que no m'ha deixat disfrutar de lo millor d'aquesta via.El clima no millora a l'hora de marxar desde Santa Cecília...






9 comentarios:

Aleix dijo...

Bones! sóc l'Aleix que precisament vaig fer cordada amb el Marc Serra fa poquet en aquesta via brutal, enhorabona per fer-la en solitari, impresionant! salut bow!

Anónimo dijo...

IMPRESIONANT!!!! lo de tensar la corda per rapelar sostres no es una bona idea...pot ser que tinguis problemes per rapelar a causa del pes i fde la tensio de la corda,val mes caure recte i aquan arribis a l`alçada de la reunio,remar cap a ella.5 hores per la sanchez en solo? on està el limit del jovent?FELICITATS!!!!! (PACA)

Lluís dijo...

molt be Quimi!!!
ara q ja l'has fet sol, a veure si un dia la fem plegats per disfrutar-la en calma i amb bon temps!!

felicitats!!

Quimi dijo...

Ei Aleix! Ja vaig veure les fotos al facebook,jeje,molt bona via si senyor,tot i que hi ha parts força sobadetes...

Paca,encara tinc pendent fer alguna "festa",en recomanes alguna? li tinc l'ull ficat a la del pedalet.

Lluís!! la pròxima d'aquesta paret ha de ser la GAM no?

SEVIDE dijo...

Enhorabona, un viote i en solitari. Em trec el barret!!
Tothom comenta que en aquesta via un cop arribes als sostres, la retirada és quasi impossible. Veig però que tu la rapeles ja que vas amb el soloist. Això vol dir que abandonar no és tant complicat??
Salut!

Quimi dijo...

Hola Sevide

Es posible rapelar els llargs del sostre,però tindries que abandonar un munt de material a la paret.Jo rapelava per la mateixa corda on hi tenia les cintes de quan l'habia obert,si no fos així el ràpel seria totalment vertical i no es podria arribar a la R inferior.

En el meu cas,en aquesta via he optat per portar una corda de només 40 metres,com que la retirada és molt difícil he preferit estalviarme els quilets de portar la corda de 70 m. que utilitzo avitualment.

Mingo dijo...

Collons Quimi ets el meu ídol. Bufffffffffff molt bona aquesta, MOLTES FELICITATS

Anónimo dijo...

...la del peladet es facil i bonica,pero per tu serà un paseig!!!!! visca els solitaris!!!! i felicitats per la Sanchez!!!!PACA

rejondo dijo...

Hola,
He trovat el teu blog navegant per internet i veig que tambe vas a escalar sovint en solitari.
¿T´importaria explicar-me si quan vas amb solitari fent de primer carreges la corda?
La veritat es que jo ho he probat de les 2 maneres (deixant la corda a la reunio y carregada a la mochila), pero tot te pros i contres.
referent a remuntar el llarg, ¿que utilitzes? ...jo utilitzo el shunt i el grigri (he de ampliar material), pero m´agradaria saber amb que ho fas tu... ¿traxion, jumars,..? ....coneixes una juguina de Petlz que es diu Pantin?
Perdona el morro que tinc per fer-te totes aquestes preguntes sense coneixens, pero es que es dificil trobar gent que fasi solitaris.
En tot cas, felicitats per les vies i el blog i salutacions fanatiques!!

Xavi
Salut i Muntanya

www.rejondo.wordpress.com